Lírica trobadoresca i literatura medieval catalana

Lírica trobadoresca (ss. XI–XIV)

Primera manifestació literària culta escrita en occità. Va durar aproximadament quatre segles i es caracteritza per la poesia amorosa, el que s'anomena amor cortès.

• Període: ss. XI–XIV
• Característiques: poesia amorosa i cortès; llenguatge refinat en molts casos.
• Dialectes: provençal i llemosí (dialectes de l'occità).
• Cançoners: recopilacions de poemes dels trobadors.
• Trobador: composava poemes i música; sovint expressava l'admiració per la dama dins d'un context de marit gelós i amics envejosos; reflex de la societat medieval.
• Juglars: recitaven i difonien els poemes per tot el territori.
• Tipus de poema: albada — l'adéu dels amants quan comença a alborsar.
• Pseudònim: senyal per amagar el nom de la dama.
• Trobar leu: llenguatge senzill i assequible.
• Trobar clus: llenguatge elitista, ric i complex.

Ausiàs March

Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. És considerat un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents de manuscrits i edicions antigues, sovint classificats segons la temàtica:

• poemes d'amor
• poemes sobre la mort
• poemes morals
• poemes espirituals

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom amb el qual es coneixen quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el XIV.

La Crònica de Jaume I (Llibre dels fets)

L'obra sembla que fou quasi acabada poc abans de la mort de Jaume I. Malgrat això, les còpies que conservem són posteriors. Narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei, sobretot les conquestes de Mallorca i València. La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (1208–1276).

La Crònica de Bernat Desclot (Llibre del rei en Pere d'Aragó)

Explica els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.

La Crònica de Ramon Muntaner

És la més llarga de la literatura catalana i se centra especialment en el regnat de Jaume II el Just, tot i que també tracta períodes anteriors basant-se en cançons de gesta i en cròniques precedents. L'obra té un caràcter didàctic: va ser escrita perquè futurs governants que es trobin en situacions similars sàpiguen quina actuació pot tenir un bon monarca. Destaca l'exaltació patriòtica i religiosa, la fidelitat i un estil directe, amb refranys i girs populars; l'obra s'escrivia per ser llegida en veu alta.

La Crònica de Pere el Cerimoniós

Redactada per iniciativa de Pere III (Pere el Cerimoniós), però no escrita per ell, explica diversos fets importants del seu regnat. Els objectius principals eren enfortir la monarquia, donar-li prestigi i justificar les accions del rei.

Llibres de cavalleries

Llibres de cavalleries: narracions protagonitzades per cavallers que contenen elements meravellosos i sovint inversemblants. Situen l'acció en escenaris fantàstics, terres llunyanes i exòtiques, i en èpoques remotes i mítiques. Els cavallers d'aquestes obres constitueixen el prototip d'heroi amb qualitats quasi sobrehumanes: força extraordinària i invencibilitat. Aquesta literatura reflectia el model de cavaller-heroic que s'havia d'imitar.