Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

As Vangardas na Literatura Galega: Movementos e Autores Clave da Xeración de 1925

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,78 KB

As Vangardas na Literatura Galega: Orixe e Desenvolvemento

O século XX caracterizouse pola actitude crítica contra a arte pasada e a ruptura coa tradición herdada. En Europa, nun contexto de guerra, con grandes cambios sociais e novas formas de percibir a realidade, creáronse unha serie de movementos estéticos: cubismo, futurismo, creacionismo, etc., que procuran a renovación total das distintas manifestacións artísticas.

As Vangardas en Europa: Contexto e Características Xerais

Estes movementos chámanse Vangardas e as súas características principais son:

  • Oposición ao tradicional e normal cunha nova reinterpretación da realidade.
  • Reivindicación da liberdade absoluta para crear.
  • Difusión dos seus postulados artísticos a través dos
... Continuar leyendo "As Vangardas na Literatura Galega: Movementos e Autores Clave da Xeración de 1925" »

Joan Fuster: Anàlisi Temàtica i Context del Diccionari per a Ociosos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,5 KB

Anàlisi Temàtica del Diccionari per a Ociosos de Fuster

Temes Clau en el Pensament de Joan Fuster

Joan Fuster analitza diversos temes en la seva obra:

  • Cadira: Confort i Rebuig del Benestar Corporal

    La virtut tradicional rebutjava el benestar corporal, i l'afecte pel cos és recent. Els objectes quotidians no han buscat el confort, fins i tot quan no eren tècnicament complicats.

  • Covardia: Reacció Natural a la Por Humana

    La covardia és una reacció natural a la por, i no podem jutjar els altres per reaccions que nosaltres mateixos podríem tenir.

  • Escepticisme: Raó, Dubte i Antifanatisme

    L'escepticisme és essencial per a la raó i per evitar el fanatisme, ja que el dubte és una eina per comprendre el món.

  • Gent: Precisió Lingüística i Identitat

... Continuar leyendo "Joan Fuster: Anàlisi Temàtica i Context del Diccionari per a Ociosos" »

El Verí del Teatre: Anàlisi, Teatre Independent i Transgressió Ètica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,1 KB

El Diàleg a El Verí del Teatre: Més que una Conversa

No es tracta d’un simple diàleg, ja que l’obra correspon al moviment de l'anomenat teatre independent, que s’havia iniciat als anys 70. Aquest moviment es caracteritzava per:

El Context: El Teatre Independent Català dels 70

  • Feia crítica social i política.
  • Es reafirmava en l’ús d’una llengua normalitzada, sense vulgarismes ni castellanismes.
  • Denunciava els abusos de poder.
  • Al principi, abans de la democràcia, havia de burlar la censura.
  • Adreçat inicialment a un públic jove, amb formació i inquietuds intel·lectuals.
  • Va renovar la posada en escena mitjançant la incorporació de la dansa o del ball, la importància del cos i de la imatge, i la substitució de l’espai escènic
... Continuar leyendo "El Verí del Teatre: Anàlisi, Teatre Independent i Transgressió Ètica" »

Desenvolvemento da Literatura e o Teatro Galego: Represión, Exilio e Resistencia Cultural (1936-1976)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 19,5 KB

O Contexto da Literatura e o Teatro Galego (1936-1976)

A literatura dramática galega sufriu unha forte parálise tras a Guerra Civil debido á represión e á censura da ditadura franquista, que impediron o desenvolvemento do teatro en lingua galega. A actividade teatral continuou principalmente no exilio, sobre todo en América, onde autores como Castelao, con Os vellos non deben namorarse, mantiveron viva a dramaturxia galega. Varela Buxán destacou en Arxentina con obras de corte rural e crítica social, mentres que Blanco Amor dirixiu o Teatro Popular Galego en Bos Aires e publicou Farsas para títeres (1973) e Teatro para a xente (1974).


A Literatura Galega do Exilio (1936-1976)

A literatura galega do exilio entre 1936 e 1976 comprende a... Continuar leyendo "Desenvolvemento da Literatura e o Teatro Galego: Represión, Exilio e Resistencia Cultural (1936-1976)" »

La Teoría de la Pulsión en Freud: Componentes, Dualismos y el Concepto Económico

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,48 KB

El Punto de Vista Económico en la Teoría Freudiana

El término económica hace referencia a la hipótesis freudiana que postula la existencia de una energía que aumenta, disminuye, se desplaza o se libera, y que se distribuye por los lugares que constituyen el psiquismo humano, activando sus distintos procesos.

Un ejemplo de esta energía lo observó Freud en los cambios bruscos que se producen en la intensidad de los impulsos y vivencias (amor, deseos, temores, etc.) en los neuróticos.

Freud hablará de impulso instintivo para referirse a esas fuerzas innatas y primordiales que dan cuenta del comportamiento humano. En la práctica psicoanalítica, el término usado para referirse a esos impulsos es el de pulsión.

