Chuletas y apuntes de Música de Otros cursos

Pregunta 4: La variación: transformación, aplicado a la música consiste en un tema breve, claro y sobrio en tiempo lento que se expondrá modificando cada uno de los parámetros sin que desaparezcan sus características esenciales. El tema de la variación puede ser propio o de otro compositor. Los procedimiento utilizados dan lugar a: Variación ornamental: se obtiene cuando se modifica la línea melódica mediante añadidos ornamentales o se elimina notas, giros… estableciendo nuevos ritmos, cambiando la modalidad, el tempo… sin que pierda la melodía, armonía y forma. Variación armónico-contrapuntísitica: el tema permanece inalterado modificándose a su alrededor la armonía, el contrapunto y los diseños que se superponen y cuando

El periodo Barroco se extiende desde finales del Siglo XVII hasta mediados del Siglo XVIII, tras el Renacimiento y antes del Clasicismo. Musicalmente, comienza con la ópera
Euridice (1600) y finaliza con la muerte de Bach (1750). Plano social: La sociedad se divide en nobleza, clero y pueblo llano. El poder reside en los reyes absolutos. Plano cultural: Los artistas son protegidos por mecenas, generalmente nobles o religiosos. Plano musical: La música es esencial en todas las actividades de la nobleza, mientras que el pueblo llano tiene un acceso limitado y principalmente religioso.
Castrati: niños con voces hermosas que eran castrados antes de la pubertad para conservar su voz aguda, lo que los convirtió en protagonistas de la ópera barroca.... Continuar leyendo "Constructor artesano de instrumentos de cuerda" »

Atala: Soinua eta Isiltasuna

• Estatuen jokoa: Musikaren erritmoan mugitzen dira eta musika gelditzean estatua moduan geratu behar dute, isiltasuna lantzeko.
• Marrazki musikala: Musika entzutean marrazten dute; isiltasuna dagoenean, margoa eta eskua gora altxatzen dute.
• Isiltasunaren Erregea: Ikasle bat soinu-objektu bateraino iritsi behar da inolako zaratarik egin gabe. Besteek isilik eta adi entzun behar dute.
• Makina: Taldeak soinuak metatuz "makina" bat eraikitzen du. Bakoitzak bere soinua mantendu behar du koordinazioa eta arreta lantzeko.
• Non dago?: Objektu bat bilatzean, intentsitatea lantzen da: forte (gogor) txalotzen da hurbiltzean eta piano (suabe) urruntzean.
• Postariak (Los Carteros): Enbolo-txirularen bidez mugimendu melodikoa (gora/behera)

Fenòmens de contacte vocàlic

• Hiat: seqüència de dues vocals repartides en síl·labes diferents. Exemples: crear, avió.
• Diftong: vocal i semivocal en una única síl·laba.
  • Diftong creixent: semivocal + vocal. Exemples: guant, quota, aigua, quatre, hiena, caven.
  • Diftong decreixent: vocal + semivocal. Exemples: neu, nigua, por.
• Triftong: semivocal + vocal + semivocal. Exemples: alguaire, creieu.
• Sinalefa: vocal final + vocal inicial. Exemple: puré insípid.
• Elisió: supressió del so d'una vocal en el contacte vocal + vocal. Exemple: una hora.

Els sons consonàntics

Classificació dels sons

• Sords: no hi ha vibració de les cordes vocals.
• Sonors: hi ha vibració de les cordes vocals.
• Bilabial: els dos llavis s'uneixen o s'acosten. [p, b, m]
• Labiodental:

Recursos fonètics

Al·literació: Repetició d’un mateix so o fonema en paraules properes per crear un efecte sonor.

• Exemple: «El silenci sol ser suau» (repetició de la "s").

Recursos semàntics

• Comparació (o símil): Relació de semblança entre dos elements mitjançant connectors com «com», «semblant a», etc. Exemple: «És valenta com un lleó».
• Metàfora: Substitució d’un terme per un altre amb el qual té una relació de semblança, sense connectors. Exemple: «Els seus ulls, dues estrelles».
• Personificació: Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats o animals. Exemple: «El vent xiuxiuejava entre els arbres».
• Hipèrbole: Exageració evident d’una idea o situació. Exemple: «Et vaig esperar una eternitat».
• Sinestèsia:

Compositores Preclásicos y Transición al Clasicismo

Scarlatti - Sonata K. 502

• Sonata preclásica.
• Instrumento: Clave (ataque constante).
• Carácter: Repetitivo, juguetón (contrasta con la seriedad barroca).
• Estructura: Frases acotadas por respiración, progresión armónica I-V/V-I.

