Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Mortalidade e Esperanza de Vida ao Nacer

Ata principios do século XX na taxa de mortalidade española incidían decisivamente o baixo nivel de vida do campesiñado, que representaba aínda a maior porcentaxe da poboación activa, así como as malas condicións de vida dos obreiros, as epidemias (cólera, vexigas) e as guerras (da Independencia, carlistas, coloniais en Cuba, Filipinas e Marrocos). Alcanzáronse, no ano 1900, taxas de mortalidade dun 26 por mil e de mortalidade infantil do 181 por mil.

Entrouse no século XX cun lixeiro descenso (24 por mil), pero a terrible epidemia de gripe de 1918 e anos seguintes volveu a elevala ao 33 por mil, acabando coa vida de preto de 200.000 persoas. Un novo obstáculo no camiño impediu o normal descenso:... Continuar leyendo "Evolución da Mortalidade e a Lonxevidade en España: Factores e Tendencias Demográficas" »

La Renaixença

La Renaixença va ser un moviment literari i artístic sorgit a Catalunya durant el segle XIX. El seu objectiu principal era recuperar l’esplendor de la literatura catalana, després de segles de decadència (XVI-XVIII), prenent com a referents l'època medieval (com Ramon Llull i Ausiàs March).

Una de les grans aportacions de la Renaixença és la reinstauració dels Jocs Florals (1859), un certamen de poesia d’origen medieval.

Jacint Verdaguer (1845–1902)

És considerat el gran poeta de la Renaixença i un dels més destacats de la literatura catalana de tots els temps. Sacerdot i home profundament religiós, la seva obra combina la fe cristiana, el patriotisme i l’amor per la natura.

Destaca per haver compost dues magnífiques... Continuar leyendo "Renaixença i Modernisme: Autors i Característiques de la Literatura Catalana" »

La Renaixença (s. XIX): Grans Canvis Socials

La societat entra en crisi i és substituïda per un nou model dissenyat per la burgesia de la Revolució Industrial. La demografia catalana augmenta. La producció agrícola s'estén. Això fomenta l'aparició d'un capital que dona suport a la creació de la indústria, sent la base del creixement econòmic de Catalunya.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Institució que s'interessa per la història i la llengua de Catalunya. Investiga el passat històric, redacta un diccionari i aprofundeix les polèmiques sobre ortografia i gramàtica.

• Josep Pau Ballot: 1813, Gramàtica i apologia de la llengua catalana.

La burgesia es converteix en impulsora de la Renaixença, a causa de la situació... Continuar leyendo "La Renaixença, Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Catalans" »

Curial e Güelfa: Anàlisi i Característiques Clau

Curial e Güelfa, d'autor anònim, va ser redactada entre els anys 1435 i 1462. Hom creu que la va escriure algun escrivà valencià de la cort napolitana renaixentista d'Alfons IV el Magnànim. És un bon exemple de prosa humanística. La temàtica de la novel·la és amorosa i cavalleresca:

• Amorosa i sentimental: L'autor insisteix en les dificultats que els enamorats tenen per estimar-se, ja que pertanyen a classes socials diferents.
• Cavalleresca: Curial aconsegueix l'ascens social que l'equipara amb Güelfa, fent possible la bona fi de la relació amorosa gràcies als seus mèrits cavallerescos.

Estructura de la Novel·la

La novel·la s'estructura en tres parts principals:

• Llibre primer: Inici

JOAN FUSTER: L'ASSAIG CRÍTIC

1. Context històric i cultural de l’obra

L’assaig es publica el 1964, en un context de postguerra amb censura i aïllament cultural, però en un moment de certa relaxació de la repressió i creixement econòmic que permet la revitalització de l’assaig. Fuster escriu des d’una perspectiva crítica amb la societat del seu temps, influït per la necessitat de reflexionar i fer reflexionar sobre el món contemporani.

