L'inici del conflicte lingüístic: la substitució del català
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,25 KB
Inici del conflicte lingüístic: la substitució del català
Amb la dissolució de la Corona d'Aragó dins dels Àustries, s'inicia un període de distanciament polític. Aragó, Catalunya, València i Mallorca perdien la sobirania, el pes econòmic i el relleu cultural en benefici de la llengua i cultura castellana sobre les capes més cultes. La irrupció d'una llengua forana (el castellà) comença a desplaçar la llengua pròpia (català-valencià).
Causes
- A) El monolingüisme castellà de les màximes autoritats polítiques
- Els Àustries enviaven a cada país un virrei (representant de l'autoritat reial) amb militars i funcionaris castellans que formaven la nova cort virregnal.
- Aquesta cort, amb la noblesa castellana beneficiada amb senyorius a les nostres terres, es convertiren en protectors de la cultura castellana.
- Els emperadors aconseguiren del Papa el dret a nomenar les màximes autoritats religioses (bisbes i inquisidors).
- La Inquisició castellana acabà amb una bona part dels intel·lectuals i editors de la nostra llengua.
- B) Bilingüisme català-espanyol
L'aristocràcia, sobretot valenciana i mallorquina, començà a adoptar el castellà per dos motius:- 1. Per conveniència: per mantenir bones relacions i protecció de la cort virregnal.
- 2. Per distinció: per diferenciar-se de la burgesia i del poble.
- C) Monolingüisme català i la resta de la població
- La substitució del català-valencià per l'espanyol-castellà només afectava les capes més altes de la societat (la cort castellana, l'alta Església i l'alta noblesa).
- La baixa noblesa es mantenia monolingüe en la llengua pròpia.
- Eren el 98% de la població i conservaren l'oficialitat, excepte a: Catalunya Nord (es va imposar el francès com a llengua oficial no pròpia) i l'Alguer (l'espanyol era la llengua oficial no pròpia).