Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

El Renaixement: Context Històric i Cultural

Factors Polítics i Socials

• Debilitament del feudalisme, enfortiment del poder reial.
• Creació dels estats moderns.
• Creixement de les ciutats i consolidació de la burgesia.

Factors Culturals i Religiosos

• Desenvolupament de la ciència: Copèrnic i Galileu.
• Impremta de Gutenberg.
• Studias humanitatis.
• Reforma protestant amb Erasme i Luter.

Arts i Descobriments

• Equilibri, harmonia, claredat, idealització en les arts.
• Descobriment d'Amèrica i exploracions.

L'Humanisme: Principis i Literatura

Principis de l'Humanisme

• Del teocentrisme a l'antropocentrisme.
• Recuperació dels textos clàssics.
• Dignificació de les llengües vulgars.
• Petrarca i Boccaccio com a referents.

Literatura Renaixentista

• Influència dels gèneres

RENOVACIÓ TEATRAL DESDE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70

Durant aquesta epoca i després de la guerra el teatre en llengua va ser prohibit dels escenaris professionals i va viure ausent de les línies mes innovadores del teatre europeu.A partir del 1946 el teatre catala va començar de nou les seues activitats en regim professional.
Josep María de Sagarra va procurar plantejar en la Fortuna de Sílvia i en Galatea conflictes actuals.La proposta de renovació va ser desestimada per la critica i la gent va estar obligada a retornar a les formes dramatiques del passat,als poemes dramatics i a les comedies de costums.Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i primera del sixanta cal esmentar les aportacions de textos teatrals d´ alguns escripors... Continuar leyendo "Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura de l’obra de Sirera?" »

La poesia modernista

La poesia modernista va sorgir amb la voluntat de rebutjar la poesia del segle XIX, com els Jocs Florals, i els autors modernistes van optar per rebutjar els formalismes artificiosos, defensant una aproximació a la llengua del carrer que reflectís autenticitat lingüística. Malgrat que el simbolisme poètic europeu va tenir poc impacte a Catalunya, autors com Adrià Gual i Joaquim Ruyra van formar part d'aquest moviment. D'altra banda, la poesia vitalista va defensar l'afirmació del tot i la regeneració de la societat, amb Joan Maragall (1860-1911) com a seu màxim representant.

Joan Maragall: Vida i Obra

La biografia de Joan Maragall revela un individu nascut a Barcelona entre 1860 i 1911, al final del Modernisme. Fill... Continuar leyendo "Poesia Catalana: Modernisme, Noucentisme i Escola Mallorquina" »

Na comunidade galega podemos diferenciar tres grandes bloques dialectais que corresponden ao bloque occidental, central e oriental. Nestes tres bloques o galego presenta diferentes trazos, tanto fonéticos como morfolóxicos, como poden ser a gheada (pronuncia do fonema oclusivo velar sonoro [g] como aspirado [gh]), o seseo (pronuncia do fonema fricativo interdental xordo [θ] como alveolar [s]), a alternancia nos pronomes tónicos de 2ª e 3ª persoa de singular, a realización do ditongo ‘oi', certas formas do pretérito perfecto e cambios de conxugación nos verbos, ou distintas variantes para os morfemas de xénero (masculino e feminino).

Bloque Occidental

Os trazos fonéticos que distinguen o bloque occidental son o seseo, que pode ser... Continuar leyendo "Variedades Dialectais do Galego: Trazos por Bloques" »

A Reforma do Exército

A República atopou un exército cunha historia repleta de intervencións na política, que ocupaba un lugar privilexiado dentro do Estado e da sociedade, que carecía de armamento moderno e tiña un exceso de oficiais, moitos máis dos necesarios: 21.000 xefes e oficiais fronte a 118.000 homes de tropa.

Manuel Azaña impulsou persoalmente (a coñecida como Lei Azaña) unha reforma no exército que pretendía crear un exército profesional e democrático. Para iso, cría que era necesario reducir os efectivos militares e acabar co excesivo número de oficialidade. Azaña tamén se propoñía poñer fin ao foro especial dos militares e asegurar a súa obediencia ao poder civil, rematando coa tradicional intervención do... Continuar leyendo "As Reformas Fundamentais da Segunda República Española" »

Blocs Dialectals del Català

Els dialectes catalans es classifiquen en dos blocs principals:

• Constitutius: Dialectes catalans que s'han format per evolució del llatí.
• Conseqüents: Apareixen com a conseqüència de l'arribada del català a nous territoris per l'expansió efectuada entre els segles XII i XIV.