2. Trajectòria de Fuster i etapa de maduresa

Diccionari per a ociosos pertany a l’etapa de maduresa de Fuster com a assagista humanístic. És un exemple d’assaig deliberatiu, centrat més en la projecció de la personalitat de l’autor que no en la profunditat temàtica. Forma part del bloc... Continuar leyendo "Anàlisi de Fuster, Estellés i Sirera: Context i Obres Clau" »

A Ditadura Franquista e a Represión da Lingua Galega

A ditadura franquista exerceu unha durísima represión contra a lingua e os intelectuais galeguistas, derrubando os logros da etapa anterior e creando unha situación de diglosia extrema: o castelán volveu ser a única lingua valorada socialmente e usada nos ámbitos formais, mentres que o galego, aínda que seguía sendo a lingua máis falada, quedou desprestixiado e reducido ao uso familiar e informal. Diversos decretos prohibiron o uso do galego e calquera defensa del converteuse nun acto perigoso.

O Rexurdimento da Cultura Galega na Posguerra

Os Anos 50: Unha Tímida Apertura

Ata os anos 50, a actividade cultural en galego era practicamente inexistente dentro de Galicia, limitándose ao... Continuar leyendo "Resurrección Literaria Galega na Posguerra: Da Represión ao Rexurdimento" »

El Segle XV: L'Esplendor de la Cavalleria

• El segle XV representa el màxim esplendor de la cavalleria, amb tornejos, justes, estendards i luxes.
• La cavalleria busca renovar els valors feudals.

La Cavalleria com a Món Renovador

• Lluny de ser decadent, la cavalleria és renovadora i s'inspira en les novel·les artúriques i la cultura de guerra.

Cavallers que Viuen com en els Llibres

• Els cavallers aspiren a viure com en les novel·les cavalleresques, i la literatura reflecteix aquesta realitat.

Precedents de la Novel·la Cavalleresca

• La Cançó de gesta (amb herois reals i èpics) i el Roman Courtois (amb herois fantàstics i escenaris mítics) són els primers gèneres de la cavalleria.

Chrétien de Troyes i la Novel·la Cavalleresca

• Chrétien de Troyes

Carles Riba: Obra Poètica i Crítica Literària

L'Obra Poètica: Els Llibres d'Estances

Va iniciar-se amb Primer Llibre d'estances, influenciat per Dant i Petrarca, entre altres. Hi ha un esforç per a situar la poesia personal més enllà de l'anècdota, tractant les realitats anímiques i psicològiques a través d'unes abstraccions que relacionen aquests poemes amb la lírica medieval. La tendència generalitzadora de l'experiència serà una característica fonamental de Riba. Segon Llibre d'estances mostra una transició envers un segon període, caracteritzat per la influència de Rilke, Hölderlin, etc. Riba s'acostava a les posicions estètiques de la poesia pura. En el segon llibre, les nocions i les imatges continuen conservant una... Continuar leyendo "Carles Riba, Josep Pla i l'Avantguarda: Poesia i Crítica Catalana" »

Context Històric i Cultural de "Diccionari per a Ociosos"

Joan Fuster va publicar Diccionari per a Ociosos el 1964, durant una època en què la dictadura franquista començava a relaxar la censura literària. Això va permetre la creació d'una infraestructura editorial, com revistes i editorials com Edicions 62, on Fuster va publicar aquesta obra i Nosaltres, els valencians (1962). Aquestes obres van generar polèmica, consolidant Fuster com un dels principals assagistes del moment.

Trajectòria de Joan Fuster i Característiques de l'Obra

Fuster va començar escrivint poesia als anys 40, però als 50 es va centrar en l'assaig, publicant prop de seixanta llibres i milers d'articles. Diccionari per a Ociosos pertany al bloc d'obres d'assaig... Continuar leyendo "Joan Fuster i "Diccionari per a Ociosos": Anàlisi i Impacte de l'Assaig Català" »