Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda: Diferents crítics han situat l'obra de Mercè Rodoreda dins el gènere psicologista, tot i que amb algunes particularitats. La novel·la psicològica suposa una forta innovació en la novel·lística del segle XX, ja que construeix mons interiors complexos que s'amaguen darrere dels fets quotidians. Els personatges de Mercè Rodoreda tenen una forta personalitat i presenten una acurada descripció psicològica, encara que no física. Les expressions, el parlar, és el que defineix els personatges, més que no el seu aspecte físic, i són les paraules les que expliquen la psicologia. Així, les seves obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges, principalment femenins,... Continuar leyendo "La psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda i la reflexió de Joan Francesc Mira" »

Les obres que constituïen la matèria de Bretanya van evolucionar fins a originar, al segle XIV, un gènere nou, la novel·la de cavalleria. Es tracta fins d'un relat versificat, en francès, on es narren les aventures d'un heroi que encarna els ideals cavallerescos de fidelitat, valentia i defensa del seu senyor, i la dama i la gent indefensa. Hi abunden els elements meravellosos i inversemblants: l'acció transcorre en un passat llegendari, en un indret inexistent, hi intervenen personatges fantàstics; el cavaller té unes qualitats físiques extraordinàries. Al segle XV, sorgeix la novel·la cavalleresca, un nou tipus de narració que, tot i derivar-se de les novel·les de cavalleria, s'allunya completament del seu model. Està escrita... Continuar leyendo "La novel·la de cavalleria i la novel·la cavalleresca" »

Coordinades

• Copulatives: (i, ni)
• Disjuntives: (o, bé)
• Distributives: (ni...ni, ara...ara, sinó)
• Adversatives: (però, ara bé, més aviat)
• Explicatives: (és a dir, o sigui)
• Il·latives: (doncs, per tant, de manera que)
• Continuatives: (a més, d'altra banda)

Pronoms Relatius

La vida tranquil·la a la qual/a què (CRV). Els rellotges suïssos dels quals el preu és. La iaia al metge, la qual cosa (subj). Un país que. La sèrie de la qual (C.adj). La classe en la qual.

• Que: (mai prep) Subj/CD/CCT
• Què: CRV/Cadj/CC
• Qui: CRV/CI/Cadj/CC
• On: CCLloc
• El qual, la: CN/Subj/CD/CI/CRV/Cadj/CC
• La qual cosa: Subj/CD/CRV/Cadj/CC

Exemples

La sèrie de la qual tothom està pendent fa riure molt (CAdj). He anat a un país que m'ha acollit (subj). La vida tranquil·la a la... Continuar leyendo "Connectors, pronoms relatius i gerundis: guia gramatical" »

La narrativa en vers i la novel·la de cavalleries (Segle XIV)

La narrativa en vers

Al segle XIV va sorgir una poesia narrativa realista, escrita en un llenguatge col·loquial i directe, que traduïa una visió burgesa i escèptica del món oposada a la tradició trobadoresca. Les formes típiques d'aquesta poesia són les noves rimades (apariats de versos octosíl·labs) i la codolada. La narrativa en vers també inclou relats al·legòrics o d'altres on predominen elements meravellosos o fantàstics.

La novel·la de cavalleries

És el gènere narratiu en prosa en què s'expliquen les aventures d'un heroi que personifica els ideals cavallerescos: la fidelitat, el menyspreu a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos. En català... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Segles XIV al XVIII" »

L'obra teatral de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo i Molina (Lleida, 1918-Barcelona, 1990), tot i que va destacar com a novel·lista, va cultivar tots els gèneres per tal de retratar una societat complexa i reprimida i imaginar-ne una altra basada en la llibertat. Si haguérem de parlar de la temàtica del teatre de Pedrolo, destacaríem sobretot les obres de la dècada dels 50 i principis dels 60. En total, les 13 obres tracten l’existència humana (existencialisme) des d’un punt de vista que toca l’absurd. Reflexiona sobre temes com la mort o el conformisme davant la realitat social d’una manera angoixant i claustrofòbica. De fet, els personatges d’obres com La nostra mort de cada dia (1958) i Homes i No (1959) viuen empresonats... Continuar leyendo "Teatre Català i Assaig Valencià: Pedrolo, Benet, Fuster i Mira" »

