Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Joan Oliver: Vida, Obra i Llegat

Joan Oliver va néixer a Sabadell (1899) i va morir a Barcelona (1986). Era fill d’una destacada i rica família de la burgesia de Sabadell. Va rebre una molt bona educació, va estudiar Dret, va viatjar per tota Europa, però aviat va veure que els seus interessos eren les lletres.

El 1919 va formar el Grup de Sabadell, un col·lectiu de joves avantguardistes que cultivaven una literatura trencadora, iconoclasta (actitud que va contra els símbols), satírica, amb molt sentit de l’humor que jugava entre l’absurd i la tradició.

Va començar a ser conegut a través del Diari de Sabadell, del qual se’n va fer càrrec el 1923, i també a través d’una editorial que va fundar amb els seus amics, La Mirada,... Continuar leyendo "Joan Oliver: Vida, Obra i Llegat d'un Intel·lectual Català" »

Xeración do 36: Un Panorama Literario

A Xeración do 36 comparte trazos distintivos:

• Nacimiento: La mayoría entre 1910 y 1920.
• Influencia: Marcada por la Xeración Nós y las vanguardias.
• Guerra: Trayectoria vital impactada por la Guerra Civil.
• Puente Literario: Conexión entre la literatura de preguerra y las nuevas promociones.
• Tendencias: Diversas, incluyendo neotrobadorismo, paisajismo, poesía cívica e intimismo.

Entre los autores destacados se encuentran Aquilino Iglesia Alvariño, Álvaro Cunqueiro, Celso Emilio Ferreiro y Carballo Calero.

Aquilino Iglesia Alvariño: Un Legado Poético

Entre sus poemarios más importantes destacan: Señardá, Corazón ao vento, Cómaros verdes y De día en día.

• Obras de Preguerra: Señardá y Corazón ao vento

Elements de la Comunicació

• Emissor: Qui inicia la comunicació.
• Receptor: Destinatari del missatge.
• Missatge: Informació transmesa.
• Context: Situació comunicativa, inclou elements temporals, psicològics, etc.
• Codi: Llengua concreta que emissor i receptor comparteixen.
• Canal: Mitjà de transmissió (físic, sensorial, visual, etc.).

Funcions del Llenguatge

• Emotiva: L'emissor expressa el seu estat d'ànim, sentiments, etc.
• Conativa: L'emissor interpel·la el receptor, esperant una resposta.
• Poètica: Es pretén crear bellesa amb el llenguatge.
• Referencial: Focalitza algun aspecte del context de la realitat (notícies).
• Metalingüística: Aclareix alguna cosa del codi (ex: "Quan dic padrí vull dir avi").
• Fàtica: Per assegurar si el canal encara és obert.

Resúmenes y Comentarios sobre *Tirant lo Blanc*

Comentarios Iniciales (Abdellatif Lahriki)

Comentario 1:

Capítulo CXVII: La Llegada de Tirant a Constantinopla y el Dolor de la Emperatriz

Tirant llega a Constantinopla y es presentado a la Emperatriz, quien se encuentra de luto y recluida en una cámara oscura debido a la muerte de su hijo en combate contra los turcos. Tirant, conmovido por el dolor de la Emperatriz y su temor a ser capturada, le ofrece palabras de consuelo. Le aconseja abandonar su tristeza y el luto para afrontar la situación.

Comentario 2:

Capítulo CXVIII: Tirant, Herido por el Amor de Carmesina

Mientras el Emperador habla con Tirant, este observa a Carmesina, la hija del Emperador. Luego, se la llevan de la estancia. Diafebus,... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Resúmenes de Capítulos y Reflexiones sobre la Obra" »

Mercè Rodoreda: Vida i Obra Literària

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983)

Etapes de la Vida i Obra de Rodoreda

• Infància i joventut: Família humil. L'avi, figura central (amor per Catalunya, literatura catalana, flors). Es casà jove. Publica novel·les (com Una dona honrada, 1938) i col·labora en revistes.
• Maduresa: Exili a França i a Ginebra. Relació extramatrimonial amb Armand Oriols. Premis de poesia i narrativa. Llibres destacats:
  • Vint-i-dos contes (1958)
  • La plaça del diamant (1962)
  • El carrer de les camèlies (1963)
  • Jardí vora el mar (1966)
• Vellesa: Torna a Catalunya. Època de reconeixements oficials. Llibres:
  • Mirall trencat (1974)
  • Quanta, quanta guerra... (1980)

