Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Oposición

Aquest document explora l'evolució i els autors destacats del gènere de l'assaig català, posant èmfasi en la influència de Joan Fuster i la continuïtat del seu llegat.

Autors Clau en l'Assaig Català Contemporani

Maria Aurèlia Capmany i l'Assaig Modern

La influència del Maig del 68 francès va inaugurar nous temes assagístics. En aquest context, Maria Aurèlia Capmany va inaugurar la pràctica d'un assaig modern, homologable pel to i els temes al que s'estava fent en altres països. Capmany és una figura clàssica del pensament feminista català.

Josep Pla: El Mestre del Dietari

Josep Pla (1897-1981) és un dels escriptors més admirats per Fuster. Té una extensíssima bibliografia que abraça seixanta anys i cultiva diversos gèneres... Continuar leyendo "Assaig Català: Autors Clau i el Llegat de Joan Fuster" »

Temàtica dels Poemes de Vicent Andrés Estellés

«Ací»

El tema del poema és l’evocació d’Ausiàs March, un dels grans referents de la nostra cultura, a partir d’una passejada per la ciutat de València amb la seua parella: va paral·lel al record del nostre gran poeta i d’algunes de les vivències, històriques o hipotètiques, que marcaren la seua vida.

«Assumiràs la veu d’un poble»

El tema del poema és l’atribució al poeta del paper de portaveu de la col·lectivitat, de la lluita per a salvar els vençuts i fer servir les eines pròpies del poeta en funció dels interessos de la col·lectivitat, el poble.

«Cant de Vicent»

El tema del poema és la impossibilitat de fer un cant a València, la seua ciutat.

«Demà serà una

Diccionari per a Ociosos: Reflexions i Assaig

Diccionari per a Ociosos transmet idees personals i reflexions amb un model estructural argumentatiu. És un conjunt de reflexions breus, organitzades alfabèticament, "extrades". El seu estil té abundants figures retòriques, variant estàndard flexible i àgil, i combina elements col·loquials amb cultes. La seva variant dialectal és l'oriental. Publicat el 1964, quan el règim franquista comença una progressiva obertura internacional i es va extingint la censura prèvia.

Temàtiques de les entrades:

• "Sen": Aforismes, es imaginen diferents per poder sobreviure, aforisme que utilitza per a reportar-se a si mateix.
• "Xenofòbia": La identitat d'un grup es construeix contra un altre grup, i es divideix

Xeración do 36

Foi denominada por Ferrín como a Xeración do 36. Nados entre 1910 e 1920, algúns dos seus trazos caracterizadores son:

• Están marcados pola guerra e pola posguerra na súa experiencia persoal e familiar.
• Inician a súa produción e o seu compromiso coa realidade galega baixo o maxisterio dos homes do Grupo Nós e das vangardas. Seguen variadas tendencias: neotrobadorismo, paisaxismo, intimismo...

Autores da Xeración do 36

• Aquilino Iglesia Alvariño: Poesía paisaxística: Cómaros verdes, nela canta o amor e as paisaxes.
• Xosé Mª Díaz Castro: Escribiu unha soa obra, Nimbos (1961), que ten como núcleos temáticos a concepción tráxica da vida (existencialismo), o amor e a morte xunto a Galicia (poesía social).
• Cunqueiro: Na

Una Sociedad en Transformación: Crecimiento Urbano

El aumento de la población urbana estuvo vinculado principalmente a la migración y se concentró en las ciudades y en determinadas zonas rurales. Se formaron grandes áreas metropolitanas que concentraban mucha población e incluían diversos municipios y periferias superpobladas. El "barroquismo vertical" es la urbanización que presentó grandes deficiencias de servicios o equipamiento.

Nueva Estructura Social

Se divide en tres partes:

• Pérdida de peso del mundo rural: significó una reducción substancial de los pequeños comercios.
• Aumento del proletariado urbano: llegó a los cuatro millones de personas, muchos eran anticipados.
• Impulso de una nueva clase media: asociada a la industrialización

Lazarillo de Tormes

“Cosas tan señaladas, y por ventura nunca oídas ni vistas, vengan a noticias de muchos, y nos entierren en la sepultura del olvido”

“Hijo de Tomé González y de Antona Pérez, naturales de Tejares, aldea de Salamanca”

“¡Cuántos debe de haber en el mundo que huyen de otros porque no se ven a sí mesmos!”