• Cibrán

  
  

• A súa presencia é imprescindible posto que el é quen narra a historia. A súa caracterización faise de maneira indirecta, por exemplo a través dos seus alcumes (“tiñica”, “puchapodre”, “castizo”). Cibrán é un obreiro de familia moi pobre que trata de comezar unha nova vida ó carón dunha prostituta á que deixa embarazada (intención que se verá truncada polos fatídicos feitos posteriores)

  • O Milhomes

    
    

  • Tamén chamado “maricallas” ou “setesaias”. Tiña un oficio de xastre e unha maneira de ser moi burlona, a cal foi consecuencia de numerosas pelexas, como por exemplo a que mantivo co Bocas e que finalmente remata co incendio do pazo.

    • O Bocas

      
      

    • Personaxe que completa o trío dos esmorgantes. Home corpulento, de carácter

Joan Fuster: L'Assaig Català i el Compromís Ideològic

Joan Fuster és la figura culminant de l'assaig en llengua catalana. Va evolucionar amb els canvis històrics, socials, culturals i polítics de l'època en què li va tocar viure i escriure, mantenint sempre dues constants: una àmplia cultura i saviesa i la seua independència ideològica enfront d'un poder despòtic partidari de l'uniformisme encefàlic. Joan va començar publicant llibres de vers com: Sobre Narcís, Ales o mans, Terra en boca, Ofici de difunt i Escript er al silenci. En la seua poesia aborda temes com el sentit de l'existència, perdurar a la fugacitat de la vida, l'amor com a forma intensa i excel·lent de viure la vida i la poesia social, etc. L'obra en prosa de... Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig i Compromís Literari" »

El contacte lingüístic

El monolingüisme no és la norma habitual en les societats humanes. La realitat lingüística ha estat sempre diversa, dinàmica i canviant. La diversificació lingüística que presenta la societat actual té unes causes i unes conseqüències del tot diferents segons sigui la comunitat.

La sociolingüística ha aportat conceptes per descriure situacions de contacte entre llengües:

• Bilingüisme
• Diglòssia
• Conflicte lingüístic
• Minorització lingüística
• Normalització lingüística

Bilingüisme

És un mot actualment molt polisèmic. Teòricament, l'individu bilingüe usa les dues llengües amb la mateixa facilitat i competència, de manera que en la seva ment cada significat tindria dos significants. Això és del tot impossible,... Continuar leyendo "Contacte Lingüístic: Bilingüisme, Diglòssia i Conflicte" »

L'obra teatral de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Tot i que va destacar com a novel·lista per la seva immensa obra, també va conrear la poesia, el teatre, l'assaig... En tots els gèneres explicava el seu pensament i recreava nous mons. Quant al teatre, en va escriure més de 150, destacant Els hereus de la cadira, Homes i no, i Darrera versió...

Temàtica existencialista

Temàticament, l'existencialisme influeix en les seves reflexions. Mostra una preocupació per l'home, tractant la llibertat humana. A més, denuncia situacions que limiten les nostres llibertats. Els seus personatges habiten en un món tancat que els separa de l'exterior. És a dir, són símbols que encarnen... Continuar leyendo "Manuel de Pedrolo i Mercè Rodoreda: Teatre i Narrativa Catalana" »

La Ética Universal de Kant: Forma y Razón Práctica

Kant argumenta que una ética material, basada en la experiencia concreta o particular, nunca podría ser universalizable. Por lo tanto, una ética que pretenda ser universal debe basar sus postulados en la forma común que tienen todos los actos, y no en la experiencia. Esta es la base de la ética formal kantiana.

Ética Formal: El Deber y la Razón

La ética formal no prescribe acciones específicas ni normas concretas, sino que se centra en la forma que deben tener nuestros actos. No nos dice "qué" debemos hacer, sino "cómo" debemos actuar. Esta forma viene dada por la razón práctica, común a todos los seres humanos, y no por cuestiones particulares como la religión o las costumbres.... Continuar leyendo "Ética Universal de Kant: Imperativos Categóricos y Formalismo Moral" »