Context Literari de Postguerra a Catalunya

• Narrativa

1. L'Edat Moderna: Canvis Fonamentals

El segle XV marca el pas entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna. Aquest període es caracteritza per les novetats que va comportar:

1.2 L’Edat Moderna als territoris de parla catalana

• Moriscos: Musulmans que van continuar vivint a la península Ibèrica després de la Reconquesta. Al segle XVII foren expulsats, fet que va representar una davallada demogràfica.

El Bilingüismo y la Diglosia

Una persona bilingüe es aquella capaz de vivir indistintamente en dos lenguas. Es decir, el bilingüe natural «perfecto» suele tener el padre de una lengua y la madre de otra, y pasa la mitad de su tiempo en el país de la madre y la otra mitad en el del padre. Así, es capaz de hacer lo mismo en una lengua y en la otra. Este caso, como puedes imaginar, es muy teórico. A menudo, el bilingüe vive en un solo país y domina mejor una de las dos lenguas; por ejemplo, una la escribe mejor que la otra.

Si ya es difícil hablar de personas bilingües, hablar de territorios o países bilingües es mucho más complicado. Si se dice que un país es «bilingüe» porque hay dos lenguas y cada persona puede vivir en la... Continuar leyendo "Legado Lingüístico y Figuras Clave de la Cultura Catalana" »

O Teatro Galego de Fins do Século XX e Comezos do XXI: Temas, Autores e Tendencias

Coa morte de Franco (1975) e co Estatuto de Autonomía Galego (1981), o panorama cultural cambia radicalmente. Asistimos á aparición de diversas coleccións de textos teatrais, á proliferación de compañías e á creación de premios específicos.

O Novo Escenario Teatral Galego

Coleccións de Textos Teatrais

• Biblioteca do Arlequín (Ed. Sotelo Blanco)
• Elsinor Teatro
• Colección Escena
• Colección Talía
• Colección Libros do C.D.G. (Centro Dramático Galego)

Compañías Relevantes

• Artello
• Uvegá Teatro
• Teatro de Ningures
• Tranvía Teatro
• Teatro do Morcego

Premios Teatrais

• Premio Álvaro Cunqueiro
• Certame Camiño de Santiago

Liñas Temáticas Desenvolvidas a Partir de 1980

A literatura... Continuar leyendo "A Dramaturxia Galega Contemporánea: Tendencias, Autores e Compañías (1980-2020)" »

La prosa catalana

• Religiosa i moral

  Ramon Llull va proposar les bases del català literari, amb una prosa madura en els plans lèxic, sintàctic i retòric. També Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer van promoure la doctrina cristiana.

• Narrativa històrica

  Prenen el nom de les obres historiogràfiques, tot i que en realitat són relats literaris d'allò viscut personalment. Els cronistes Jaume I, Pere el Cerimoniós, Bernat Desclot i Ramon Muntaner defensaven la política dels reis catalans.

• Prosa moral i filosòfica

  Bernat Metge, amb obres de debats clàssics sobre la immortalitat de l'ànima, el bé, el mal, l'amor, la dona, etc.

• Novel·la cavalleresca

  Curial e Güelfa (anònima) i Tirant lo Blanc (Joanot Martorell) superen la tradició fantàstica,

7. EXPLICA LES APORTACIONS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC

Va nàixer a Burjassot, l'Horta Nord, el 1924 i hi va morir el 1993. Es pot considerar el poeta valencíà més important des d'Ausiàs Març. Professionalment es va dedicar al periodisme, la qual cosa va condicionar el seu estil, ja que la seua poesia és una crònica social de la realitat que va viure. La major part de la seua producció no fou editada fins els anys 70, a pesar que gran part d'aquesta és de la dècada anterior, i va esdevenir un gran boom literari, social i polític. A més de constituir un símbol d'un valencianisme que despertava en aquells moments, també va ser elegit i valorat en l'àmbit general de la literatura catalana, malgrat els trets peculiars