Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La narrativa de la postguerra fins als anys 70

Anys posteriors fins als anys 70: es va prohibir l’ús públic i oficial del català. Després del 1939, la novel·la en català reapareix lentament. Ho fa primer a l’exili. Les circumstàncies polítiques de la postguerra expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins a començaments dels seixanta tendís a rebutjar el tractament directe de la realitat i a explicar-la a través de la simbologia i del mite. Els novel·listes van anar incorporant elements de la història recent i del seu món personal. La novel·la psicològica va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta.

L'evolució literària al País Valencià

Al País Valencià, la producció literària durant... Continuar leyendo "La novel·la de postguerra i l'obra d'Enric Valor" »

O nacemento do movemento obreiro en España

Na segunda metade do século XIX, o proceso de industrialización e a expansión do capitalismo provocaron o xurdimento do proletariado e o agravamento das condicións de vida e de traballo da clase obreira. Esta situación deu lugar ao desenvolvemento do movemento obreiro, que buscou organizar os traballadores para defender os seus dereitos e transformar a sociedade capitalista.

A chegada das ideoloxías europeas

Durante o Sexenio Democrático chegaron a España as principais ideoloxías obreiras europeas, especialmente o anarquismo e o socialismo marxista, que competiron polo control do movemento obreiro e presentaron modelos distintos de organización social e de loita política.

• O anarquismo: Introducido

1. «Un entre tants com esperen i callen»

Poema que obre la primera part («Teoria i pràctica de la flor natural») de les tres que formen el Llibre de meravelles.

• Utilització del significat connotatiu de les paraules com *esperar*, *callar*, *treballar*, *gemegar*, *ofegar*, *pregar*, *barallar* i *tallar*, que a més del seu significat denotatiu al diccionari, s’utilitzen per representar determinades actuacions en la situació social i política del poeta i els seus conciutadans.

Tema

L’assumpció del jo romàntic de la seva pertinença a una col·lectivitat. Escriurà des del poble i no únicament per al poble. Estellés procedeix del carrer, forma part de la gent, n’és «un entre tants», frase que es convertirà en un *leitmotiv*... Continuar leyendo "Anàlisi Literària: Estellés i Fuster, Obres Clau i Estil" »

TEMA 10:  NARRATIVA ACTUAL / PROSA DE FINS DO XX E COMEZOS DO XXI

Nos anos 70 prodúcese a fin do réxime franquista, e a partir de 1976 coa morte de Franco, o inicio dunha democracia parlamentaria. Desde o punto de vista socioeconómico, aumentan os índices de emigración, o progresivo abandono do mundo rural e aumento de poboación en núcleos urbanos. A lingua galega entrou a formar parte do ensino a partir do ano
1978, e entrou nos medios de comunicación a partir de 1982, ano no que se funda RTVG. Aumentou o libro de números publicados, o número de autores, a aparición de xornais e revistas e a creación de novas editorias. Nesta época tamén apareceron premios literarios de narrativa que serven de plataforma aos novos narradores,... Continuar leyendo "Narrativa actual" »

El Teatre Català del Segle XX

El teatre català també es trobava en crisi durant les primeres dècades del segle XX. El noucentisme no es va interessar a millorar la situació. Alguns autors van començar a escriure obres inspirades en el model de teatre francès, reflex de l'hegemonia de la classe burgesa. Fugien de la tradició realista i plantejaven conflictes i embolics propis de la vida familiar. La mateixa crisi va comportar la inclusió d'elements crítics.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Va conèixer Carles Riba i Josep Carner. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. El 1914 va publicar la seva primera obra: Primer llibre de poemes. El 1918 s'estrena Romani, rondalla d'esparvers, la seva primera obra de teatre. El 1932 va... Continuar leyendo "Teatre i Literatura Catalana del Segle XX: Sagarra i Villalonga" »

Cap. 1

El orgullo americano Los americanos solo se centran en lo suyo, no pueden aceptar que lo que hay mas allá de sus fronteras les podría ayudar enormemente, pero ellos quieren ser el ejemplo a seguir. El único momento en el que se centran en el exterior es cuando adquieren un beneficio con ello. Un ejemplo muy significativo de esta situación es la poca importancia que le dan a la geografía. “ en la clases de high school, en el último curso, algunos estudiantes confunden la ubicación de Australia con la de Rusia”.. La nacíón se redondea como un espacio absoluto que parece no referirse a nada más. Lo americano opera a estas alturas como una iglesia verdadera. Para los estadounidenses el patriotismo es casi una obligación.

Cap

Modernisme Català: Context i Característiques

El Modernisme és un moviment cultural i artístic de finals del segle XIX vinculat a les transformacions socials i econòmiques de la Revolució Industrial. A Catalunya, sorgeix el 1892 amb la primera festa modernista de Rusiñol a Sitges i s’estén fins al 1911, coincidint amb la mort de Joan Maragall.

Context Històric i Social

Apareix en un context de:

• Crisi econòmica.
• La pèrdua de les colònies el 1898.
• L’auge de les reivindicacions obreres i del catalanisme polític.

Objectius i Influències

Aquest moviment, impulsat per joves intel·lectuals, buscava modernitzar la cultura catalana, rebutjant el passat i connectant amb corrents europeus com el simbolisme, el parnassianisme, el vitalisme de... Continuar leyendo "Modernisme i Noucentisme a Catalunya: Moviments Culturals i Figures Clau" »

Característiques de l'Aforisme

1. Enunciació subjectiva i, sovint, irònica

2. Modalització intensa: dixi, verbs performatius (creure), substantius valoratius, adverbis de manera, etc.

3. Registre estàndard, amb pinzellades de l'oralitat

4. Diàleg amb el lector

5. Ús de preguntes retòriques

6. Ús d'incisos, cometes i cursives

7. Hipertextualitat. [Intertextualitat, que en diuen altres...]

Es tracta d'un aforisme; aquestes entrades d'escriptura aforística es caracteritzen per la brevetat i per l'expressió del pensament en un estil condensat i incisiu, amb enunciats tancats i enlluernadors que s'emparen de diversos recursos destinats a garantir l'eficàcia retòrica del discurs. Adopta un to sentenciós que, en realitat, és només aparent... Continuar leyendo "Anàlisi de la Literatura Catalana durant el Franquisme" »

Normalización Lingüística do Galego: Historia e Desafíos

A normalización lingüística é o proceso polo cal unha lingua minorizada recupera un uso normal e pleno en todos os ámbitos da vida social, converténdose no vehículo habitual de comunicación da cidadanía dun territorio. O seu obxectivo fundamental é superar a situación de desigualdade fronte á lingua dominante e evitar a substitución lingüística.

No caso do galego, desde finais da Idade Media atópase nunha situación de minorización fronte ao castelán, lingua dominante con maior prestixio social e presenza nos ámbitos formais. Tras a etapa dos Séculos Escuros, na que o galego quedou reducido aos usos orais e populares, o proceso de normalización iniciouse timidamente... Continuar leyendo "A Traxectoria da Normalización Lingüística e a Evolución do Teatro Galego (Séculos XX-XXI)" »