Guia de Llengua i Literatura Catalana: De l'Amor a la Gramàtica

Deíctics i Pragmàtica

• Deíctics:
  • Personals: jo, tu, el meu, nosaltres.
  • Espacials: aquí, allà, aquest, aquell, venir, anar.
  • Temporals: ara, ahir, demà, llavors.
• Pragmàtica:
  • Pressuposició: "He tornat a suspendre" (suposa que ja havia suspès abans).
  • Implicatura: "Fa fred aquí, no?" (vol dir que tanquis la finestra).
• Adequació: Registre formal (estàndard, científic) vs informal (col·loquial, vulgar).
• Polifonia: Veus diferents (discurs directe, indirecte i citacions).

Morfologia Verbal

• Verbs velars: Acaben en -c o -g a la 1a persona del present o al participi. Exemples: Bec/begut (beure), Visc/viscut (viure), Conec/conegut (conèixer).
• Verbs incoatius: Afegeixen -eix- (serveixo, pateixes, llegeixen). Nota: "Dormir", "Morir" i "Sentir" NO són incoatius.

Formes no personals

• Infinitiu: -ar, -er, -re, -ir.
• Gerundi: -ant (1a conj) / -ent (2a i 3a). Mai "-ment"!
• Participi: -at, -ut, -it. (Vigila irregulars: fet, dit, escrit, vist).

Preposicions: "A" (lloc/temps), "Per" (causa), "Per a" (finalitat/destinatari).

Literatura Catalana

1. La lírica de l'amor cortès (s. XII-XIII)

Origen: Occitània (Provença). Escrita en occità/provençal.

Concepte: Fin'amors. El poeta es comporta com un vassall cap a la seva Senyora (Midons). És un amor prohibit.

Personatges clau:

• Trobador: El poeta (home culte).
• Midons: La dama (propietària del trobador).
• Gilós: El marit de la dama (l'enemic).
• Llausengiers: Els tafaners.
• Senyal: Pseudònim per ocultar el nom real de la dama.

Gèneres: Cansó (amor), Sirventès (atac/política), Plany (mort).

2. Ausiàs March (s. XV) - El trencament

Revolució: Primer autor que escriu en català, abandonant el provençal. L'amor esdevé un conflicte psicològic real.

Dualitat: L'home està atrapat entre l'amor carnal (desig) i l'amor espiritual (intel·lecte).

Estil: Personal, directe i ple de metàfores. Utilitza el "senyal" Plena de seny o Llir entre cards.

3. Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

Novel·la cavalleresca: A diferència dels llibres de cavalleria fantàstics, el Tirant és realista.

L'amor sensual: El Tirant s'enamora de Carmesina amb un amor físic, de carn i ossos.

Personatges mediadors: Plaerdemavida (incita a l'amor eròtic) i la Viuda Reposada (l'envejosa).

4. L'amor en l'humanisme

Canvi de paradigma: Pas del teocentrisme a l'antropocentrisme.

Neoplatonisme: L'amor és un camí per arribar a la bellesa absoluta i la saviesa.

Raó vs. Passió: L'home humanista intenta dominar les passions a través de la raó i l'educació clàssica.