Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

DESCRICIÓ:

descriure es representar amb paraules les característiques dun element de la realitat per tal que sigui conegut pel receptor.

ESTRUCTURA:

Tema:

designació de lelement objecte de la descripció.

Expansió:

enumeració i detall de les parts i de les propietats que configuren laspecte de lelement descrit. Segons la intenció, lenumeració pot ser exhaustiva o selectiva.

Posada en escena:

detall de lentorn de lelement descrit i de les semblances amb daltres elements coneguts.

Progressió descriptiva:

descripció de subtemes o aspectes nous als quals sha fet referencia en la descripció del tema principal.

TIPUS DE DESCRPCIO:

Objectiva:

es vol reproduir amb fidelitat lobjecte.

Subjectiva:

es vol provocar en el receptor sentiments o... Continuar leyendo "Text conversacional exemple" »

Funcions del Llenguatge

• Emotiva: Quan destaca l'expressió de l'actitud o els sentiments de l'emissor.
• Conativa: L'emissor fa actuar el receptor de forma determinada.
• Poètica: Comunicació amb intenció estètica.
• Referencial: És prioritària quan la comunicació es focalitza sobre algun aspecte del context o de la realitat.
• Metalingüística: Aclariment d'alguna qüestió relacionada amb el codi.
• Fàtica: Assegura si hi ha comunicació entre emissor i receptor.

A més, és important considerar la adequació, la coherència, la cohesió, la correcció i la presentació dels textos.

Tipus de Textos

• Textos orals: Es transmeten per l'aire, directament o per la televisió o la ràdio; el receptor els capta auditivament.
• Textos escrits: Es transmeten en

O Teatro Galego na Actualidade: Da Consolidación ás Novas Promocións

Tras os avances iniciados polas Mostras de Teatro de Ribadavia (1973-1980), o noso teatro camiña nas últimas décadas cara á súa consolidación, tanto como xénero literario como industria cultural.

Desenvolvemento do teatro actual

Este proceso de consolidación maniféstase en varios aspectos clave:

• Consolidación de compañías e grupos profesionais.
• Aparición das primeiras salas estables de teatro e de circuítos teatrais que permiten a presenza periódica das compañías ao longo do país.
• Proliferación de festivais e certames de teatro, de premios dedicados á produción dramática (premio Rafael Dieste, premio Álvaro Cunqueiro, premios María Casares...), de coleccións

La Impremta i la Fixació del Català Unitari

La impremta va contribuir significativament a la difusió i a la fixació de la llengua unitària.

València: Centre Editorial Clau al Segle XV

Durant l'últim terç del segle XV, València es va convertir en el principal centre d'edició de llibres. Una de les primeres impremtes instal·lades a València fou la de l'alemany Nicolau Spindeler, on es van publicar l'any 1474 les Obres e trobes en llaor de la Verge Maria, considerada la primera obra literària estampada a la península.

El Procés de Selecció Lingüística

La llengua unitària encara presentava vacil·lacions entre distintes formes; calia decidir quines lletres, estructures i paraules acabarien finalment estampades. Els encarregats d'aquesta... Continuar leyendo "Història del Català: Impremta, Estandardització i Orígens Preliteraris" »

El Context Sociopolític i la Narrativa de Postguerra

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la guerra civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

Els canvis polítics que van començar després de la guerra tenien com a objectius bàsics, entre altres, la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de l’Estat pel castellà. Es va abolir la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics, i es va prohibir l’ús públic i oficial del català, i també l’ensenyament en aquest idioma. La llengua quedà relegada a l'àmbit privat, i la literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat. Molts escriptors s'... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Postguerra, Franquisme i Actualitat" »

Característiques de l'obra de Joan Fuster

L'assaig de Fuster presenta moltes formes: article, diccionari filosòfic, diari, aforisme, monografia. El seu objectiu és la voluntat de comprendre un fet, un problema, fer un examen de consciència sobre qualsevol tema per aprofundir i comprendre'l millor. La seva literatura és una literatura d'idees en què trenca mites i prejudicis establerts.

La forma literària és un discurs lliure que tracta de molts temes. Té una característica molt especial, l'ús de cometes per donar a les paraules una altra significació. Són diàlegs que es fa amb ell mateix i amb el lector, en què es fa preguntes, reconsidera el que acaba de dir, fa precisions... Degut a aquest esperit de recerca, li dona tensió,... Continuar leyendo "Joan Fuster: L'Assaig, la seva obra i "Nosaltres els valencians"" »

Introdución: Kant e o Século das Luces

Este texto pertence ao formalismo moral, obra de Immanuel Kant, filósofo alemán do século XVIII. Neste século xorde un movemento cultural, a Ilustración, que pretende clarificar todos os aspectos da vida. Coñécese como o Século das Luces xa que pretendía levar a cultura a todas as clases sociais.

Contexto Histórico do Século XVIII

Contexto Político

Desde o punto de vista político, o século XVIII caracterízase por unha época de revolucións que provocaron cambios políticos en Europa. Así, por exemplo, destaca a decadencia de España que provoca un enfrontamento entre Francia e Inglaterra para incrementar o seu poder, conflitos entre estados polo auxe do absolutismo, en Inglaterra constitúese... Continuar leyendo "Filosofía Moral de Kant: Razón, Deber e Ilustración no Século XVIII" »

As Interferencias Lingüísticas do Castelán no Galego: Unha Visión Abrangente

As interferencias lingüísticas en Galicia xorden pola presión do castelán sobre o galego, o que provoca a introdución de numerosos castelanismos que afectan á fonética, á ortografía, á morfoloxía, á sintaxe e ao léxico. Comprender estas interferencias é crucial para a correcta utilización e preservación da lingua galega.

1. Interferencias Fonéticas

Entre as interferencias fonéticas máis destacadas atopamos:

• A confusión entre o castelán «Y» e o galego «I» (ex: *paiaso en lugar de pallaso).
• A pronunciación do fonema fricativo palatal xordo [ʃ] como sonoro [ʒ] (ex: *hose en lugar de hoxe).
• A ausencia de asimilación de -R ou -S final con vogal

La literatura del segle XX: Entre la barbàrie i la modernitat

El segle XX va ser un període marcat per la barbàrie i les grans matances, com la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola. Fins al llançament de la bomba atòmica, sembla que el primer món no estava disposat a renunciar a la violència. La posterior "Guerra Freda" va abocar a una escalada militar que va desembocar en moltes guerres noves. El segle XX, tot i ser una època de benestar per als països del primer món, també va ser el segle dels grans contrastos i de la gran diferència de riquesa entre el primer i el tercer món. Aquestes desigualtats es van agreujar amb els processos de descolonització de les antigues colònies europees.... Continuar leyendo "Literatura del segle XX: De la barbàrie a la modernitat" »