Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Os Prexuízos Contra o Galego

Este documento aborda os diversos prexuízos que afectan a lingua galega na sociedade actual, distinguindo entre os de orixe histórica e os máis recentes, xurdidos no contexto do seu proceso de recuperación.

Prexuízos Vellos

Derivan da imposición do castelán en Galicia a partir do século XV e da marxinación do noso idioma, asociándoos con aspectos negativos: estéticos, socioeconómicos e socioculturais.

Novos Prexuízos

Xorden en resposta ao proceso de recuperación do galego na sociedade.

Cara ao Proceso de Recuperación

Existe un discurso formal de igualdade, con implícita xerarquización a favor do castelán. As accións de promoción do galego considéranse como agresións á orde natural. O galego é visto... Continuar leyendo "Prexuízos do Galego e Figuras Retóricas: Desafíos e Conceptos Clave" »

El Franquismo en España (1939-1975): Transformación Económica y Social

La Autarquía y sus Consecuencias (1939-1950)

La dictadura franquista, que se prolongó durante casi cuatro décadas en España, comenzó después de la Guerra Civil española en 1939 y se extendió hasta la muerte del dictador Francisco Franco en 1975. El franquismo marcó una época de profundos cambios políticos, económicos y sociales en el país.

La política económica del franquismo se caracterizó inicialmente por un enfoque intervencionista y proteccionista conocido como autarquía. Este sistema buscaba la autosuficiencia, limitando el comercio exterior y fomentando la producción nacional. Sin embargo, la actividad económica no recuperó los índices de preguerra... Continuar leyendo "Transformación Económica y Social de España Durante el Régimen Franquista (1939-1975)" »

Registres Lingüístics

Registres Informals

Col·loquial: Tema general i quotidià, canal oral espontani, intencionalitat subjectiva, grau de formalitat baix (si és molt baix, parlem de registre vulgar). En general, és el primer registre que s'aprèn i la base de les varietats dialectals. Es manifesta en la conversa espontània, amb gran expressivitat (amb hipèrboles, comparacions, onomatopeies, etc.), riquesa entonacional, espontaneïtat i, per tant, poc control sobre el llenguatge lèxic i sintàctic. És el parlar menys subjecte a la norma lingüística i social, sovint amb paraulotes i renecs.

• Sintaxi: Sintaxi més aviat simple, amb abundància de la juxtaposició, abundància d'oracions interrogatives i exclamatives, presència freqüent

El Romanticisme: Context i Tendències

El Romanticisme va sorgir durant la primera meitat del segle XIX com a reacció a una realitat política, social i personal que es considerava insatisfactòria.

Dues Tendències Principals

• Romanticisme liberal i nihilista: Representat per autors com Lord Byron o Victor Hugo, partidaris de la revolució.
• Romanticisme conservador i religiós: Representat per autors com Walter Scott o Chateaubriand, amb una visió més íntima i espiritual.

Característiques Clau del Moviment Romàntic

• Llibertat i rebel·lia: Rebuig de les normes i exaltació de l’individu. Personatges com Caín o Prometeu en són exemples.
• Natura expressiva: Paisatges salvatges i misteriosos que reflecteixen els sentiments.
• Mal del segle (Weltschmerz)

Decadència de la Literatura Catalana

Característiques de la Decadència

• Afebliment polític.
• Baixa qualitat literària.
• Situació de diglòssia.

Literatura Popular Medieval

• Obres anònimes.
• Tradició oral.
• Obres poètiques amb melodia present.
• Recursos per millorar la memorització.

Gèneres de Literatura Popular

Literatura popular medieval, cançoners:

1. Goigs: Composicions de tipus religiós, melodia senzilla. Lloança a Jesucrist, la Verge i els sants. Cants per a celebracions religioses.
2. Nadales: Composicions pròpies de Nadal. Descripció d'imatges del naixement de Jesús. Gènere popular de gran difusió.
3. Cançons de bandolers: Poemes narratius sobre el bandolerisme a Catalunya, vist des de la simpatia i l'admiració.
4. Cançons de pandero: Cantades per

Anàlisi de la Història i el Discurs

Anàlisi de la Història

• Argument: Explicar els fets breument.
• Tema: Explicar el significat del text.
• Actants: Elements que estructuren i fan avançar la història.
• Espai i Temps de la Història: Explicar els llocs dels fets i la durada.
• Personatges: Explicar característiques, descripció i acció de cada personatge.

