Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

A prosa e o teatro galegos entre 1936 e 1975

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 11,62 KB

A prosa entre 1936 e 1975

Desde 1936 a literatura galega deixa de existir durante máis dun decenio. A actividade literaria desprázase para Latinoamérica, onde os nosos exiliados manteñen viva a cultura galega.

Carballo Calero é autor da primeira novela de posguerra, A xente da Barreira.
Principais autores da etapa:

1. Álvaro Cunqueiro

Sucesivos. Destaca Merlín e familia: recreación da materia de Bretaña desde unha perspectiva galega. Escribiu tamén libros con breves retratos de personaxes populares relacionados coas crenzas da nosa cultura tradicional.

2. Ánxel Fole

Libros de contos: Á lus do candil, Terra Brava. Están ambientados nas montañas luguesas e escritos coa lingua que alí se fala. Seguen a técnica dos contos populares, que... Continuar leyendo "A prosa e o teatro galegos entre 1936 e 1975" »

Cròniques Medievals Catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,06 KB

Crònica de Jaume I el Conqueridor (S. XIII)

Llibre dels fets. Es tracta d’una obra autobiogràfica la qual s’inicia amb uns breus antecedents familiars i en la qual s’hi narren les conquestes de Mallorca, València i Múrcia.

Té una certa intenció didàctica i un llenguatge viu i realista, impregnat d’oralitat, fragments en altres llengües, oracions inacabades, etc.

L’interès de l’obra rau en els diferents valors del protagonista, el rei. Però aquests valors no oculten el fons humà del rei, que pateix, emmalalteix i s’emociona.

Providencialisme: perquè Déu ho vol.

Crònica de Bernat Desclot (S. XIII)

El període històric en aquesta crònica és ampli: el primer terç de l’obra es refereix als regnats dels tres reis anteriors... Continuar leyendo "Cròniques Medievals Catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós" »

La obra de Platón: diálogos importantes y etapas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,26 KB

L'obra de Plató se situa dins el període d'il·lustració grega. Es divideix en dues parts: esotèrica que no podem estar segurs de res del que diu i exotèrica dirigida al públic que divulga/promociona el que es treballa a l'acadèmia pel profit de la societat i 39 diàlegs.

La obra es divideix en tres etapes:

  1. Etapa de joventut
  2. Etapa de maduresa: es deslliga de la influència de Sòcrates i defensa millor pensament genuí.
  3. Etapa de vellesa: la etapa de revisió. Cada etapa es tracta d'un dels viatges a Sicília.

A la primera: És l'apologia de Sòcrates, comença a escriure la República, en un llibre hi inclou 10, inclou tot el seu pensament filosòfic. El més essencial és el llibre 7, anomenat mite de la caverna i es tracta del més essencial... Continuar leyendo "La obra de Platón: diálogos importantes y etapas" »

Isabel de Villena, Humanisme i Renaixement a la Corona d'Aragó

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,33 KB

Isabel de Villena

Va néixer a València el 1430 i va morir el 1490. Una de les seves obres més conegudes és Vita Christi; va ser escrit en un català molt acurat, amb molta vivesa i plasticitat, amb tocs de realisme i amb un fort sentit emotiu. Es destaquen sobretot els episodis evangèlics i cal dir que és la figura femenina més important de la literatura catalana medieval i es pot considerar la primera dona que va escriure en català.

Una Nova Mentalitat: L'Humanisme

Els segles XIII i XIV presenten una crisi de valors que anuncia la cloenda d'una etapa de la història (l'Edat Mitjana), i comença l'Edat Moderna en què es tracta de l'Humanisme, un corrent ideològic que impregnà una nova etapa històrica: el Renaixement. El teocentrisme... Continuar leyendo "Isabel de Villena, Humanisme i Renaixement a la Corona d'Aragó" »

Raíces da Lingua Galega e Protagonistas do Rexurdimento Literario

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 6,99 KB

Lusofonia

O portugués, xunto co galego, naceu dunha mesma lingua, da lingua galego-portuguesa que se falou na antiga Gallaecia romana desde o século IV ata o século XIV.

A diverxente evolución sociopolítica deu lugar a dous idiomas semellantes pero ben diferenciados que comparten unha orixe en común.

Conxunto de países que teñen o portugués como lingua oficial:

  • Brasil
  • Portugal
  • Mozambique
  • Guinea-Bissau
  • San Tomé e Príncipe
  • Timor Leste
  • Guinea Ecuatorial

O galego moderno

No século XIX produciuse o Rexurdimento literario da lingua galega. As ideas do romanticismo, que en toda Europa exaltaban os trazos diferenciadores dos pobos e nacións, favorecendo o desenvolvemento dunha ideoloxía galeguista, que tiña como obxectivo fundamental a defensa de... Continuar leyendo "Raíces da Lingua Galega e Protagonistas do Rexurdimento Literario" »

El dualismo ontológico de Platón: El mundo sensible y el mundo inteligible

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 7,83 KB

La filosofía presocrática y el problema del ser y el devenir

La filosofía presocrática centró su esfuerzo en descubrir el principio o esencia de la physis (naturaleza). El problema del ser y el devenir era el esquema sobre el que se llevaba a cabo esta reflexión. Para los filósofos presocráticos, comprender los cambios que observaban en la naturaleza y sus causas fue uno de los debates más importantes en el nacimiento de la filosofía.