Diferències entre Català Oriental i Occidental

Català Occidental

• Fonètica:
  1. Neutralització de a/e àtones en [ə] (vocal neutra).
  2. Neutralització de o/u àtones en [u].
  3. Evolució de la e tancada llatina en [ɛ] (e oberta).
  4. Articulació sense [j] del so [ʃ] (so 'ix' o 'sh') en posició intervocàlica o al final de mot.
• Morfologia:
  1. Desinència -o, -i i desinència zero de la 1a persona del present d'indicatiu.
  2. Plural d'antics esdrúixols en -s.

ARISTÓTELES (384-322 a. C.)

Vida y Obras

Aristóteles nació en Estagira, una pequeña ciudad de Macedonia. Su padre, Nicómaco, era médico del rey de Macedonia, lo que explica sus relaciones con la corte. A los 18 años, Aristóteles viajó a Atenas para estudiar en la Academia platónica, donde permaneció durante 20 años. En esta primera época, aceptó la doctrina platónica, incluyendo las teorías de la reminiscencia, la preexistencia del alma y la teoría de las Ideas.

Tras la muerte de Platón, Aristóteles abandonó la Academia y emprendió una larga travesía. Durante este período, fue preceptor de Alejandro Magno durante tres años. Comenzó a discrepar de algunas de las principales doctrinas de la Academia, especialmente de la... Continuar leyendo "Análisis del Pensamiento Filosófico de Aristóteles" »

Obres Clau de la Literatura Catalana

La Pàtria (Bonaventura Carles Aribau): Romanticisme i Renaixença

Ens parla de l'enyorança de la pàtria i de l'amor per la cultura i la llengua catalana. Destaca la bellesa de la seva terra i expressa el sentiment que cada vegada la veu més lluny. És un poema característic del romanticisme i la Renaixença, ja que ens parla de conceptes com la nostàlgia, el nacionalisme (defensa la seva cultura i llengua), l'evasió (es refugia dels records del passat per escapar de la realitat) i la natura (fa descripcions del paisatge).

Excèlsior (Joan Maragall): Modernisme

Busca constantment la superació i la llibertat espiritual. El poema representa una idea del vitalisme, que és una característica del Modernisme.... Continuar leyendo "Guia de Moviments Literaris i Obres Clau de la Literatura Catalana" »

Dialectes del Català: Característiques i Identificació

El català, com moltes llengües, presenta una rica varietat dialectal. A continuació, es detallen les característiques principals i trucs per identificar els dialectes més destacats, agrupats en els blocs occidental i oriental.

1. Valencià (Bloc Occidental)

Característiques:

• Pronoms forts: mos, vos, li, li ho
• Demostratius: este, eixe, aquell
• Lèxic: xiquet, cotxe, hui, espill
• Passat simple: parlà, menjà (en comptes de va parlar)
• Formes verbals: cantes, balles (mantenen la -s final)
• No hi ha vocal neutra /ə/ → totes les vocals es pronuncien clares.

Trucs per identificar-lo:

• Apareixen paraules com hui, xiquet, este, li ho diu, parlà → és valencià.

2. Nord-occidental (Bloc Occidental)

1. Context Històric i Cultural de l'Escriptura

1.1 Dictadura de Franco i Resistència Cultural

L'escriptura d'obres com El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés (VAE) se situa durant la dictadura de Franco al País Valencià. Aquest període es caracteritzà per una forta repressió cultural, però també pel sorgiment de moviments literaris de resistència. Poetes com Xavier Casp i autors associats a l'editorial Torre van lluitar per expressar-se malgrat les dificultats. La literatura es va convertir en una forma de protesta i preservació de la identitat cultural.

1.2 Transició a la Democràcia i Nou Nacionalisme Valencià

L'escriptura d'obres com El verí del teatre de Rodolf Sirera coincideix amb la transició a la democràcia.... Continuar leyendo "Anàlisi del context i evolució del teatre català: De la postguerra a l'actualitat" »