Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Mercè Rodoreda -

Diversos crítics han localitzat l'obra de MR dins el gènere psicologista, encara que amb algunes particularitats.
La novel·la psicològica suposa una forta innovació en la novel·lística del Segle XX, ja que construeix móns interiors complexos que s'amaguen darrere de fets quotidians.
Els perstges de MR tenen una forta personalitat i presenten una acurada descripció psicològica, encara que no física.
L'esptora només destacarà del físic aquells elements essencials. Les expressions, el parlar, és el que definirà els personatges.Així, les seues obres se centren en la història i l’anàlisi dels personatges, principalment femenins, els quals, lluitant contra enemics, descobreixen el significat de la vida i la seua

La Narrativa Catalana (1970-Actualitat)

Context Socio-Cultural i Novetats Literàries

La Transició democràtica (1985-1987), tot i ser pacífica, va estar marcada per manifestacions, vagues, atemptats i un intent de cop d'estat. Aquest retorn a la democràcia va generar grans expectatives per a la recuperació lingüística, cultural i nacional catalana. El 1982, el valencià va ser declarat cooficial i van començar les emissions de ràdio i televisió en català.

Des de la dècada dels 60, la narrativa catalana va adoptar una postura més intimista i individualista, centrada en la llibertat personal. Autors com Miquel Àngel Riera i Baltasar Porcel van començar a publicar obres realistes, però amb una forta exaltació del món interior dels... Continuar leyendo "Narrativa i Poesia Catalana Contemporània: Del Franquisme a la Democràcia" »

Citas textuales

·Las citas textuales irán entrecomilladas y, a continuación y entre paréntesis, se indicará el apellido del autor del texto, el año y la página o páginas de la/s que se ha extraído dicho texto. Ejemplo: "por educación a distancia entendemos (...) contacto ocasional con otros estudiantes" (Rowntree, 1986, 16).

Cuando se cita a algún autor citado en otro

Álvarez (1985 citado en Jiménez, 1990) detectó que…idea no textual.
…idea no textual (Álvarez, 1985 citado en Jiménez, 1990).

Cita textual larga:

La cita larga, debe tener 40 o más palabras, se separa del texto
normal del documento, con sangría en todo el párrafo, sin comillas y
a doble espacio. Ejemplo:
En relación al problema presentado en Bagua, García Calderón... Continuar leyendo "Ejemplo de ficha textual" »

QUIM MONZÓ

Va nàixer a Barcelona el 1952. Ha treballat els oficis més diversos: dissenyador gràfic, dibuixant, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista, traductor i sobre tot escriptor de contes, novel·les i articles periodístics. Col·labora habitualment en la prensa diària o semanal.Ha conreat la novel·la, la narrativa breu i la literatura periodística. Característiques:Articles: la lluita contra el tòpic, el lloc habitual i la banalitat. Aborda la realitat quotidiana amb una mirada crítica i amb un humor que esdevé sàtira i crítica mordaz. Prosa: claredat expositiva, el laconismo, l’estil directe, la ironia i una conclusió estudiada.La seua obra és un exemple clar de la frontera difusa entre la literatura... Continuar leyendo "Llibre de meravelles vicent andres estelles pdf" »

Al començament dels 70 aparegueren nombrosos grups de teatre independent. Havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l’escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s’escenificava, sinó que el conjunt del grup s’involucren va en la creació de l’espectacle i en el procés de producció. Hui en dia els autors s’han implicat més en el procés d’elaboració dels muntatges. D’una banda el text s’ha alliberat d’antigues convencions d’altra s’han posat en qüestió procediments com el diàleg les coordenades temporals i especials el conflicte dramàtic, etc. En la dramatúrgia actual hi ha autors que alhora dirigeixen, com Sergi Belbel.

Amb l’escriptura teatral actual en Català podem observar

1. Referents i elements de la realitat

Anàlisi dels poemes clau

“Els amants”

El poema conté nombroses referències a la ciutat de València, espai habitual de Llibre de meravelles i símbol de la quotidianitat de la postguerra. Pel que fa al temps, no hi ha marques temporals concretes, encara que el record amorós remet a un passat compartit. També apareixen referències culturals a López-Picó, Petrarca, Carles Riba i Bécquer, autors que representen diferents concepcions de l’amor: cast, espiritual, intel·lectual o romàntic. Estellés contraposa aquests models a l’amor físic i passional dels protagonistes, caracteritzat per la força, la carnalitat i l’espontaneïtat.

“L’estampeta”

Aquest poema presenta nombroses referències... Continuar leyendo "Anàlisi de Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés" »

1. Obres i característiques del cicle creatiu

Les obres principals d'aquest cicle són Besos, Spot i Joan el Cendrós. Es caracteritzen per l'ús de l'humor i un llenguatge col·loquial que serveix per a realitzar una profunda reflexió sobre el fracàs, les relacions personals i la frustració.

2. Temes principals de l'autor

L'autor se centra en el pas del temps i la frustració vital, remarcant el contrast entre:

• Un passat idealitzat.
• Un present real marcat per la impossibilitat de recuperar la joventut.
• La dualitat entre la il·lusió i la realitat.
• La dificultat d'acceptar la maduresa.

3. Situació inicial i desenvolupament del conflicte

Les obres parteixen del passat com a parella i de l'evolució vital. Sovint, es planteja un retrobament deu... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra teatral d'Alberola i Albena Teatre" »

Diferències entre llibres de cavalleries i novel·la

La diferència fonamental entre ambdós gèneres resideix en el grau de versemblança i el tractament de la realitat. Mentre que els llibres de cavalleries es caracteritzen per una trama fantàstica on un heroi idealitzat i invencible s'enfronta a elements meravellosos o màgics en espais imaginaris, la novel·la cavalleresca —com el Tirant lo Blanc— aposta pel realisme.

• Mesura humana: El protagonista té virtuts i defectes.
• Geografia identificable: L'heroi triomfa gràcies a la seua força física o enginy, i no per poders sobrenaturals.
• Context social: Aquest canvi reflecteix la mentalitat del segle XV, on la novel·la cavalleresca actua com un cant nostàlgic als valors de la noblesa

La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda)

Anàlisi de l'obra

• Referents de la realitat: L'obra situa la història en el context del segle XX català (Segona República, Guerra Civil i postguerra). Destaca el barri de Gràcia i elements quotidians com el treball, la fam i la misèria, a més de símbols com els coloms, l'embut o el ganivet.
• Ubicació del contingut: Relat lineal de la vida de la Natàlia. Paral·lelisme entre l'evolució personal de la protagonista i la història col·lectiva.
• Personatges: La Natàlia (insegura, evoluciona cap a l'alliberament) i el Quimet (autoritari, representa l'opressió patriarcal).
• Temes: Història recent, condició femenina, submissió, pèrdua i recuperació de la identitat, soledat i dolor.
• Veu narrativa: Primera