Poesia èpica i lírica a l'Edat Mitjana

Poesia èpica a l'Edat Mitjana

En les civilitzacions antigues, la poesia èpica tenia molta importància; els cants d'exaltació de les gestes dels herois establien una mitologia compartida i adorada pel poble.

A l'Edat Mitjana, com els 'aedes grecs', que eren poetes i cantants cortesans de l'antiga Grècia, es guanyaven la vida componint poemes èpics i lloances així com les melodies que els acompanyaven, i escampaven la fama dels herois grecs mitològics. Els joglars èpics s'encarregaven de divulgar pels castells i places, textos perfectament memoritzats que anomenaven cançons de gesta.

Característiques de la poesia èpica

Com les epopeies de l'antiguitat, començaven d'un esdeveniment històric. L'objectiu era presentar una història com una llegenda heroica. L'argument barrejava fets i personatges reals amb fets i personatges ficticis. Era un gènere oral i variable, ja que els joglars sovint canviaven la lletra en funció del públic i del moment en el que es trobaven.

Funció de la poesia èpica

En les èpoques de guerres, incorporaven dades recents donant importància a l'heroïcitat del bàndol propi i els traïdors del contrari. Era un instrument publicitari utilitzat per reis i comptes fent-los anar pel seu benefici. Als s.XII-XIII, gent anònima van fixar en escriptura les cançons de gesta més famoses.

Poesia lírica a l'Edat Mitjana

La lírica trobadoresca és la primera mostra de literatura culta escrita en una de les llengües romàniques. Es va crear gràcies a l'estament nobiliari, que seguint els passos de la noblesa occitana, va conrear una lírica culta escrita en provençal. Els autors pertanyien a la noblesa de les corts feudals del S.XII, tot i que alguns d'ells provenien de gent d'estaments inferiors. Alguns relataven per pur gust, altres professionalment.

Característiques de la poesia lírica

L'art de trobar era l'art de crear cançons. Es necessitava una gran preparació, dominants el conjunt d'unitats mètriques, estrofes o cobles, i la rima consonant. Els poemes trobadorescs giraven entorn a tres gèneres poètics bàsics: la guerra, la mort i l'amor. La cançó, l'alba i la pastorel·la eren els principals gèneres de temàtica amorosa, els de temàtica bèl·lica; el sirventès i els de temàtica fúnebre, el plany.

La cortesia en la poesia lírica

La cançó de la fin' amors és un cant d'exaltació amorosa, i a la bellesa i dignitat d'una dama de la cort. El trobador fa de vassall( seguint l'estructura feudal de jurament de fidelitat a un senyor) d'una dama casada, anomenada midons. La tornada, és a dir, l'última estrofa, sovint és més curta i conté un senyal, una mena de pseudònim en el qual s'amaga el nom real de la dama. La relació entre el trobador i la dama es desenvolupa seguint les pautes de comportament i costums propis de la cort: generositat, lleialtat...

Comparació entre poesia èpica i lírica

A l'Edat Mitjana, la poesia lírica (expressava sentiments i sensacions personals) era bàsicament poesia cantada. L'autor, tant si és anònim o conegut, havia de ser poeta i músic. Els orígens cal buscar-los al món romà. Als S.XII i XIII, la paraula i el significat de trobador, es contraposava a la de poeta. Els trobadors componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà que s'interpretaven davant d'un públic cortesà. En canvi, els poetes versificaven en llatí poemes majoritàriament d'inspiració religiosa, destinats a la lectura individual. Per tal de que l'obra dels trobadors arribés al públic, calia un intèrpret; el joglar.