Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Introducció a la Decadència

La literatura d'aquest període s'ha agrupat sota l'etiqueta de Decadència, ja que succeeix immediatament al Segle d'Or. L'Edat Moderna comença amb el descobriment d'Amèrica, fet que va provocar una sèrie de canvis estructurals arreu d'Europa.

Factors de la Crisi a la Corona Catalanoaragonesa

A la Corona Catalanoaragonesa, els canvis van ser més intensos i accentuats, conseqüència d'una sèrie de factors clau:

• Canvi de dinastia regnant: L'entronització de la casa d'origen castellà dels Trastàmara.
• Diverses guerres civils: Per exemple, el bandolerisme i altres conflictes interns.
• Crisi econòmica: Prohibició de comerciar amb Amèrica, desviant el comerç cap a la Mediterrània.
• Revolta de les Germanies: A València

El Renaixement

El Renaixement s'inspira en les idees i en l'art clàssic de Grècia i Roma. Es desenvolupà a Itàlia als segles XIV i XV i s'estengué poc a poc per Europa. La producció literària en català fou escassa i es mantingué fidel a la tradició medieval, tot i que incorporà els nous corrents italians. Durant el Renaixement es produeix, d'una banda, la renovació de la poesia i l'aparició de nous gèneres com l'assaig i, d'altra banda, un canvi d'actitud envers l'ús de la llengua literària.

Autors i Obres Destacades del Renaixement

• Joan Lluís Vives i Marc (1492-1540): Nascut a València en una família de tradició jueva, estudià filosofia i visqué a Bruges. Escrigué en llatí, que era la llengua de cultura del Renaixement,

O labor galeguizador emprendido polos homes das Irmandades e da Xeración Nós viuse truncado en xullo de 1936 polo levantamento militar do xeneral Franco. Pechan editoriais, revistas e xornais e paralízase a publicación de textos en galego, dando inicio á “longa noite de pedra”. Moitos intelectuais galeguistas sufriron a represión de maneira brutal, desde os que foron asasinados, coma Alexandre Bóveda ou Ánxel Casal, ata os que foron afastados das súas actividades profesionais, caso de Otero Pedrayo. Outros, como Castelao ou Rafael Dieste, Florencio Delgado Gurriarán (Letras Galegas 2022) conseguiron fuxir ó estranxeiro salvando así a vida.

Deste xeito durante os primeiros anos da ditadura a literatura galega só puido ter continuidade... Continuar leyendo "A Literatura Galega no Exilio (1936-1960)" »

Substantiu (nom)

El substantiu o nom: propi, comú, abstracte, concret-individual, col·lectiu.

• Nom primitiu: el que no deriva d'altre nom de la llengua. Ex.: Home, teula...
• Nom derivat: el que deriva d'un altre nom de la llengua. Ex.: homenàs, teulada,...
• Nom simple: el que només té un lexema. Ex.: roba, pobre...
• Nom compost: el que té més d'un lexema. Ex.: penja-robes, escanyapobres...

L'adjectiu

• Demostratius: aquest, aquesta, aquell, aquella.
• Possessius: el meu, la meva.
• Numerals: un, una, dos, primer, segon.
• Quantitatius: quant, tant, molt, poc.
• Indefinits: algun, alguna.

Determinants

• Demostratius: aquest, aquesta, aquell, aquella...
• Possessius: meu, teu, seu, nostre, vostre, seu, llur...
• Indefinits: cada, cap, tal, qualsevol, ambdós, un, alguna,

Curros Enríquez

En 1877 dáse a coñecer como poeta ao gañar en Ourense un premio literario coas composicións «A Virxe do Cristal», «O gueiteiro» e «Unha voda en Einibó». Regresa a Galicia e escribe Aires da miña terra, que se publicará en 1880.

Aires da miña terra (1880)

Nos 21 poemas deste poemario están presentes tres liñas temáticas:

• Poesía social ou cívica: As súas críticas diríxense contra a Igrexa por fomentar o fanatismo e a superstición, que provocan a ignorancia e o atraso. Tamén ataca os fidalgos e os caciques, beneficiarios dos foros e impostos que padecen os labregos, que os obrigan a emigrar. Boa parte dos seus poemas reflicten as súas ideas progresistas, contra a pena de morte, o imperialismo...

