Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Oposición

Jaume Roig i la seua obra L'Espill

Jaume Roig va nàixer a València; va ser un metge amb molt de prestigi, conseller de la ciutat, mestre examinador de metges i administrador d’un famós hospital a València. El 1460, quan la seua muller va morir, va compondre a Callosa l’obra coneguda amb el nom de L’Espill o Llibre de les Dones.

L’Espill és una narració en vers que explica en primera persona l’ascensió social i econòmica d’en Grosser. El nom de l’estructura mètrica d’aquesta obra s’anomena “noves rimades mig-partides”. Es tracta d’una successió de versos octosíl·labs dividits per una cesura en dues meitats que rimen entre si (hemistiquis apariats: 4a + 4a; 4b + 4b; 4c + 4c; etc.).

Estructura de l'obra

• Primer llibre:

¿Quién propuso el modelo del cerebro triuno?

Paul MacLean, antiguo director del Laboratorio del Cerebro y el Comportamiento del Instituto Nacional de Salud Mental de los EE. UU., elaboró un modelo de cerebro basado en su desarrollo evolutivo. Se le denomina como "teoría del cerebro triuno" porque MacLean sugiere que el cerebro humano son actualmente tres cerebros en uno. Cada una de las capas o "cerebros" fueron añadiéndose sucesivamente como respuesta a las necesidades evolutivas.

Las tres capas evolutivas

Las tres capas identificadas en este modelo son:

• El sistema reptiliano, o Complejo-R.
• El sistema límbico.
• El neocórtex.

Cada capa está orientada hacia funciones separadas del cerebro, pero las tres interactúan sustancialmente.

El Complejo

Característiques de la veu narrativa

Pregunta: Descriu les característiques de la veu narrativa en La Plaça del Diamant. Relaciona-les amb les que pugues trobar en aquest fragment.

Fragment: «La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia...»

Resposta: Ens trobem davant d’una narradora interna protagonista. Rodoreda utilitza el monòleg interior: un mode de donar veu al subconscient de la protagonista, a la consciència mental i espiritual. És una forma d’aproximació a la psicologia del personatge als nivells anteriors a la paraula i a la verbalització racional. El personatge narra la història a través dels seus pensaments i sentiments. Així, la Colometa, des d’un punt de vista subjectiu,... Continuar leyendo "Anàlisi de La Plaça del Diamant: Veu, Símbols i Gènere" »

La Prosa del Primer Tercio del Siglo XX: Irmandades da Fala y Grupo Nós

Durante el primer tercio del siglo XX se produce un intento importante de consolidación de la prosa gallega, buscando niveles de normalización semejantes a los de la poesía del siglo anterior. En este proceso de modernización y normalización intervienen las Irmandades da Fala, el Seminario de Estudos Galegos y el Grupo Nós. Para llevar a cabo este proceso, ponen en marcha editoriales y colecciones de novela como Nós, Lar y Céltiga. Los integrantes de la Xeración Nós consolidaron la prosa literaria gallega, diversificando los temas e introduciendo las técnicas narrativas de la narrativa europea. En la prosa científica, adaptan el idioma a este género. Autores... Continuar leyendo "Prosa, Teatro y Periodismo en Gallego: Primer Tercio del Siglo XX" »

Glosario de Termos Xeográficos e Ambientais

A continuación preséntase unha colección de termos fundamentais en xeografía física, vexetación e xeoloxía, coas súas definicións precisas:

Landa

Formacións vexetais nas que destaca a familia das ericáceas (carqueixa) e das leguminosas (xesta e toxo) e que se localiza sobre solos húmidos e non traballados. Débese á tala de masas arbóreas.

Laurisilva

Paisaxe vexetal, tamén chamada de selva temperada ou bosque laurifolio. Trátase dun tipo de bosque nuboso subtropical ou selva alta, propio de lugares húmidos, cálidos, e con leves xeadas ou sen elas, con grandes árbores e lianas cuxas follas se parecen ás do loureiro, do que toma o nome. En España é propia das Illas Canarias.