“Hijo, ya sé que no te veré más. Procura ser bueno, y Dios te guíe. Criado te he y con buen amo te he puesto. Válete por ti.”

“Con todo, lo quería bien, con ver que no tenía ni podía más”

“Bueno de mi ciego”

“Cómete eso, que el ratón cosa limpia es.”

“Necio, aprende que el mozo del ciego un punto ha de saber más que el diablo”, y rió mucho la burla”

“Desperté de la simpleza en

Primeres manifestacions literàries en català

La llengua vulgar, el romanç, no era un vehicle de cultura, sinó únicament la llengua del poble analfabet. Per a qualsevol ús escrit o culte s'emprava el llatí. Per això, durant un llarg període, costa de trobar algun text escrit que no estigui en llatí. Però com que el poble no l'entenia, per a alguns usos molt concrets es va començar a usar el romanç, com per exemple en els sermons litúrgics. Així, el primer text català que es troba és un manuscrit del poble d'Organyà destinat a la predicació, datat entre finals del segle XII i principis del XIII. Són les anomenades Homilies d'Organyà.

Estrictament, aquest manuscrit, juntament amb altres de coetanis com els Furs de València,... Continuar leyendo "Ramon Llull i els inicis de la literatura catalana" »

Conceptos Clave de la Teoría Política

Monarquía Mixta

La monarquía mixta consiste en un sistema intermedio entre la monarquía absoluta y el parlamentarismo dualista. Se dio en la Gran Bretaña de 1689. Jean Bodin, en sus obras, planteó la monarquía mixta, poniéndola como ejemplo del fracaso de la monarquía francesa.

Obediencia Pasiva en Luter

La noción de la obediencia pasiva no es exclusiva de Lutero. Esta se practica aun sin haber un elemento de aceptación, consistiendo en una obediencia por resignación. Se explica en un pasaje de la Biblia: cuando los fariseos preguntan a Jesús si es lícito pagar, Jesús contesta: "A Dios lo que es de Dios y al César lo que es del César".

Petition of Rights (1628)

Importante documento constitucional... Continuar leyendo "Conceptos Clave de la Teoría Política: Desde la Monarquía Mixta al Common Law" »

El Noucentisme

Context i Ideologia

Context Socioeconòmic

La industrialització i el progrés provoquen canvis a la societat europea, on la burgesia catalana surt afavorida.

Context Lingüístic

Es proposa normalitzar la llengua. Pompeu Fabra s'encarrega d'aquesta tasca.

Context Polític

La burgesia catalana crea institucions privades juntament amb els polítics per ajudar a la implementació del Noucentisme.

El Terme «Noucentisme»

Sorgeix d'Eugeni d'Ors en un escrit que fa. És una paraula homòfona que fa referència a:

• Nou (adjectiu): Contrari de vell.
• Nou (nominal): Tracta de la literatura del 1900.

Principals Protagonistes

• Prat de la Riba: Polític.
• Eugeni d'Ors: Ideòleg.
• Josep Carner: Poeta.
• Pompeu Fabra: Lingüística.

Cronologia del Noucentisme (

El Llenguatge i la Comunicació

El llenguatge és un mitjà que permet als humans relacionar-se i establir vincles els uns amb els altres. Les llengües permeten la comunicació oral i escrita.

Què és la Comunicació?

La comunicació és la capacitat que permet als éssers vius relacionar-se amb els altres i amb el medi. La comunicació es duu a terme gràcies a codis lingüístics, és a dir, les llengües.

Elements de la Comunicació

• Emissor
• Receptor
• Missatge
• Codi
• Canal
• Referent
• Espai i temps

La Retroalimentació (Feedback)

La retroalimentació es produeix quan l'emissor fa servir un codi per emetre un missatge i el missatge és contestat pel receptor després d'haver-lo escoltat i entès, convertint-se així en emissor.

Funcions del Llenguatge

Les funcions... Continuar leyendo "Guia Completa de Lingüística, Comunicació i Literatura Catalana" »