Anàlisi del Discurs

• Veu Narrativa: Explicar qui i com conta els fets.
• Plantejament Narratiu: Explicar els diàlegs, descripcions, etc.
• Característiques de la Llengua: Explicar l'estil i el nivell d'ús.
• Temps del Discurs: És diferent al temps de la història. S'expliquen les figures retòriques i el tipus de temps.

Variacions Lingüístiques

Són fets universals, àgils i mutables que sotmeten les llengües... Continuar leyendo "Anàlisi Lingüística: Signes, Variacions i Normativa" »

Contexto histórico: De la Ilustración al absolutismo

No século XVIII, Europa vive a Revolución Industrial e a Francesa, pasando do absolutismo ao liberalismo. En España, os Borbóns tentan reformas ilustradas (especialmente con Carlos III), pero o proceso fracasa co conservadorismo de Carlos IV. En 1808, Napoleón aproveita as crises internas (Motín de Aranxuez e Abdicacións de Baiona) para ocupar o país, iniciando a Guerra de Independencia. Mentres o pobo loita, o país divídese entre afrancesados (pro-Napoleón) e patriotas; dentro destes últimos, os liberais logran un fito histórico coas Cortes de Cádiz e a Constitución de 1812. Porén, tras a derrota francesa, Fernando VII regresa en 1814, traizoa aos liberais, anula a súa... Continuar leyendo "Francisco de Goya: Evolución Artística y Contexto Histórico en la España del Siglo XIX" »

Orígens de la literatura: de l'oral a l'escrita

Originalment, la literatura s'expressava només de manera oral. Es basava en la memòria auditiva i s'ajudava de la música per retenir-la més fàcilment. Amb el temps, la literatura va poder gaudir d'un suport material gràcies a l'invent de l'escriptura. Aquí va ser quan va néixer la literatura escrita, que va permetre evolucionar cap a nous camins. Actualment, encara hi ha societats que desconeixen l'escriptura o que estan poc alfabetitzades.

La funció de la literatura

La funció de la literatura en el món occidental ha canviat amb el temps. Ara, bàsicament, l'entenem com un entreteniment perquè tenim molt temps d'oci, tant que no tenim prou amb la lectura; necessitaríem escoltar més... Continuar leyendo "Història de la literatura: oral, escrita i catalana" »

Lírica trobadoresca (ss. XI–XIV)

Primera manifestació literària culta escrita en occità. Va durar aproximadament quatre segles i es caracteritza per la poesia amorosa, el que s'anomena amor cortès.

• Període: ss. XI–XIV
• Característiques: poesia amorosa i cortès; llenguatge refinat en molts casos.
• Dialectes: provençal i llemosí (dialectes de l'occità).
• Cançoners: recopilacions de poemes dels trobadors.
• Trobador: composava poemes i música; sovint expressava l'admiració per la dama dins d'un context de marit gelós i amics envejosos; reflex de la societat medieval.
• Juglars: recitaven i difonien els poemes per tot el territori.
• Tipus de poema: albada — l'adéu dels amants quan comença a alborsar.
• Pseudònim: senyal per amagar el nom de

La Renaixença (1833-1877): Entre Decadència i Modernisme

El terme Renaixença es defineix en oposició al de Decadència. La Renaixença, període de recuperació del català per als usos literaris cultes, va anar lligada a un procés de conscienciació nacionalista que es va polititzar a finals del segle XIX. És un moviment complex i plural, un procés global de recuperació de la societat catalana i de la seva llengua i literatura.

Causes de la Renaixença

• Socioeconòmiques: La revolució industrial va permetre la recuperació de l'economia a finals del segle XVIII i va generar una nova classe dirigent, la burgesia industrial, especialment forta a Catalunya. Aquesta burgesia reclamava la protecció dels seus interessos econòmics.
• Culturals: