Chuletas y apuntes de Música de Otros cursos

Fenòmens de contacte vocàlic

• Hiat: seqüència de dues vocals repartides en síl·labes diferents. Exemples: crear, avió.
• Diftong: vocal i semivocal en una única síl·laba.
  • Diftong creixent: semivocal + vocal. Exemples: guant, quota, aigua, quatre, hiena, caven.
  • Diftong decreixent: vocal + semivocal. Exemples: neu, nigua, por.
• Triftong: semivocal + vocal + semivocal. Exemples: alguaire, creieu.
• Sinalefa: vocal final + vocal inicial. Exemple: puré insípid.
• Elisió: supressió del so d'una vocal en el contacte vocal + vocal. Exemple: una hora.

Els sons consonàntics

Classificació dels sons

• Sords: no hi ha vibració de les cordes vocals.
• Sonors: hi ha vibració de les cordes vocals.
• Bilabial: els dos llavis s'uneixen o s'acosten. [p, b, m]
• Labiodental:

Recursos fonètics

Al·literació: Repetició d’un mateix so o fonema en paraules properes per crear un efecte sonor.

• Exemple: «El silenci sol ser suau» (repetició de la "s").

Recursos semàntics

• Comparació (o símil): Relació de semblança entre dos elements mitjançant connectors com «com», «semblant a», etc. Exemple: «És valenta com un lleó».
• Metàfora: Substitució d’un terme per un altre amb el qual té una relació de semblança, sense connectors. Exemple: «Els seus ulls, dues estrelles».
• Personificació: Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats o animals. Exemple: «El vent xiuxiuejava entre els arbres».
• Hipèrbole: Exageració evident d’una idea o situació. Exemple: «Et vaig esperar una eternitat».
• Sinestèsia:

Compositores Preclásicos y Transición al Clasicismo

Scarlatti - Sonata K. 502

• Sonata preclásica.
• Instrumento: Clave (ataque constante).
• Carácter: Repetitivo, juguetón (contrasta con la seriedad barroca).
• Estructura: Frases acotadas por respiración, progresión armónica I-V/V-I.

J.C. Bach - Sonata en Mi bemol mayor, Op. 7, N.º 5

• Estilo galante y simple (se aleja del contrapunto barroco).
• Recuerda al estilo de Mozart.
• Orquesta subordinada al teclado.
• Carácter: Alegre.
• Considerada un puente entre el Barroco y el Clasicismo.

C.P.E. Bach - Sonata Prusiana

• Instrumento: Clavicordio (cuerda percutida).
• Características: Contraste de matices, ataque con cambios mínimos.
• Estilo Empfindsamer (expresión de emociones sutiles y cambiantes).
• Punto intermedio entre

Elements del pentagrama i notació

Pentagrama: pauta musical composta per cinc línies horitzontals paral·leles sobre les quals s'escriuen les notes musicals.

Clau de sol: símbol que estableix la col·locació de les notes sobre el pentagrama en base a la situació de la nota sol (segona línia).

Línies divisòries: marques verticals que travessen el pentagrama i serveixen per separar les diferents unitats de compàs dins d'una partitura.

Doble barra final: marca vertical composta per dues línies juntes que indica el final d'una secció dins d'una partitura.

Línies addicionals: línies horitzontals més curtes que es dibuixen paral·leles per sobre o per sota de les línies o espais del pentagrama i que s'utilitzen per escriure notes que, per... Continuar leyendo "Notació musical i educació vocal: glossari i guia pràctica" »

Qualitats Fonamentals del So

A continuació es detallen les principals qualitats del so i com es treballen amb infants:

Intensitat

Intensitat: Qualitat del so que ens indica si un so és fort o fluix, la força amb què el percebem.

• Un crit: intensitat forta.
• Un xiuxiueig: intensitat fluixa.

Treballar la intensitat permet als infants desenvolupar la discriminació auditiva i el control de la pròpia veu i dels instruments.

Es pot treballar mitjançant:

• Jocs de veu.
• Cançons.
• Instruments.
• Contes sonors o moviments corporals que representin sons forts i fluixos.

L'Altura

L’ALTURA: Qualitat del so que ens permet distingir si un so és agut o greu. Depèn de la freqüència de vibració:

• Com més ràpid vibra un objecte o instrument, més agut és el so.
• Com

La Forma en la Música: Definición y Principios

La forma de una obra musical es la disposición coherente de todos los elementos que hemos visto anteriormente: la melodía, la armonía, la tonalidad y el ritmo.

