Els anys setanta: La Generació Literària

El 1971, Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells batejaren com a «generació literària dels 70» un grup d’escriptors que, nascuts i formats durant la postguerra, donaven a conèixer la seva obra en uns moments en què el realisme històric havia entrat en crisi. Tots ells estaven marcats pels canvis sociopolítics, per l’agonia i el desenllaç final de la dictadura franquista.

Tots compartien uns mateixos elements formatius:

• Tebeos
• Cinema
• Televisió

Compartien també la consciència general de la crisi dels models novel·lístics. En les seves novel·les, la ficció funciona com una forma de posar en joc la memòria o d'il·lustrar un sentiment de la vida. Aquesta orientació difícilment podia... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Anys 70 i 80 - Renovació i Nous Autors" »

Esaera zaharren bildumak

Lazarragaren eleberritxoa eta poemak argitaratu gabe geratzean, XVI. Mendean Hego Euskal Herrian inprimatutako liburuen maila Iparraldekoena baino askoz apalagoa izan zen. Balio literariorik gabeko pare bat dotrina baino ez ziren kaleratu.

Esaera zahar, atsotitz edo errefrauena, alegia. Bildumarik garrantzitsuena, zalantzarik gabe, 1596an Iruñean kaleratu zena dugu, Refranes y sentencias comunes en bascuence izenburua daramana. Nafarroan publikatu arren, badirudi Bizkaia eta Gipuzkoa aldean batuak izan zirela. 

Hitz eta forma arkaikoak agertzen dira. Ez da ahaztu behar ordutik hona euskarak izan duen bilakaera, XVI. Eta XVII. Mendean bereziki. 

• Betiko itoginak arria zulatu eta aldi luzeak guztia aztu: saiatzeak eta denborak

Alex, el loro gris africano

Alex (mayo de 1976 - 6 de septiembre de 2007)¹​ fue un loro gris africano y objeto de un experimento durante treinta años (1977 - 2007) por parte de la psicóloga animal Irene Pepperberg, inicialmente en la Universidad de Arizona y más tarde en la Universidad de Harvard y en la Universidad Brandeis. Irene Pepperberg compró a Alex en una tienda de mascotas ordinaria, cuando el loro tenía aproximadamente un año de edad.²​ El nombre de Alex es una sigla del inglés Avian Learning EXperiment (Experimento de Estudio Aviario).³​

Inteligencia animal

Antes del trabajo de Pepperberg con Alex, la comunidad científica creía que los loros no eran inteligentes y sólo podían usar palabras por imitación,... Continuar leyendo "La historia de Alex, el loro gris africano" »

mendebaldekoa-Bizkaian gipuzkoako deba arroan eta araba iparraldean-bizkaiera ere deitu izan zaio, koldo zuazoren ustez tankera honetakoa zen baita ere araba gehienean, burgos iparraldean eta errioxan egiten zen euskara

erdialdekoa-Gipuzkoan eta nafarroako ipar mendebaldean-Gipuzkera ere deitu izan zaio

nafar lapurtarra-Nafarroa beherean eta lapurdin-nafar lapurtera ere deitu izan zaio

nafarra-nafarroa garaian-nafarrera deitu izan zaio, sailkapen guztietan zailtasun handiak sortu ditu

zuberotarra-zuberoan-zubera edo xiberera ere deitu izan zaio

ekialdeko nafarra-erronkarin eta zaraitzun-galduta dago XIXean erronkariera eta XXean zaraitzuera

1. Gure literatura XVI mendean hasten da etxeparerekin

2. Gehienak idazle erlijiosoak izan ziren eta gai erlijiosoak

Poesia èpica a l'Edat Mitjana

En les civilitzacions antigues, la poesia èpica tenia molta importància; els cants d'exaltació de les gestes dels herois establien una mitologia compartida i adorada pel poble.

A l'Edat Mitjana, com els 'aedes grecs', que eren poetes i cantants cortesans de l'antiga Grècia, es guanyaven la vida componint poemes èpics i lloances així com les melodies que els acompanyaven, i escampaven la fama dels herois grecs mitològics. Els joglars èpics s'encarregaven de divulgar pels castells i places, textos perfectament memoritzats que anomenaven cançons de gesta.

Característiques de la poesia èpica

Com les epopeies de l'antiguitat, començaven d'un esdeveniment històric. L'objectiu era presentar una història com... Continuar leyendo "Poesia èpica i lírica a l'Edat Mitjana" »

T-4 teatre culte i teatre popular

Per entendre com es defineix i com s’organitza el teatre del Segle XVI hem de tenir presents dues premisses:

• Per una banda, el teatre és, entre totes les manifestacions literàries, la més afectada per la substitució lingüística,per la preferència del castellà en comptes del català.
  

• D’altra banda, el teatre del Segle XVI el podem classificar en dos grans corrents: el teatre culte i el teatre popular.
  Fins a l’època moderna no es pot afirmar l’existència d’un teatre culte.

Aspectos a tener en cuenta en el baño

1. Preparar material y utensilios necesarios

2. Posición del bebé semiincorporado

3. Hablar con el bebé durante el baño

4. Todos los elementos deben estar limpios

5. Bañera pequeña

6. Esponja natural

7. Jabón y champú neutros

8. Temperatura del agua entre 34 y 37º

9. Para el secado toalla de algodón

10. Cepillos de cerdas blandas

11. Aceites vegetales o cremas hidratantes.

Cuidado del cordón umbilical

- Una parte queda en el bebé

- Se va secando y ennegreciendo hasta que cae

- Suele caer entre la 1ª y 3ª semana de vida

- Curarlo de 2 a 3 veces al día

- Mantener la zona limpia y seca

Características del baño antes de la caída del cordón umbilical

- El baño no será por inmersión, poca agua en la bañera... Continuar leyendo "Consejos para el baño del bebé y cuidado del cordón umbilical" »

Personaxes da Lírica Medieval Galego-Portuguesa

Na lírica medieval galego-portuguesa, destacaron diversas figuras con roles específicos:

• Trobador: Ocupaba o lugar máis alto na xerarquía social e artística. Eran poetas e compositores de orixe nobre que trobaban por pracer, e entre eles había reis.
• Xograr: É o representante medieval dunha longa tradición de artistas ambulantes. Eran inicialmente os que interpretaban as cantigas trobadorescas, e a miúdo eran tamén compositores, o que provocou burlas dos trobadores.
• Segrel: Comparte co xograr os trazos do artista profesional e itinerante, ían polas cortes cobrando pola súa interpretación. Comparte co trobador unha ascendencia social na baixa nobreza e a categoría de compositor.
• Danzadeiras

Context Lingüístic i Social (Segle XIX)

Legislació i Impacte Lingüístic

• Llei d'Instrucció Pública: Intent d'implantació de l'escolarització (en castellà).
• Llei del Notariat: Regulació dels actes jurídics (imposant el castellà).
• Ordre contra l'ús del català en les obres teatrals: Prohibeix obres teatrals escrites en una llengua diferent del castellà.

Situació Sociolingüística

• Les classes populars, en general, es mantenen fidels a la llengua catalana.
• La burgesia i classe mitjana valencianes urbanes s'assimilen als models de comportament de l'aristocràcia ja castellanitzada.
• A Catalunya, la castellanització es limita a l'alta burgesia.
• A la Comunitat Valenciana, el fenomen castellanitzador tingué una repercussió més gran que a