Modernisme català: Maragall, Costa i Llobera i Rusiñol

J. Maragall

J. Maragall: Viu intensament la situació política i escriu poesia optimista. «Paternal» és una evocació tràgica i, alhora, vitalista de la bomba que va esclatar al Liceu, fet del qual va ser testimoni; cant a la vida, a la fe en l'home davant la barbàrie, la sang i la destrucció.

Escola Mallorquina

Escola Mallorquina: Concepte del segle XIX; era una concepció poètica determinada dels poetes mallorquins.

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera: Va néixer en una família rural, estudià dret a Barcelona i s'interessà per la Renaixença. Després d'una crisi espiritual que el va dur a Roma per fer estudis eclesiàstics, va ser ordenat sacerdot. Participà als Jocs Florals, però quan va ser anomenat canonge de la Seu de Palma es dedicà de ple a l'església.

Publicà «Poesies» de to romàntic però mesurat, amb preocupació de fons per la perfecció formal que fèia presagiar el classicisme posterior. El contingut del llibre és molt unitari i es presenta com un llibre de raons clarament clàssic, lluny del romanticisme de formes més programàtiques; planteja el problema de la inspiració poètica. Diferent de Maragall, defensa la perfecció formal de la poesia.

Finalment, el 1885 va viatjar a Roma i va iniciar els estudis de Teologia. Aquell mateix any va sortir a la llum el seu primer recull: Poesies. Un recull caracteritzat per la influència del Romanticisme, però d'un romanticisme amb un to serè, contingut i amb seny. Són composicions marcades pel sentiment religiós i pel sentiment cap al paisatge de la seva illa.

El 1888 va ser ordenat sacerdot i el 1889 es va doctorar en Teologia a Roma. El 1897 va aparèixer un nou volum de les seves poesies titulat De l'agre de la Terra, un volum caracteritzat per la recreació dels costums i les tradicions mallorquines. Es decantà per l'ús de la mètrica popular com el romanç i la glosa.

El 1899 va abandonar esporàdicament el conreu poètic en llengua catalana i va publicar un recull de poesia en llengua castellana sota el nom de Líricas, inspirat en l'antiga ciutat de Roma. El 1902 va ser guardonat amb l'Englantina dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema narratiu La deixa del geni i aquell mateix any va ser nomenat Mestre en Gai Saber i designat membre corresponent de la RAE. L'any abans havia estat proposat fill il·lustre de Pollença.

El 1903 va editar un nou volum de poesies sota el títol de Tradicions i fantasies. Aquest recull seguí una mica la filosofia de l'anterior i aplegà composicions lírico-narratives inspirades en llegendes mallorquines. El 1904 va presidir els Jocs Florals de Mallorca i va guanyar prestigi com a orador arran de la conferència titulada «La forma poètica» a l'Ateneu Barcelonès.

A partir d'aleshores evolucionà definitivament cap a models totalment clàssics. D'aquesta evolució nasqué un nou recull: Horacianes. Aquest recull obtengué un èxit clamorós a Catalunya i el consagrà com a poeta. A partir d'aquest moment inicià un període en el qual es volcà totalment a la seva vida sacerdotal.

La primavera de 1907 inicià un viatge de peregrinació per l'Orient que culminà a Terra Santa, acompanyat d'un grup de mallorquins entre els quals hi havia l'autora Maria Antònia Salvà. Fruït d'aquesta experiència va néixer el recull Visions de Palestina (1908).

El 1909 va ser nomenat canonge de la Seu de Mallorca. Aquell any, els fets de la Setmana Tràgica el varen deixar ben desencisat i, potser per això, minvà del tot la seva producció poètica i literària. A partir de llavors va publicar alguns volums de contingut religiós: dos volums d'exercicis Via Crucis (1907-1908) i els Sermons Panegírics (1916).

Entre el 1907 i el 1911 va traduir del francès al castellà diverses obres de Reynés Monlau i, entre 1912 i 1922, va traduir els Himnes de Prudenci. També va traduir composicions de Virgili, Dante Alighieri, Petrarca, Miquel Àngel, Victor Hugo i Lamartine.

El 16 d'octubre de 1922, mentre predicava, Costa i Llobera caigué de la trona i morí. L'any següent es publicaren les seves Obres completes (1923-24) a La Il·lustració Catalana i molts anys després es feren públics alguns dels epistolaris de l'autor. Costa i Llobera superà la Renaixença i la poesia dels Jocs Florals; es va moure sempre entre dos corrents —el Romanticisme i el Classicisme— i esdevingué un referent per a futures generacions, entre elles alguns autors de l'anomenada Escola Mallorquina.

Teatre modernista

Teatre modernista:

Teatre vitalista

Teatre vitalista: Moviment capdavanter del teatre d'idees; tracta temes de gran impacte social, la defensa de la veritat per damunt de tot, la situació de la dona a la societat i el caràcter individualista de la llibertat.

Teatre simbolista

Teatre simbolista: «La intrusa» és una obra sense argument tradicional, en la qual els personatges resulten immòbils i preval la representació simbòlica sobre l'acció.

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol: Artista polifacètic i veritable model de l'artista modernista pur; destacà sobretot com a dramaturg i pintor. De família de fabricants tèxtils, aviat mostrà la seva inclinació per la pintura.

Va destacar amb la publicació de «L'alegria que passa», que plantejava l'enfrontament de l'artista amb la societat: «un poble indiferent, vulgar i ensopit». Va publicar l'obra «El jardí abandonat», en la qual l'argument gira entorn d'una família noble lligada a un jardí decèpit, com els seus personatges. En «Cigales i formigues» apareix l'enfrontament artista-societat, poesia-prosa; les formigues representen la societat burgesa, treballadora i immòbil, i les cigales són els artistes bohemis i inquiets que viuen el moment.

A partir d'aquest moment, compromès socialment amb la classe de la qual depenia econòmicament, Rusiñol abandonà la pintura i començà a escriure només obres humanístiques i quadres de costums segons la demanda del públic.

Narrativa modernista

Narrativa modernista: Va ser un gènere més tardà que continuà la tradició novel·lística. Característiques: l'acció sovint passa en un marc natural que esdevé dominant; la natura té un caràcter cru i pessimista i té com a finalitat presentar dramàticament les preocupacions i tensions entre individu i societat. Els personatges acostumen a tenir un caràcter heroic.