El Noucentisme (1906-1923): Característiques, context i ideari del moviment cultural català

1. El Noucentisme (1906-1923)

El Modernisme es dóna per acabat l'any que va morir Joan Maragall. Al 1911, com a data d'inici del Noucentisme s'ha pres el 1906. Cronològicament, per tant, el Modernisme i el Noucentisme són dos moviments que s'encavallen.

El Noucentisme és el moviment politicocultural que recull les aspiracions de la burgesia catalana i vol la renovació del país a través del paper dels intel·lectuals. El significat de la paraula, inventada per Eugeni d'Ors, pot ser o un adjectiu nou (nou moviment) o un segle que comença (nou-cents). La va crear a imitació de la terminologia italiana emprada en història de l'art per anomenar certs segles amb l'enumeració de la centúria: Duecento, Trecento… Aquest moviment defensa que la cultura s'ha d'impulsar per construir una Catalunya ideal i prioritza la Catalunya urbana sobre la rural.

• L'any 1906 es considera la data d'inici del Noucentisme perquè la Lliga Regionalista guanya les eleccions, Eugeni d'Ors comença a publicar el seu Glosari a La Veu de Catalunya i Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana.

• L'any 1917, amb el cop d'Estat del general Primo de Rivera, el moviment ja comença a davallar. La Lliga comença a decaure i es converteix en un partit cada cop més de dreta, per això els intel·lectuals trenquen el pacte que hi havien mantingut. Les noves generacions van continuar la lluita però fora dels esquemes rígids que havia marcat el Noucentisme.

2. Característiques del Noucentisme

• Imperialisme: (= nacionalisme) subratllava el caire antiseparatista del catalanisme burgès i proposava reemplaçar-lo per un estat burgès modern.

• Arbitrarisme: (s'oposa a l'espontaneisme) Eugeni d'Ors tenia el dret i el deure del creador d'intervenir en la seva obra per dominar-la i ordenar-la amb voluntat transformadora.

• Classicisme: consigna d'ordre i estabilitat. Volien de «manera amagada» crear un sistema regulador de la vida social i política.

• Mediterranisme: paisatge mediterrani, com a contraposició a les boires nòrdiques que havia assimilat el Modernisme, i també significa el retorn als orígens. La ciutat és el centre entorn del qual s'estructura la societat burgesa, en contra de la influència del món rural. Barcelona va ser un dels ideals polítics de la Mancomunitat.

Trets definitoris

• Rebuig de l'espontaneïtat

• Predomini de la poesia sobre la novel·la

• Perfecció lingüística o formal

• Temes: amor i pas del temps