J.C. Bach - Sonata en Mi bemol mayor, Op. 7, N.º 5

• Estilo galante y simple (se aleja del contrapunto barroco).
• Recuerda al estilo de Mozart.
• Orquesta subordinada al teclado.
• Carácter: Alegre.
• Considerada un puente entre el Barroco y el Clasicismo.

C.P.E. Bach - Sonata Prusiana

• Instrumento: Clavicordio (cuerda percutida).
• Características: Contraste de matices, ataque con cambios mínimos.
• Estilo Empfindsamer (expresión de emociones sutiles y cambiantes).
• Punto intermedio entre

Elements del pentagrama i notació

Pentagrama: pauta musical composta per cinc línies horitzontals paral·leles sobre les quals s'escriuen les notes musicals.

Clau de sol: símbol que estableix la col·locació de les notes sobre el pentagrama en base a la situació de la nota sol (segona línia).

Línies divisòries: marques verticals que travessen el pentagrama i serveixen per separar les diferents unitats de compàs dins d'una partitura.

Doble barra final: marca vertical composta per dues línies juntes que indica el final d'una secció dins d'una partitura.

Línies addicionals: línies horitzontals més curtes que es dibuixen paral·leles per sobre o per sota de les línies o espais del pentagrama i que s'utilitzen per escriure notes que, per... Continuar leyendo "Notació musical i educació vocal: glossari i guia pràctica" »

Qualitats Fonamentals del So

A continuació es detallen les principals qualitats del so i com es treballen amb infants:

Intensitat

Intensitat: Qualitat del so que ens indica si un so és fort o fluix, la força amb què el percebem.

• Un crit: intensitat forta.
• Un xiuxiueig: intensitat fluixa.

Treballar la intensitat permet als infants desenvolupar la discriminació auditiva i el control de la pròpia veu i dels instruments.

Es pot treballar mitjançant:

• Jocs de veu.
• Cançons.
• Instruments.
• Contes sonors o moviments corporals que representin sons forts i fluixos.

L'Altura

L’ALTURA: Qualitat del so que ens permet distingir si un so és agut o greu. Depèn de la freqüència de vibració:

• Com més ràpid vibra un objecte o instrument, més agut és el so.
• Com

La Forma en la Música: Definición y Principios

La forma de una obra musical es la disposición coherente de todos los elementos que hemos visto anteriormente: la melodía, la armonía, la tonalidad y el ritmo.

La repetición y el contraste son dos de los principios básicos de la forma:

• Repetición: Satisface la necesidad del ser humano de reconocer lo familiar, lo que le otorga seguridad.
• Contraste: Enfocado a la necesidad de variedad y a la creación de una tensión que posteriormente se relaja mediante la repetición.

Las Formas Clásicas

Podemos definir la forma de una sonata o de una fuga, pero no existen dos sonatas de Mozart ni dos fugas de Bach iguales. Cada una es un ejemplo de la adaptación de la forma al contenido, donde la tensión... Continuar leyendo "Estructura y Evolución de la Forma Musical: De la Sonatina a la Vanguardia" »

Música Medieval

Anónimo. Alleluia Beatus Vir (Siglos V-XV)

• Canto gregoriano con textura monódica, sin acompañamiento instrumental.
• Melodía compleja, centrada en la línea vocal.
• Presenta un ritmo libre.
• La estructura incluye una introducción y repetición del "Alleluia".
• Melodía rica en melismas.
• Basada en una armonía modal.

Alfonso X el Sabio. Rosa das (Medieval)

• Combina elementos sacros y profanos (Cantiga).
• Estilo monofónico, típico de la música medieval.
• Melodías simples y repetitivas.
• Ritmo regular.
• Melodías cortas, fáciles de memorizar.
• Armonía modal con una sonoridad arcaica y solemne.

(Nota: Evoca emociones)

Música del Renacimiento

Palestrina. Sicut Cervus (Renacimiento)

• Motete, propio de la música religiosa.
• A 4 voces que entran de forma