La censura del llibre (segles XV-XVIII): control i poder
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,64 KB
La censura del llibre i el control de la cultura (XV-XVIII)
La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg a mitjan segle XV va revolucionar la circulació de les idees i va dificultar el control dels textos per part de l’Església i les monarquies. Per aquest motiu, entre els segles XV i XVIII es va desenvolupar un ampli sistema de censura destinat a controlar no només les heretgies religioses, sinó també la moral, la política i la cultura.
Els inicis del control institucional
Les primeres mesures apareixen molt aviat:
- 1478: Els Reis Catòlics creen la Inquisició espanyola.
- 1485: L’arquebisbe Berthold von Henneberg exigeix la revisió dels llibres a la Fira de Quaresma.
- 1486: Es crea a Mainz i Frankfurt el primer organisme civil de censura.
L’Església també intervé ràpidament amb la butlla Contra impressores librorum reprobatorum (1487) d'Innocenci VIII i la butlla Inter multiplices (1501) d'Alexandre VI. A la península Ibèrica, la Pragmàtica dels Reis Catòlics de 1502 va establir l'obligatorietat de la llicència prèvia per imprimir.
Mecanismes de regulació editorial
La censura combinava autoritats civils i eclesiàstiques. Les llicències eren concedides per audiències o bisbats, mentre que es regulaven:
- El privilegi d’impressió: garantia l’exclusivitat temporal d’una obra.
- La taxa: fixava el preu màxim dels llibres.
La Reforma protestant i la reacció catòlica
La situació es radicalitza amb la Reforma protestant. El 1517, Martí Luter publica les seves 95 tesis. Com a resposta, durant el V Concili del Laterà (1512-1517), s’estableix la censura preventiva sistemàtica.
El 1542, Pau III crea la Congregació de la Santa Inquisició, i el 1543 el cardenal Caraffa impulsa la prohibició d’imprimir sense permís inquisitorial i la creació de catàlegs de llibres prohibits.
El Concili de Trento i l'Index Librorum Prohibitorum
El Concili de Trento (1545-1563), peça clau de la Contrareforma, defineix quins llibres són censurables. A Espanya, la Pragmàtica de Felip II de 1558 obliga tots els llibres a passar pel Consejo Real de Castilla.
El 1559, Pau IV publica el primer Index Librorum Prohibitorum. Aquesta pràctica, anomenada expurgació, eliminava fragments problemàtics i va donar lloc als Index Expurgatorius.
El procés de producció i els preliminars legals
Tot aquest sistema afectava la producció editorial. El procés passava per l'original autògraf, la revisió dels censors i l'editio princeps. Els llibres incloïen nombrosos preliminars legals:
- Llicència i privilegi.
- Aprovacions i fe d’errates.
- Taxa, dedicatòries, pròlegs i índexs.
Resistència i clandestinitat
Malgrat l'aparell de vigilància, la censura mai no va ser totalment efectiva. Als Països Baixos, Suïssa i Alemanya proliferaren les edicions clandestines i el contraban de llibres. L'Index Librorum Prohibitorum no va ser suprimit definitivament fins al 1966 per Pau VI.