Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La Poesia Catalana de Postguerra: Exili i Realisme

Josep Carner, Carles Riba i l'Herència Simbolista

Durant el període de postguerra, la poesia esdevé el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili va ser la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura. És a l'exili americà on es publiquen els dos llibres de poemes més importants de la postguerra: Nabí, de Josep Carner, i Elegies de Bierville, de Carles Riba. En ambdós es perpetua el codi simbolista heretat del noucentisme. Paral·lelament a aquesta línia, hi ha la de J.V. Foix, que reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes.

Realisme Històric: Pere Quart i Salvador Espriu

Als anys 60, l'aparició d'una literatura... Continuar leyendo "Poesia Catalana Postguerra i Actual" »

Joan Fuster: Un Referent de l'Assaig al Segle XX

Joan Fuster és considerat l'assagista més important i modern de la literatura del segle XX, no només al País Valencià, sinó també a Catalunya. Autor d'una extensa obra literària de gran diversitat temàtica, les seves reflexions se centren en l'ésser humà, fent reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista. Els articles de Fuster són assajos en miniatura. A El descrèdit de la realitat (1955), ja mostra una amplitud temàtica, un estil incisiu i uns adjectius hàbils i precisos. Altres obres com Indagacions finals, Judicis finals i Sagitari responen a un humanisme clàssic i ètic, amb una gran influència dels moralistes i racionalistes francesos... Continuar leyendo "Fuster i Mira: Dos Assagistes Clau del Segle XX" »

Tirant lo Blanc: La Novel·la Catalana Més Important

Considerada la novel·la catalana més important de tots els temps, Tirant lo Blanc s'acosta a les novel·les modernes.

És una de les més conegudes del món pels especialistes. Surt citada al Don Quixot, i Mario Vargas Llosa li dedicà l'estudi Carta de batalla por Tirant lo Blanc (1969).

L'obra és complexa i riquíssima en temes de cavalleria, guerra, amor, jocs d'humor, escenes cortesanes, erotisme, descripcions i parlaments retòrics.

El retrat dels ideals de la cavalleria està tenyit de sensualitat, ironia i esperit burgès.

Retrata el protagonista, les formes de vida i la ideologia de l'aristocràcia valenciana del segle XV, que enyoren l'antic heroisme però estimen els plaers de la... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Novel·la Cavalleresca Moderna Catalana" »

Tema 11 Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

Els mecanismes de la censura van fer molt complicades les representacions. La prohibició de fer teatre en català es va alçar el 1946, però només eren permeses les obres que no suposaren un atac al franquisme, ni a la moral pública. Les representacions en valencíà eren sainets. A banda d’aquest gènere popular, la censura només va permetre la pervivència d’obres anteriors a la guerra, amb autors com Àngel Guimerà o Santiago Rusiñol o bé les comèdies burgeses de Carles Soldevila. Difícilment es podia renovar en la nostra escena quan, a més, les traduccions no foren permeses fins Déu anys més tard.

A mitjans dels anys cinquanta

Josep Maria Benet i Jornet (JMB)

Al llarg de quasi mig segle, JMB ha configurat un univers dramàtic, personal i compacte, caracteritzat per unes temàtiques constants, per la recerca de nous codis formals i expressius i per la voluntat d'evitar la identificació del seu tacte amb una estètica determinada. El teatre d'aquest autor gira al voltant de l'individu en la societat condicionada després de 1939. Dins de les etapes de la seua vida es poden destacar moltes obres com Una vella, carregada d'or, que és d'un període d'aprenentatge; Berenaven a fosques, on la representació d'aquesta obra falla, però això l'espenta a demostrar un compromís social encara més dur. També ha fet teatre infantil com Supertot i critica el franquisme a Revolta

Tendències de la Poesia Catalana de Postguerra fins als Anys 70

La poesia publicada durant la postguerra a Catalunya no respon a un estil uniforme. Hi podem observar tres tendències principals:

Poesia de Tradició Simbolista

Des del punt de vista literari, els anys vint i trenta es caracteritzen per un desig de renovació estètica i d'incorporació de les aportacions del context internacional. A més del surrealisme, triomfa la poètica postsimbolista amb trets com un lirisme sintètic, la reflexió sobre l'acte creatiu o el llenguatge poètic autònom desvinculat de la realitat. Destaca Carles Riba, que situa la seua obra en el panorama europeu.

Poesia de Tradició Avantguardista

Representada per Josep Palau i Fabre i Joan Brossa. L'expressió... Continuar leyendo "Poesia i Narrativa Catalanes: Postguerra als Anys 70 i Actualitat" »

Primers anys del Noucentisme (1904-1911)

Aquesta època va ser la consolidació de Josep Carner en el panorama de la poesia catalana del seu temps. La publicació de Els fruits saborosos, El glosari i la seva participació a La Veu de Catalunya van ser fets claus. Abans d'aquests anys, Carner s'estava iniciant com a escriptor. A partir del 1904, va reflectir en els seus poemes les característiques del moviment noucentista, com el procés de desrealització. Aquest procés consisteix en què la vida quotidiana sigui desrealitzada, i per tant el poeta creï una quotidianitat ideal. Aquest procés té dos elements característics, com són el contrast entre ideal i realitat, i el distanciament intel·lectualitzat de la realitat mitjançant l'artifici... Continuar leyendo "Josep Carner i el Noucentisme: Evolució i Característiques" »

Literatura: Art d'Escriure

Característiques del Text Literari

Crea una realitat imaginària amb múltiples significats.

Gèneres Literaris

Èpica: Narrador, funció referencial, to objectiu, temàtica heroica.

Lírica: Autor en primera persona, funció expressiva, to subjectiu, temàtica sentimental.

Dramàtica: Representació per actors, funció apel·lativa, to variat, temàtica tràgica.

Gèneres Didàcticoassagístics

Didàctica: Transmissió d'idees (assaig, apòleg, faula, diàleg).

Història: Fets reals amb valoració personal (crònica, llibre de viatges, memòries, biografia).

Oratòria: Persuasió mitjançant la retòrica (conferència, discurs forense, polític).

Periodisme: Informació i opinió en mitjans de comunicació.

Mètrica i Estil

Recompte

El Decameró i Altres Col·leccions de Relats

La narració breu es configura al llarg de l'edat mitjana. Se’n poden distingir tres tipus, depenent de la seva finalitat:

• D’intenció moralitzant: bé amb ensenyament explícit en forma de moralitat, bé amb el missatge implícit en la història. Aquesta modalitat va ser molt estesa tant en el món musulmà com en l'Europa cristiana, on van sovintejar els llibres d’exemples que els capellans utilitzaven com a suport per a la predicació. Els arguments dels exemples procedeixen de fonts diverses: faules gregues i llatines, literatura sagrada, tradició oral...

• D’intenció burlesca o satírica: per mitjà de la qual s’efectua una denúncia social. És el cas dels fabliaux, un tipus de relat

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

L'escriptura teatral actual presenta una sèrie de característiques que la diferencien del teatre tradicional:

• Investigació de nous espais escènics: Es busquen espais no convencionals per a les representacions, com ara carrers, estadis olímpics o llocs insospitats, trencant amb la idea tradicional de l'escenari.
• Improvisació d'espais: Els espais es transformen i s'adapten a les necessitats de l'obra, creant una experiència única per a l'espectador.
• Rebuig del teatre escrit a priori: Algunes companyies creen els seus propis textos a partir d'improvisacions i treball col·lectiu, rebutjant la figura de l'escriptor de teatre tradicional.
• Importància del director escènic: El director té un paper