Litosfera

Codia

L'Edat Contemporània

A Europa, la Revolució Francesa obre l'últim gran període històric, l'Edat Contemporània, que comprèn els segles XIX i XX. Al segle XIX es produeixen dos grans moviments artístics: el Romanticisme, dominant a la primera meitat del segle, i el Realisme, a la segona meitat.

Característiques Polítiques i Socials de l'Edat Contemporània

• Aparició de nous règims parlamentaris de base liberal.
• Domini de la burgesia per sobre de l'aristocràcia.
• Noves idees de nació.
• Màxima esplendor de la Revolució Industrial i els seus avenços tecnològics.
• Expansió colonial a la cerca de matèries primeres.
• Sanitat pública creixent.
• Aparició del proletariat urbà i de les seves ideologies.
• Explosió demogràfica mundial.

El Romanticisme

Els... Continuar leyendo "El Romanticisme i la Renaixença: Art i Cultura a l'Edat Contemporània" »

Registres lingüístics

Els registres lingüístics són l'ús que cada parlant fa de la llengua. El domini de la llengua i dels seus registres que té un usuari, i que li permet adaptar-se a cada acte comunicatiu, es coneix com a competència comunicativa.

Tema: és allò a què es refereix el missatge. Són molt diversos: els temes generals que fan referència a la vida quotidiana i a les coses més comunes, com el vocabulari habitual, i els temes especialitzats que són aquells que requereixen un vocabulari específic.

Canal: és el mitjà a través del qual es transmet el missatge: l'oral i l'escrit. L'elecció d'un canal determinarà el grau de presentació o d'improvisació del nostre missatge.

Grau de formalitat: és necessària la presència... Continuar leyendo "Registres lingüístics, literatura catalana i poesia: Guia completa" »

Literatura

La lírica trobadoresca va sorgir a les corts aristocràtiques occitanes a la primera meitat del segle XII. Era una lírica profana, produïda i adreçada a les classes cultes i escrita en provençal.

Els trobadors eren els autors de les composicions destinades a ser cantades. Els joglars, que també podien exercir de trobadors, eren els encarregats de cantar i interpretar les obres que componien aquests.

Els trobadors i les trobairitz van ser els primers a cantar l'amor des d'un punt de vista laic, no religiós. Aquest amor, anomenat amor cortès, era tractat amb educació, refinament i espiritualitat.

L'amor cortès consistia a traslladar el rígid esquema de les relacions feudals entre senyor i vassall, basades en la fidelitat, a... Continuar leyendo "Literatura i comunicació: trobadors i cartes" »

La Literatura Popular: De l'Edat Mitjana al Segle XVIII

Paral·lelament a la literatura culta, al llarg de l’Edat Mitjana i durant tots els segles de l’Edat Moderna es desenvolupa una literatura popular creada pel poble.

Característiques de la Literatura Popular

1. És tradicional: es desenvolupa al marge dels moviments cultes.
2. És oral.
3. És anònima.
4. És canviable: cada intèrpret hi afegeix canvis depenent de l’auditori.

Influència de la Literatura Popular en la Poesia Culta

Alguns autors cultes van incorporar elements o van escriure obres amb influència popular o en llengua vulgar:

• Joan Ferrandis d’Heredia: La visita
• Pere Serafí: Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana
• Joan Timoneda: Flor de enamorados

Característiques de la Poesia

Ramón Cabanillas: Unha Visión Abrangente da Súa Obra

Ramón Cabanillas (1876-1959) é unha figura central na literatura galega, coñecido pola súa versatilidade e compromiso coa lingua e a cultura de Galicia. A súa obra abarca poesía lírica, narrativa e teatro, reflectindo as inquedanzas sociais e culturais do seu tempo.

1. Poesía Lírica: Tres Direccións Temáticas Principais

Na poesía lírica de Cabanillas maniféstanse tres direccións temáticas:

• Poesía Cívica

  Recolle o facho acendido por Curros Enríquez para crear unha poesía comprometida co agrarismo e o nacionalismo das Irmandades da Fala, defendendo a identidade e os dereitos do pobo galego.

• Poesía Intimista

  O sentimento amoroso e a conmoción ante a paisaxe son protagonistas