Anàlisi PAU: Martorell, Corella i l'Assaig sobre la Por de Fuster

Anàlisi Literària: Martorell i Corella (PAU 2022)

Context: Enterrament de Carles de Viana

Aquest fragment, possiblement relacionat amb l'enterrament de Carles de Viana, va ser objecte d'examen a la PAU de juny/setembre de 2022.

Tema Principal

Viatge de l'escriptor i Corella a València després de la mort del Príncep de Viana.

Estructura i Parts Essencials del Text Narratiu

Cal tenir en compte que es tracta d'un text narratiu. Malgrat ser un fragment, és un episodi en què s'hi poden reconèixer tres parts essencials:

• Primera part (línies 1-6): Mort de Carles de Viana i dispersió de la seva cort.
• Segona part (línies 7-16): Viatge de Martorell i Corella a València, amb presentació de la figura de Corella.
• Tercera part (línies 17-23): Record del viatge (tercer paràgraf, que també seria correcte incloure'l en la part anterior) i relació posterior entre els dos autors (darrer paràgraf).

B) Resum i Descripció de Corella

El protagonista, també escriptor, recorda el viatge de tornada a València amb J. Roís de Corella, després del soterrament del príncep Carles de Viana. Fa una descripció prou detallada de les qualitats de Corella, el poder intel·lectual del qual és remarcat tant per la seva facilitat de paraula als debats de la cort com per la capacitat de creació literària en prosa i en vers. El fragment acaba amb l'agraïment tant a Corella com a l'interlocutor per la seva generositat intel·lectual i material.

C) Característiques Lingüístiques (Català Occidental/Valencià)

Català occidental, valencià o estàndard valencià serien respostes vàlides. Les característiques destacades són:

• Possessius: meua, seues.
• Pretèrit imperfet de subjuntiu en -às: s'acabàs.
• Ús de diminutius: jovenet.
• També es podria considerar l'ús del pretèrit perfet simple, encara que l'autor el fa servir com a registre.

D) Lèxic Valoratiu i Anàlisi Sintàctica

Lèxic Valoratiu

Destaca, sobretot, el lèxic valoratiu. És positiu que no es limiti només als adjectius, sinó que s'hi adduïsca i es distingeixi també casos de substantius i verbs.

Anàlisi Fonètica (Vocals)

• POble (O oberta en moltes ocasions) – Sonora
• pOser (O tancada)
• meravellOsa (O tancada)

Tipus d'Oracions Subordinades

1. Oració subordinada adjectiva
2. Oració subordinada substantiva
3. Oració subordinada adjectiva
4. Oració subordinada substantiva

Anàlisi de l'Assaig: La Covardia de Joan Fuster

Joan Fuster justifica la covardia en aquest fragment adduint arguments, com per exemple la universalitat de la por; és a dir, tots hem patit aquesta sensació de vegades.

Identifica el valent com aquell que, per superar-la, reconeix l'existència de la por i la domina. Així mateix, Fuster admet la impossibilitat d'establir límits justos i adequats per a la por, ja que aquesta impressió és personal i sempre ens podrem comparar i sentir-nos més o menys poregosos respecte d'algú.

Característiques de l'Assaig de Joan Fuster

Les característiques de l'assaig de Joan Fuster que podem trobar en aquest fragment són:

• Interacció amb el lector: Ús de la primera persona del plural (p. ex., si volem; hauríem de voler; trobarem; no ens hem pas d'enganxar).
• Incisos per cridar l'atenció: P. ex., —i ho hauríem de voler—.
• Preguntes retòriques: P. ex., Qui és que no ha tingut mai por?
• Derivacions i antònims: P. ex., covard-covardia; covard-valent.
• Sentit figurat: P. ex., administrar-se la pròpia por.
• Afirmació categòrica: P. ex., Sempre trobarem una raó.