Se dieron numerosas soluciones a este debate en torno al arché o principio que estaba detrás del devenir de la naturaleza. El debate llegó a un punto de desencuentro con Heráclito y Parménides. Mientras que Heráclito postulaba que los cambios son la verdadera esencia de la naturaleza y que estos... Continuar leyendo "El dualismo ontológico de Platón: El mundo sensible y el mundo inteligible" »

Poesia i assaig a la postguerra: Anàlisi de Llibre de Meravelles i Diccionari per a ociosos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,41 KB

Quins referents o elements de la realitat trobes

Trobem l'al·lusió a la ciutat de València com a marc espacial on s'ubica el poemari. Els poemes recreen i poetitzen molts indrets i llocs emblemàtics de la ciutat amb la intenció d'elaborar una crònica de la capital valenciana durant la postguerra. L'autor mostra quotidinitat així com topònims referits a la ciutat i a la seua comarca. També trobem referències a altres poetes contemporanis i també medievals. És una literatura testimonial amb elements referits a la realitat de l'època, que podem percebre ja als títols. Aquesta poesia és símbol i senya d'identitat d'un poble.

Quina temàtica pròpia de l'obra

La quotidianitat de la València de postguerra, tant col·lectiva com personal,... Continuar leyendo "Poesia i assaig a la postguerra: Anàlisi de Llibre de Meravelles i Diccionari per a ociosos" »

Cap a on va tendir més la narrativa en català del Segle XIX , cap al romanticisme o cap al Realisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,62 KB

ROMANTICISME

moviment d'arrel nacionalista(Anglaterra,Alemanya- Europa XVIII - XIX) 

Recupera les tradicions populars com a representatives de ''L'ànima del poble'' 

  • Rebuig dels cànons clàssics i l'estètica neoclàssica del segle
    XVIII.
  • Predomini del sentiment sobre la raó: Introspecció, subjectivitat i individualisme.
  • Exaltació sentiment patriota, relacionat amb la recuperació de tradicions i llegendes de la literatura popular.
  • Interès per l'irracionalisme, la imaginació, l'exotisme i l'aventura.
  • Intensa relació ésser humà amb la natura.


EL ROMANTICISME CATALÀ

Temes ROMàntics es vinculen en el sentiment, la presència del nacionalisme i la nostàlgia del passat medieval. Víctor Hugó, Alexandre Dumas --> autors traduïts i coneguts,

... Continuar leyendo "Cap a on va tendir més la narrativa en català del Segle XIX , cap al romanticisme o cap al Realisme" »

Iparraldeko eta Hegoaldeko giro sozio-politikoa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 1,52 KB

Iparraldeko giro sozio-politikoa

1789ko Frantziako Iraultzaren ondorioz iparraldeko euskal luraldeek aurretik zituzten eskubide batzuk galdu zituzten. Gainera, Frantziako Iraultzaz geroztik soldaduska eta eskola derrigorrezkoak bilakatu ziren, eta frantsesa ez ziren beste hizkuntza guztiak baztertu ziren.

Mendean zehar hainbat egituraketa politiko ezagutu zituen Frantziak: monarkiak (borboiak), iraultzak, errepublikak, Napoleonen inperioa… Baina ez zegoen egonkortasunik.

Frantzian garraiobideetan eta industrian aurrerapen asko izan ziren baina ez ziren euskal herrira iritsi. Euskal Herriak gizarte tradizionala izaten jarraitu zuen: elizak boterea izaten jarraitu zuen.

1850tik aurrera Antoine D’Abbadie-ren eskutik euskal kulturaren pizkundea... Continuar leyendo "Iparraldeko eta Hegoaldeko giro sozio-politikoa" »

Ramon Llull: Obra Literària, Narrativa, Poètica i Filosòfica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,08 KB

L'obra literària de Ramon Llull

Obres Narratives

Dues novel·les escrites en català: Llibre d'Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles. Llull protagonitza les històries amb herois de ficció, que li permeten transmetre el seu pensament de manera més amena i comprensible. Per a ell, la tècnica literària ha d'estar al servei de la difusió de l'Art.

Llibre d'Evast e Blanquerna

Narra la vida d'un home (Blanquerna) que, des de jove, es proposa viure per un ideal cristià. Renuncia al món i busca la perfecció cristiana. En aquest trajecte, Blanquerna passa per diferents graons de la jerarquia eclesiàstica, mentre va introduint reformes en les institucions religioses. Un cop ha reformat l'Església, renuncia al papat per passar a ser ermità... Continuar leyendo "Ramon Llull: Obra Literària, Narrativa, Poètica i Filosòfica" »