Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

XVIII. MENDEA (HEGOALDEA)

1. Zeintzuk dira XVIII. mendeko hegoaldeko idazle garrantzitsuenak?

   1. Larramendi.

   2. Kardaberaz.

   3. Mendiburu.

   4. Barrutia.

2. Zein idazleren lan teorikoek izan zuen eragina?

   1. Larramendirenak.

3. Aipatu Larramendiren hiru lan ezagunak

   1. El imposible vencido. Arte de la Lengua Bascongada.

   2. Diccionario trilingue del Castellano, Bascuence y Latin.

   3. De la antiguedad y universalidad del Bascuence en España.

4. Zeren gainean gauzatu zituen Larramendik bere lanak?

   1. Euskararen gainean.

5. Kardaberazen eta Mendibururen lan gehienak zeri buruzkoak dira?

   1. Erlijioari buruzkoak.

6. Zein da arlo horretatik at gelditzen den Kardaberazen lana?

   1. Euskararen berri onak.

7. Zeintzuk dira antzerkigintzan aritutako idazleak? Aipatu lanak.

   1. Barrutia: Acto para La Nochebuena.

   2. Munibe: El borracho burlado.

Història de la llengua i de la literatura

En el segle XIX hi ha una voluntat de normalitzar l'ús de la llengua catalana. Hi ha dues tendències:

• Els que volen tornar a la llengua medieval arcaitzada

• Els qui volen seguir el model del “Català que ara es parla”.

Per resoldre aquesta situació haurem d’esperar al segle XX i a Pompeu Fabra.

La Renaixença

És un procés global de recuperació de la societat i de la llengua i la literatura catalanes. Per tant, és un moviment complex i plural que no es redueix ni a una sola opció cultural ni a una única direcció ideològica.

S’emmarca en un període comprès entre la Decadència i el Modernisme (1833-1877). Durant la Renaixença la nostra llengua va recuperar els usos literaris cultes. Els... Continuar leyendo "La Renaixença i el Romanticisme a Catalunya" »

Entenem per sacralització una valoració màxima que fa el poeta del amor, la sacralització només se explica a partir de la situació d’un poeta jove enamoradissim que veu com la mort avança. L’actitud del poeta davant la mort no es devatiement, de depressió sinó tot el contrari, SALVAT-PAPASSEIT viu la mort amb una alegraria extraordinaria, que repeteix dins del llibre “La Rosa als llavis” amb l’exclamació “visca la mort!”. Aquesta sacralització es concreta amb unes fortes metàfores i símbols agafats de la litúrgia i dels elements de la litúrgia de l'església, segurament la metàfora més forta i impactant és quan parla del sexe de la estimada amb l'expressió/metàfora “sagrari de carn” als poemes “La carn

Zer diferentzia ematen da aditz trinkoak onartzen eta ez dituzten aditzetan?

Adibideak

Aditz trinkoak onartzen dituztenak, lau aspektu desberdin adieraz daiteke, Burutua, Burutugabea,Gertakizuna,Puntukaritasuna… baina aditz trinkoak onartzen ez dituztenean nola adierazi puntukaritasuna, bide desberdinak daude:

1.Forma burutugabea:ikusten dut.Honela bada bi esanahi izan ditzakete, batetik puntukaritasuna eta bestetik aspektu ez burutua:
Puntukaritasuna:nik une honetan zeu IKUSTEN zaitut.Aspektu ez burutua: Nik,ikusmena dudanez,egunero IKUSTEN dut.

2.Ari izan aditzarekin:ikusten ari zaraz afaltzen ari gara…

3.Ihardun aditzarekin: entzuten dihardut,egiten diharduzu…

4.Egon eta ibili aditzen forma trinkoekin:jaten nabil, entzuten gaude…

Lizardi:... Continuar leyendo "Zergatik naiz patu bat" »

A historia da lingua galega comeza cando os colonizadores romanos trouxeron o latín ao noroeste da Península Ibérica. Sufriron un proceso de asimilación cultural. As linguas prerromanas deixaron a súa pegada sobre o idioma dos colonizadores, por iso, conforman o substrato galego.

O Substrato na Lingua Galega

As linguas que forman o substrato galego son as linguas prelatinas. Non tiñan cultivo escrito, tiñan dous tipos de achegas ao substrato: o indoeuropeo e o preindoeuropeo.

