Guia sobre la Llengua, Variació Lingüística i el Valencià

Llengua

Conjunt de signes lingüístics amb les normes que els articulen i que serveixen per a la comunicació lingüística d’una comunitat. També és un símbol d’identificació i de poder, i un sistema de signes que serveix per a comunicar-se. És un concepte abstracte.

Variació lingüística

Fenomen en el qual les llengües presenten diferències segons l’època, els territoris on es parlen o el grup social que les utilitza. Hi ha 4 grups:

• Variació geogràfica: Parlants d’una mateixa llengua que viuen en zones diferents.
• Variació social: Usos lingüístics d’un determinat grup social.
• Variació temporal: Varietats lingüístiques pròpies d’un moment històric determinat.
• Variació estilística: Situacions específiques de la comunicació (registres).

Varietat lingüística

Conjunt d’elements lingüístics definit en circumstàncies extralingüístiques, dividit en 4 grups:

• Varietats dialectals (1, 2 i 3): Reflecteixen la identitat lingüística.
• Varietats estilístiques (4): Mostren els trets lingüístics relacionats amb situacions comunicatives específiques.

Tipus de registres

• Registre col·loquial: Lèxic limitat, sintaxi simple, acompanyat de gestos i entonacions, i frases sense acabar o en doble sentit.
• Registre literari: Llengua estàndard, normativitzada i molt elaborada. Utilitzat per a crear bellesa literària.
• Registre científic: Característic dels textos científics. Objectiu i impersonal.

El valencià

Nom oficial de la varietat del català pròpia de la Comunitat Valenciana.

Característiques lingüístiques

• Vocalisme: El vocalisme tònic i l'àton coincideixen amb els del dialecte nord-occidental.
• Consonantisme:
  • Els grups -bl- i -gl- intervocàlics no geminen la b.
  • Les oclusives sordes a final de mot, seguides d'un mot que comença en vocal, se sonoritzen.
  • La -d- intervocàlica se sol emmudir.
  • La -r final dels mots s’articula.
• L'article: El, la, els, les. Ha perdut totes les formes de l’article personal.
• El demostratiu: este, esta, estos, estes / eixe, eixa, eixos, eixes / aquell, aquella, aquells, aquelles.
• Els possessius i el numeral femení: Meua, teua, seua. El numeral femení dues ha desaparegut.
• Els pronoms febles: li’l, li’n, li la.
• Noms en diminutiu.
• Particularitats verbals: La primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en -e. Els imperfets de subjuntiu acaben en -ara, -era, -ira.