Descarregar obres de teatre en català
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,22 KB
T-4 teatre culte i teatre popular
Per entendre com es defineix i com s’organitza el teatre del Segle XVI hem de tenir presents dues premisses:
Per una banda, el teatre és, entre totes les manifestacions literàries, la més afectada per la substitució lingüística,per la preferència del castellà en comptes del català.
D’altra banda, el teatre del Segle XVI el podem classificar en dos grans corrents: el teatre culte i el teatre popular.
Fins a l’època moderna no es pot afirmar l’existència d’un teatre culte.
TEATRE CULTE | TEATRE POPULAR |
Les manifestacions del teatre profà culte neixen i es representen en un cercle cortesà. L’autor és conegut i, en la gran majoria d’ocasions, situa l’acció en contextos aristocràtics. Destaca per l’alt contingut satíric. El teatre religiós culte és escàs; amb tot, té un autor que presenta propostes innovadores que s’adscriuen als paràmetres de l’època. De mica en mica, els actors es van professionalitzant i esdevenen uns agents importants dins de la dramatúrgia. | El teatre popular, tant el religiós com el profà, es caracteritza per ser un teatre lligat a la tradició. Tant a l’hora de representar-se en escena com en el text mateix podríem dir que són més conservadors i més medievalistes. Els actors que representen les obres de teatre popular són persones del poble, que hi intervenen com una manera més d’entreteniment. Durant molt temps, les dones no hi poden actuar. |
El teatre culte (redacció)
Al Renaixement, sorgeix un nou teatre modern a Europa. Els temes que s’hi tracten són civils i s’inspiren en els clàssics grecs i llatins com ara Plaute, Terenci o Sèneca. En aquest període, es treballa tant la comèdia com la tragèdia. No obstant, les tragèdies s’escriuen en llatí i es representen en universitats o corts aristocràtiques. Per això afirmem que el gènere lligat a la realitat és la comèdia. En català, o més aviat, amb presència de llengua catalana, trobem peces com ara Serafina, de Bartolomé de Torres Naharro; La vesita, de Joan Ferrandis d’Herèdia, i El cortesano, de Lluís del Milà. Aquest darrer és un cas especial, ja que es considera una obra teatral perquè va ser concebuda com a tal, però realment és una obra en prosa. Totes aquestes obres tenen relació amb València, el nucli geogràfic més important del teatre català. Obres teatrals: