Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Locucións Latinas de Uso Común (S-V)

A continuación preséntase unha recompilación de locucións latinas de uso frecuente, xunto coa súa tradución e contexto de aplicación.

Termos que comezan por S

(Sic transit gloria mundi): "Así pasa a gloria do mundo". Reflexión sobre o efémero da vangloria mundana. Usábase esta expresión na coroación dos papas como un memento mori.

(Sine cura): "Sen preocupacións". Dise dos cargos que non levan aparellada ningunha responsabilidade e só teñen vantaxes.

(Sine die): "Sen día", sen fixar data determinada, posposto indefinidamente. Exemplo: Aprazouse a reunión sine die.

(Sit tibi terra levis): "Que a terra che sexa liviá". Inscrición funeraria moi frecuente. Cf. R.I.P.

(Sponte sua): "Pola súa vontade"... Continuar leyendo "Locucións Latinas Esenciais: Significado e Contexto de Uso (S-V)" »

L'Assaig Català: De la Postguerra a l'Actualitat

Durant la postguerra (dècades de 1940-1960), l’assaig es va veure limitat per la repressió franquista, la censura i l’absència de debat intel·lectual públic. Autors com Josep Ferrater Mora (amb obres com Les formes de vida catalana) i Jaume Vicens Vives (amb Notícia de Catalunya) es van centrar en l’anàlisi sociocultural, mentre figures com Rafael Tasis o Joan Triadú van cultivar l’assaig literari. L’existencialisme europeu va influir en l’escriptor compromès amb dilemes morals (l'Holocaust, les bombes atòmiques), reflectint-se en obres de Josep Pla (com El quadern gris) i Gaziel. Als anys 60, Joan Fuster va revolucionar el gènere amb Nosaltres, els valencians, consolidant... Continuar leyendo "Literatura Catalana Contemporània: Assaig, Poesia i Conceptes Lingüístics" »

Què és un Enunciat? Definició i Tipus

Un enunciat és un text breu que, situat en un context comunicatiu determinat, té un significat complet.

Tipus d'Enunciats

Són considerats enunciats:

• Les interjeccions: Expressions invariables que solen expressar l'estat anímic de qui les pronuncia (p. ex., interjeccions pròpies i impròpies).
• Les expressions exclamatives: Utilitzen signe d'admiració i el seu sentit varia segons el context.
• Les respostes a preguntes: Respostes formulades anteriorment.
• Els fragments el·líptics: Aquells que fàcilment poden convertir-se en oracions.
• Les frases nominals: Quan l'element el·líptic és el verb (p. ex., refranys i titulars de premsa).
• Les oracions: Juntament amb sintagmes i paraules, constitueixen la unitat

El Exilio y la Literatura Gallega

La Guerra Civil Española marcó el inicio de un período de fuerte represión política en Galicia. Muchos intelectuales gallegos se vieron obligados a exiliarse para evitar el encarcelamiento o la ejecución. Durante los primeros años de la dictadura, la literatura gallega encontró continuidad en América, especialmente en Venezuela, México, Cuba y Argentina, donde ya existía una activa comunidad cultural de emigrantes.

Este esfuerzo de emigrados y exiliados se materializó en la creación de revistas como Correo Literario, Galicia Emigrante o Vieiros; coros y compañías de teatro como el Orfeón Gallego o la compañía Maruxa Villanueva, que estrenó en Buenos Aires en 1941 Os vellos non deben de namorarse... Continuar leyendo "Literatura Gallega en el Exilio: Autores y Obras Clave" »

1.Context sociopolític condiciona la producció narrativa de l'època:
Políticament, el períòde franquista es pot dividir en quatre etapes:
1.els anys 40, amb la postguerra ,més dura.

2

Els anys 50, l’arribada de suport dels EU
3.Els anys 60, la recuperació econòmica del principat
4.Els anys 70, una forta oposició al règim.En acavar la guerra, tots els novel·
Listes que s’havien donat a conèixer abans del 39 no podien editar les seues producions però continuaren escrivint amb l’esperança que algun dia hi hauria una certa tolerància. A la dècada dels 60 es publiquen les novel·les sicològiques de Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga, i amb aquestes es reben influències europees que substituïsquen el Naturalisme del XIX com:... Continuar leyendo "Rondalles valencianes enric valor descargar" »

DESCRICIÓ:

descriure es representar amb paraules les característiques dun element de la realitat per tal que sigui conegut pel receptor.

ESTRUCTURA:

Tema:

designació de lelement objecte de la descripció.

Expansió:

enumeració i detall de les parts i de les propietats que configuren laspecte de lelement descrit. Segons la intenció, lenumeració pot ser exhaustiva o selectiva.

Posada en escena:

detall de lentorn de lelement descrit i de les semblances amb daltres elements coneguts.

Progressió descriptiva:

descripció de subtemes o aspectes nous als quals sha fet referencia en la descripció del tema principal.

TIPUS DE DESCRPCIO:

Objectiva:

es vol reproduir amb fidelitat lobjecte.

Subjectiva:

es vol provocar en el receptor sentiments o... Continuar leyendo "Text conversacional exemple" »

Funcions del Llenguatge

• Emotiva: Quan destaca l'expressió de l'actitud o els sentiments de l'emissor.
• Conativa: L'emissor fa actuar el receptor de forma determinada.
• Poètica: Comunicació amb intenció estètica.
• Referencial: És prioritària quan la comunicació es focalitza sobre algun aspecte del context o de la realitat.
• Metalingüística: Aclariment d'alguna qüestió relacionada amb el codi.
• Fàtica: Assegura si hi ha comunicació entre emissor i receptor.

A més, és important considerar la adequació, la coherència, la cohesió, la correcció i la presentació dels textos.

Tipus de Textos

• Textos orals: Es transmeten per l'aire, directament o per la televisió o la ràdio; el receptor els capta auditivament.
• Textos escrits: Es transmeten en

O Teatro Galego na Actualidade: Da Consolidación ás Novas Promocións

Tras os avances iniciados polas Mostras de Teatro de Ribadavia (1973-1980), o noso teatro camiña nas últimas décadas cara á súa consolidación, tanto como xénero literario como industria cultural.

Desenvolvemento do teatro actual

Este proceso de consolidación maniféstase en varios aspectos clave:

• Consolidación de compañías e grupos profesionais.
• Aparición das primeiras salas estables de teatro e de circuítos teatrais que permiten a presenza periódica das compañías ao longo do país.
• Proliferación de festivais e certames de teatro, de premios dedicados á produción dramática (premio Rafael Dieste, premio Álvaro Cunqueiro, premios María Casares...), de coleccións

La Impremta i la Fixació del Català Unitari

La impremta va contribuir significativament a la difusió i a la fixació de la llengua unitària.

València: Centre Editorial Clau al Segle XV

Durant l'últim terç del segle XV, València es va convertir en el principal centre d'edició de llibres. Una de les primeres impremtes instal·lades a València fou la de l'alemany Nicolau Spindeler, on es van publicar l'any 1474 les Obres e trobes en llaor de la Verge Maria, considerada la primera obra literària estampada a la península.

El Procés de Selecció Lingüística

La llengua unitària encara presentava vacil·lacions entre distintes formes; calia decidir quines lletres, estructures i paraules acabarien finalment estampades. Els encarregats d'aquesta... Continuar leyendo "Història del Català: Impremta, Estandardització i Orígens Preliteraris" »