• Poesía costumista:

Crònica de Jaume I: Llibre dels Feits del Rei En Jaume

La Crònica de Jaume I, també coneguda com a Llibre dels Feits del Rei En Jaume, és una obra fonamental per entendre la figura del Conqueridor i l'època medieval catalana. Al llarg d'aquesta crònica, el rei ens mostra els seus sentiments, el seu estat d'ànim i el seu comportament, revelant una profunda humanitat.

Trets Humans del Rei Jaume I

Al llarg de la Crònica se succeeixen els moments en què el rei ens mostra els seus sentiments, el seu estat d'ànim o el seu comportament, que són els mateixos que els de qualsevol altre ésser humà.

L'Esperit Religiós al Llibre dels Feits

Un bon exemple sobre l'esperit religiós que recorre la Crònica són els moments previs a l'entrada a la... Continuar leyendo "Anàlisi de les Grans Cròniques Catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere III" »

El Impresionismo: Antecedentes y Características

Antecedentes

- Venecianos, Velázquez y Goya (tratamiento de la luz y pincelada suelta) - Pintura holandesa (contribución a"desacralizar el art") - Paisajistas ingleses Turner y Constable (captación del ambiente atmosférico) - Realistas Courbet, Corot y la escuela de Barbizón (partida del natural y captación de la luz) - Arte japonesa (escenas simples, composiciones descentradas) - Fotografía (instrumento científico para representar la realidad)

Características

- Plenairismo: pintura al aire libre - Captación de la luz como elemento cambiante y dinámico - Influencia de las ciencias físicas y la teoría de los colores de Chevreul - Renovación en la técnica pictórica: - Yuxtaposición... Continuar leyendo "El Impresionismo: Una Revolución en la Pintura" »

El present text pertany a Karl Marx, filòsof alemany, pensador materialista i principal teòric del socialisme, del segle XIX a l'època de la Revolució Industrial, i té per idea central.... (tesi)... des de la seva perspectiva... (concepció filosòfica)... Abans d'endinsar-nos en el contingut del text, i per tal d'assolir una correcta comprensió del mateix, és convenient fer esment a una sèrie de factors històrics així com d'influències intel·lectuals que condicionen el pensament de Marx. En relació al context històric, Marx viu el període de la Revolució Industrial on es produeix un canvi absolut en la manera de viure, produir i treballar, així com una nova configuració de classes i relacions socials dins un nou sistema econòmic,... Continuar leyendo "Karl Marx i la seva Influència en la Literatura i el Teatre Català" »

Lore-jokoak

XIX. mendean antolatutako kultura-jardunaldiak izan ziren, musika, dantza eta batik bat euskal poesia barne hartzen zituztenak. Jatorria Katalunia eta Valentziako Erkidegoan dute. Antoine d'Abbadiek asmatu zituen. Sariak: lorea, ontzako urrea eta makila. Lapurdin antolatu ziren lehen aldiz.

Peru Abarka

Juan Antonio Mogelek idatzi zuen. Euskaraz dago, sarrera izan ezik. Markinako aldaeran oinarrituta dago. Oso trama eskasa du; pertsonaiek ia ez dute hasiera, garapen eta amaiera duen istorio bat osatzen; bestetik, leku eta denbora-aipu minimoak ere ez ditu.

Joanes Leizarraga, Euskal Prosalaria

Testu berria idatzi zuen. Hizkera aztergaia da hasierako zatian (estiloa). Bere nahia ahalik eta gehienek ulertzeko moduko euskara aukeratzea zen.... Continuar leyendo "Euskal Literatura eta Kultura Oharrak Laburpenak" »

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Jaume I: El Llibre dels Fets

La crònica recull les confessions d'un home d'estat. Jaume I parla dels seus avantpassats i de la conquesta de Mallorca i de València. En aquestes parts és on es mostra amb major claredat el seu estil:

• Llenguatge popular i improvisat, propi de qui dicta perquè un altre escrigui.
• Participació directa en allò narrat, amb l'ús del plural majestàtic.
• Esperit militar i heroic que es complau en la descripció detallada d'anècdotes, estratègies i batalles.
• Sentiment religiós i providencialisme.

Bernat Desclot: Crònica del Rei en Pere

Bernat Desclot va enllestir la seva obra entre el 1283 i el 1289. Tracta el regnat de Pere II el Gran, de qui fou tresorer reial i sobre qui té una... Continuar leyendo "Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós: Les Cròniques Reials" »