Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La Renaixença

La Renaixença va ser un moviment literari i artístic sorgit a Catalunya durant el segle XIX. El seu objectiu principal era recuperar l’esplendor de la literatura catalana, després de segles de decadència (XVI-XVIII), prenent com a referents l'època medieval (com Ramon Llull i Ausiàs March).

Una de les grans aportacions de la Renaixença és la reinstauració dels Jocs Florals (1859), un certamen de poesia d’origen medieval.

Jacint Verdaguer (1845–1902)

És considerat el gran poeta de la Renaixença i un dels més destacats de la literatura catalana de tots els temps. Sacerdot i home profundament religiós, la seva obra combina la fe cristiana, el patriotisme i l’amor per la natura.

Destaca per haver compost dues magnífiques... Continuar leyendo "Renaixença i Modernisme: Autors i Característiques de la Literatura Catalana" »

La Renaixença (s. XIX): Grans Canvis Socials

La societat entra en crisi i és substituïda per un nou model dissenyat per la burgesia de la Revolució Industrial. La demografia catalana augmenta. La producció agrícola s'estén. Això fomenta l'aparició d'un capital que dona suport a la creació de la indústria, sent la base del creixement econòmic de Catalunya.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Institució que s'interessa per la història i la llengua de Catalunya. Investiga el passat històric, redacta un diccionari i aprofundeix les polèmiques sobre ortografia i gramàtica.

• Josep Pau Ballot: 1813, Gramàtica i apologia de la llengua catalana.

La burgesia es converteix en impulsora de la Renaixença, a causa de la situació... Continuar leyendo "La Renaixença, Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Catalans" »

Biografia i orígens a Mequinensa

Jesús Moncada va néixer l’1 de desembre de 1941 a Mequinensa, un poble de la Franja de Ponent, a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca. Aquest poble, que més endavant quedaria submergit sota les aigües per la construcció del pantà de Riba-roja, esdevindria l’eix central de gran part de la seva obra literària. Després d’estudiar a Saragossa, Moncada es va traslladar a Barcelona el 1966, on treballà com a traductor i editor a l’editorial Montaner i Simón. Tot i que era bilingüe, escrigué sempre en català, i les seves obres han estat traduïdes a més de vint idiomes.

Estil literari i temàtiques

La seva literatura es caracteritza per una profunda evocació de la memòria, la identitat

Curial e Güelfa: Anàlisi i Característiques Clau

Curial e Güelfa, d'autor anònim, va ser redactada entre els anys 1435 i 1462. Hom creu que la va escriure algun escrivà valencià de la cort napolitana renaixentista d'Alfons IV el Magnànim. És un bon exemple de prosa humanística. La temàtica de la novel·la és amorosa i cavalleresca:

• Amorosa i sentimental: L'autor insisteix en les dificultats que els enamorats tenen per estimar-se, ja que pertanyen a classes socials diferents.
• Cavalleresca: Curial aconsegueix l'ascens social que l'equipara amb Güelfa, fent possible la bona fi de la relació amorosa gràcies als seus mèrits cavallerescos.

Estructura de la Novel·la

La novel·la s'estructura en tres parts principals:

• Llibre primer: Inici

JOAN FUSTER: L'ASSAIG CRÍTIC

1. Context històric i cultural de l’obra

L’assaig es publica el 1964, en un context de postguerra amb censura i aïllament cultural, però en un moment de certa relaxació de la repressió i creixement econòmic que permet la revitalització de l’assaig. Fuster escriu des d’una perspectiva crítica amb la societat del seu temps, influït per la necessitat de reflexionar i fer reflexionar sobre el món contemporani.

2. Trajectòria de Fuster i etapa de maduresa

Diccionari per a ociosos pertany a l’etapa de maduresa de Fuster com a assagista humanístic. És un exemple d’assaig deliberatiu, centrat més en la projecció de la personalitat de l’autor que no en la profunditat temàtica. Forma part del bloc... Continuar leyendo "Anàlisi de Fuster, Estellés i Sirera: Context i Obres Clau" »

A Ditadura Franquista e a Represión da Lingua Galega

A ditadura franquista exerceu unha durísima represión contra a lingua e os intelectuais galeguistas, derrubando os logros da etapa anterior e creando unha situación de diglosia extrema: o castelán volveu ser a única lingua valorada socialmente e usada nos ámbitos formais, mentres que o galego, aínda que seguía sendo a lingua máis falada, quedou desprestixiado e reducido ao uso familiar e informal. Diversos decretos prohibiron o uso do galego e calquera defensa del converteuse nun acto perigoso.

O Rexurdimento da Cultura Galega na Posguerra

Os Anos 50: Unha Tímida Apertura

Ata os anos 50, a actividade cultural en galego era practicamente inexistente dentro de Galicia, limitándose ao... Continuar leyendo "Resurrección Literaria Galega na Posguerra: Da Represión ao Rexurdimento" »

El Segle XV: L'Esplendor de la Cavalleria

• El segle XV representa el màxim esplendor de la cavalleria, amb tornejos, justes, estendards i luxes.
• La cavalleria busca renovar els valors feudals.

La Cavalleria com a Món Renovador

• Lluny de ser decadent, la cavalleria és renovadora i s'inspira en les novel·les artúriques i la cultura de guerra.

Cavallers que Viuen com en els Llibres

• Els cavallers aspiren a viure com en les novel·les cavalleresques, i la literatura reflecteix aquesta realitat.

Precedents de la Novel·la Cavalleresca

• La Cançó de gesta (amb herois reals i èpics) i el Roman Courtois (amb herois fantàstics i escenaris mítics) són els primers gèneres de la cavalleria.

Chrétien de Troyes i la Novel·la Cavalleresca

• Chrétien de Troyes

Carles Riba: Obra Poètica i Crítica Literària

L'Obra Poètica: Els Llibres d'Estances

Va iniciar-se amb Primer Llibre d'estances, influenciat per Dant i Petrarca, entre altres. Hi ha un esforç per a situar la poesia personal més enllà de l'anècdota, tractant les realitats anímiques i psicològiques a través d'unes abstraccions que relacionen aquests poemes amb la lírica medieval. La tendència generalitzadora de l'experiència serà una característica fonamental de Riba. Segon Llibre d'estances mostra una transició envers un segon període, caracteritzat per la influència de Rilke, Hölderlin, etc. Riba s'acostava a les posicions estètiques de la poesia pura. En el segon llibre, les nocions i les imatges continuen conservant una... Continuar leyendo "Carles Riba, Josep Pla i l'Avantguarda: Poesia i Crítica Catalana" »

Autors Destacats de la Literatura Catalana Medieval

Arnau de Vilanova (Segles XII - XIV)

• Obra principal: La lliçó de Narbona.

Francesc Eiximenis (Segles XIV - XV)

Obres i Ideologia

• El llibre dels àngels i Lo Crestià: Aquest últim és una gran enciclopèdia en tretze volums sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals.
• Només es conserven els tres primers volums i el dotzè.
• L'obra està molt estructurada des del principi i inclou explicacions llargues alternades amb exemples i faules que la fan més amena.
• Eiximenis utilitza molt l’exemplum (historietes realistes amb finalitat moral).
• Apareixen fragments clarament misògins, reflectint la societat de l’època, especialment la religiosa.

Sant Vicent Ferrer (Segles XIV - XV)