L'Amor Cortès i Lo Somni de Bernat Metge: Anàlisi Literària

L'amor cortès: definició i context

L’amor cortès consistia en la transposició del codi feudal a l’experiència amorosa. Les relacions entre el senyor feudal i el vassall, pròpies del feudalisme, trobaven un paral·lel en les existents entre l’enamorada i el seu pretendent, que passava a servir-la. En la poesia amorosa trobadoresca, el trobador feia el paper d’enamorat d’una dama noble, és a dir, casada amb un noble. Per tant, l’amor cortès era adúlter. El trobador enamorat era l'hom, la dama era midons i el marit, el gilós.

Lo Somni de Bernat Metge

Lo Somni s'emmarca en un corrent ideològic i artístic que, al segle XIV, anunciava el trànsit de l'edat mitjana cap al que després seria el Renaixement: l'Humanisme. Bernat Metge mostra el seu coneixement d'un seguit de fonts clàssiques, especialment llatines, de filòsofs i teòlegs de l'Església, i també d'autors del segle XIV vinculats a l'humanisme italià, com Petrarca i Boccaccio. Aquesta pluralitat de fonts demostra la seva vasta cultura, adquirida en l'entorn cultural de la cancelleria reial. Aquesta obra va ser coneguda per la seva elegància i estil.

Estructura de l'obra

L'obra es divideix en quatre parts:

• Primera part: La immortalitat de l'ànima. S'estableix un diàleg on l'ànima del rei intentarà convèncer el jo narratiu de la immortalitat de l'ànima, ja que aquest no hi creu. El jo narratiu resta convençut pels arguments exposats per l'ànima del rei i afirma que la posició d'aquest és una opinió.
• Segona part: Diàleg entre el jo narratiu i l'ànima del rei. Es plantegen les circumstàncies de la mort del rei i el sentit de l'obra. La causa de la seva mort ha estat la voluntat divina (pensament providencialista). En aquell moment, l'ànima del rei es trobava al purgatori i ha aparegut per salvar l'ànima del jo narratiu. Les dues persones que l'acompanyaven eren Orfeu i Tirèsies (figures mitològiques).
• Tercera part: Els protagonistes Orfeu i Tirèsies. Orfeu explica la seva vida i fa una descripció de l'infern. Tirèsies pren la paraula, es torna protagonista i fa un atac ferotge contra les dones (seguint el Corbaccio de Boccaccio). Volen que el jo narratiu s'oblidi de l'amor carnal i es dediqui al servei de Déu.
• Quarta part: Defensa de les dones. El jo narratiu respon amb un elogi de les dones, capgira tots els arguments misògins i els atribueix als homes.

Bernat Metge va escriure Lo Somni amb la intenció de recuperar els càrrecs que tenia i netejar la seva imatge. D'altra banda, es destaca la qualitat literària de l'obra i el seu caràcter retractatori de les seves opinions o creences epicúries.