Los Cuatro Componentes de

... Continuar leyendo "La Teoría de la Pulsión en Freud: Componentes, Dualismos y el Concepto Económico" »

Literatura Catalana Segle XV: Autors i Obres Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,41 KB

Ausiàs March

Vida

Ausiàs March (Gandia, 1397 - València, 1459) és descendent d'una família pròxima a la cort, amb possessions a Catalunya i al Regne de València. Tant l'oncle d'Ausiàs March, Jaume March, com el pare, Pere March, eren poetes de gran cultura. Son pare, Pere, es va establir a la Safor i es va casar amb Lionor Ripoll.

Als quaranta anys es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, morta sense descendència poc després. El segon matrimoni és amb Joana Escorna, qui també morirà sense descendència. És molt considerat als cenacles literaris del Cap i Casal. Els seus poemes el van convertir en un dels referents dins la literatura universal.

Obra

Ausiàs March és autor de cent vint-i-vuit poesies amb més de 10.... Continuar leyendo "Literatura Catalana Segle XV: Autors i Obres Clau" »

Vangardas do Século XX: Fauvismo, Cubismo, Surrealismo e Arquitectura Racionalista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 44,42 KB

Contexto Histórico e Orixe das Vangardas Artísticas

En París, Berlín, Nova York, Zúrich e Moscova, grupos de mozos artistas –case todos eles nados despois do Impresionismo– afánanse en crear unha arte nova, unha arte que puidese satisfacer, realmente, ao ser humano moderno, ao nacido da civilización industrial. Á marxe de calquera dogma ou principio universal, a arte do período disgrégase nunha infinidade de tendencias estética e ideoloxicamente dispares que, ademais, sucédense a un ritmo frenético, solapándose ou enfrontándose entre elas. Son as vangardas da arte no seu eterno proceso de renovación.

O desenvolvemento da fotografía, cuxa técnica permite unha captación cada vez máis rápida da realidade, libera á arte... Continuar leyendo "Vangardas do Século XX: Fauvismo, Cubismo, Surrealismo e Arquitectura Racionalista" »

Literatura Catalana al Renaixement: Crisi, Gèneres i Autors Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,56 KB

El Renaixement a Catalunya: Context Històric

El desenvolupament literari català no es va produir de la mateixa manera que en altres llocs perquè, amb la introducció de la dinastia Trastàmara (1412), la Corona va començar a castellanitzar-se. Posteriorment, el matrimoni dels Reis Catòlics va simbolitzar la unió de dos regnes (Castella i Aragó) i va provocar que la cort d'Aragó es traslladés a territori castellà. Com que la cort era l'única classe social que produïa literatura culta, el desenvolupament literari català es va estancar, ja que els escriptors catalans sovint escrivien en castellà.

Impacte de la Castellanització en la Cultura Catalana

  1. Castellanització de l'aristocràcia als antics territoris de la Corona d'Aragó.
  2. Pèrdua
... Continuar leyendo "Literatura Catalana al Renaixement: Crisi, Gèneres i Autors Clau" »

La Revolución Industrial y sus Impactos en la Sociedad Moderna

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 19,62 KB

La Revolución Industrial

Las sociedades preindustriales o de Antiguo Régimen tenían numerosas limitaciones que originaban estancamiento demográfico, alimentario y económico. La población no tenía capacidad para comprar productos y el comercio estaba dificultado por las aduanas interiores. La primera Revolución Industrial tuvo lugar entre 1780 y 1870 y se caracterizó por el empleo del carbón como fuente de energía, la máquina de vapor y la fábrica como símbolos del nuevo maquinismo, siendo la industria textil del algodón la pionera en este gran cambio.

2.3 - La Industria Textil Algodonera

La mayor parte del algodón en bruto que se necesitaba para producir los tejidos procedía de las plantaciones de los EE. UU. Estos cambios no... Continuar leyendo "La Revolución Industrial y sus Impactos en la Sociedad Moderna" »

Història de la llengua catalana: orígens, evolució i Renaixença

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,78 KB

Naixement de la llengua catalana

1. El naixement de la llengua: El català no era la llengua dels primers pobladors de la nostra terra; parlaven llengües preromanes, com ara l'ibèric o formes basques. L'any 218 aC les tropes romanes entraren per Empúries i començaren a estendre els seus dominis per la península Ibèrica, una extensió que durà fins al segle V dC. La dominació romana va ser política, cultural i lingüística. Definirem, doncs, la romanització com el procés pel qual es produí l'adopció de la llengua i de la cultura llatines per part dels que habitaven la Península.

La romanització i les seves variants

La romanització no tingué la mateixa intensitat arreu; així, en zones muntanyoses com l'Alt Urgell, el Pallars,... Continuar leyendo "Història de la llengua catalana: orígens, evolució i Renaixença" »