Achegas Preindoeuropeas e Indoeuropeas

O compoñente preindoeuropeo foi na Idade de Pedra. Teñen 3 grupos: as de orixe caucásica, as de orixe euroafricana ou mediterránea e as palabras ás que non podemos atribuír unha orixe certa.

Influencia Celta na Gallaecia

No... Continuar leyendo "Orixe e Formación da Lingua Galega: Substrato e Superestrato" »

El Teatre de l'Absurd

Neix del sentiment de repulsa per l'horror de la Segona Guerra Mundial. Mostra les relacions humanes com a caòtiques, van unides amb la ironia. Eren obres extremadament divertides que ataquen totes les convencions teatrals. A París, en la postguerra, adopten una llengua rara on defineixen les bases del teatre de l'absurd. Els seus iniciadors són Ionesco, Samuel Beckett i Adamov. L'absurd trenca totes les normes establertes d'estètica, acaba triomfant i venen nous autors.

L'Antiteatre

Per a superar els traumes, els autors proposen una nova forma teatral on no hi ha personatges en el seu sentit normal, no hi ha intriga i el diàleg té poca lògica. A això s'anomenen obres d'antiteatre. No volien que fos lògic, ja que... Continuar leyendo "Teatre de l'Absurd: Orígens, Característiques i Llegat" »

Finalidad

Pertenece a la Parte central. Promueve la estimulación psicomotriz i nuromotriz. La Estimulación cognitiva se activa ya que actuamos distintas partes del cuerpo. Esta canción y todas ayudan a tener un ambiente favorable, Establenciendoempatia y apego con los alumnos. Estimulando así a los niños Socioemocionalmente y neurohabilitativamente. Finalmente estimula y desarrolla La motricidad gruesa. Se trabaja la lateralitad en edad temprana (mas Estimulación mayor resultado): 1 somestesica (responde a la voz del maestro) 2. Giratoria (actividades de prono y supino) 3. Percutiva (golpes corporales)

Edad:

4-6 años ya q se mantiene en pie, Trepa;anda de puntillas; patalea; pregunta e interacciona; conoce colores Principales; pinta figuras... Continuar leyendo "musica" »

Pere Quart

(Sabadell, 1899 - Bcn, 1986) Pere Quart (Joan Oliver) va néixer en el si d'una família benestant i va rebre una educació selecta. Estudià Dret i viatjà per Europa. L'any 1919 s'inicià en la literatura alineat amb el “Grup de Sabadell”. Al 1923 fou director del “Diari Sabadell” i va col·laborar en “La Veu de Catalunya” o “Revista de Catalunya”. Va publicar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, de la Institució de les Lletres Catalanes i fou autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Després de la Guerra Civil es va exiliar a França amb altres autors, després a Buenos Aires i més tard, Xile. De retorn a Catalunya (1948) va ser empresonat durant 3 mesos. Del 1957 al 1963 treballà... Continuar leyendo "Pere Quart: vida i obra de Joan Oliver" »

Definición e regras compositivas

Definición

A composición é a maneira na que ordenamos os elementos visuais dunha imaxe para lograr un efecto e un sentido. É a relación entre a forma e o significado.

Regras compositivas

• Centro de interese: Debe ser obvio o que queremos mostrar.

• Regra dos tercios: Dividir o encuadre en tres seccións horizontais e verticais, situando o elemento principal nos puntos centrais.

• Lei da mirada: Deixar espazo libre na dirección cara á que mira o suxeito. Crea sensación de espazo e liberdade.

• Lei do horizonte: Situar o horizonte nunha das liñas dos tercios horizontais.

• Liñas de fuga: Dotan de estrutura á composición, guiando a mirada do espectador.

• Encadre: Dirixe a atención a unha parte concreta.

• Forma das cousas:

1. El tipus de text expositiu Els textos expositius són de finalitat funcional (no interpersonal) que requereixen una planificació exhaustiva. Implica una relació de formalitat entre escriptor i lector, destinats tant a un expert com a un semiexpert o un llec en la matèria. - Finalitat funcional, és a dir, la funció referencial del llenguatge se situa en el primer pla de la comunicació textual. - Planificació, fet que comporta una organització de la informació, una estructura precisa i rigorosa. - Relació de formalitat, l'intercanvi de coneixements en entorns acadèmics, la relació interpersonal ha de ser cortesa. - Claredat, la informació s'ha de transmetre de la manera més senzilla possible, de manera transparent; cal evitar... Continuar leyendo "Tipus i Característiques dels Textos Expositius" »