La repetición y el contraste son dos de los principios básicos de la forma:

• Repetición: Satisface la necesidad del ser humano de reconocer lo familiar, lo que le otorga seguridad.
• Contraste: Enfocado a la necesidad de variedad y a la creación de una tensión que posteriormente se relaja mediante la repetición.

Las Formas Clásicas

Podemos definir la forma de una sonata o de una fuga, pero no existen dos sonatas de Mozart ni dos fugas de Bach iguales. Cada una es un ejemplo de la adaptación de la forma al contenido, donde la tensión... Continuar leyendo "Estructura y Evolución de la Forma Musical: De la Sonatina a la Vanguardia" »

Música Medieval

Anónimo. Alleluia Beatus Vir (Siglos V-XV)

• Canto gregoriano con textura monódica, sin acompañamiento instrumental.
• Melodía compleja, centrada en la línea vocal.
• Presenta un ritmo libre.
• La estructura incluye una introducción y repetición del "Alleluia".
• Melodía rica en melismas.
• Basada en una armonía modal.

Alfonso X el Sabio. Rosa das (Medieval)

• Combina elementos sacros y profanos (Cantiga).
• Estilo monofónico, típico de la música medieval.
• Melodías simples y repetitivas.
• Ritmo regular.
• Melodías cortas, fáciles de memorizar.
• Armonía modal con una sonoridad arcaica y solemne.

(Nota: Evoca emociones)

Música del Renacimiento

Palestrina. Sicut Cervus (Renacimiento)

• Motete, propio de la música religiosa.
• A 4 voces que entran de forma

1. Plans Sonors: Nivells d'Importància

Els plans sonors indiquen la distància o la importància d'un so respecte a l'oient:

• PP (Primer Pla): So Principal. El que es vol que l'oient escolti clarament. Ex: La veu del locutor o d’un entrevistat.
• 2P (Segon Pla): So Secundari. Se sent una mica més fluix, acompanya el principal. Ex: Música suau mentre algú parla.
• 3P (Tercer Pla): So de Fons. Més lluny, només per crear ambient. Ex: Soroll de carrer o de natura.
• PF (Pla de Fons): Molt Llunyà. Queda molt de fons, quasi imperceptible. Ex: Una música ambiental molt suau.

2. Figures de Muntatge i Transicions

CF E1/E2: Creixement-Fundit (Crossfade)

El primer so (E1) s’esvaeix mentre entra el segon (E2). Ex: CF Sintonia 2 / Música 1 → la sintonia... Continuar leyendo "Guia de Plans Sonors i Tècniques d'Edició d'Àudio per a Producció" »

Renaixement i Barroc Musical: Context i Evolució

Definició de Renaixement Musical: Els Dos Models

El Renaixement musical es caracteritza per ser una cultura de mestissatge, una barreja de dos models musicals diferents:

1. Model del Nord

• Polifonia francoflamenca: Provenent del Nord de França, Alemanya i els Països Baixos.
• Model molt tècnic i elaborat, però considerat fred.

2. Model del Sud

• Polifonia acordal: Característica d'Espanya i Itàlia.
• Més senzill, però molt expressiu.

Aquests dos models es troben simbòlicament pel matrimoni entre Joana la Boja i Felip el Formós.

Periodització i Context Històric del Renaixement

Periodització

• Inici: 1453 → Fi de l'Edat Mitjana.
• Final: 1600 → Aparició de la primera òpera conservada, Eurídice de

1. Franco Fabbri: Tipus, categories i gèneres musicals

En el seu text, Franco Fabbri es planteja la necessitat d'una teoria sobre què és un gènere musical. El 1981 va publicar un assaig fonamental on intentava definir aquest concepte.

La distinció entre música popular i culta

Tradicionalment, la música popular (rock, pop, música urbana) s'ha contraposat a la música culta o clàssica. Aquesta distinció comportava implícitament que la música popular tenia menys valor o qualitat, motiu pel qual no es tenia en compte en els estudis acadèmics.

A finals dels anys 70, va sorgir un grup d'estudiosos, del qual Fabbri va ser fundador, que va començar a reivindicar el valor de la música popular. A causa del debat generat, el 2006 va decidir... Continuar leyendo "Gèneres Musicals i Espai Sonor: Teoria i Mescla" »