Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Secundaria

Josep pla

Va ser novel·lista narrador especialitzat en la crònica periodística, descripció paisatgista i retrat de personatges. Neix 1897 a Palafrugell, estudià dret a BCN i entrà en el mon del periodisme, col·laborant amb diaris i revistes. Des de 1928 va escriure al setmanari Destino, però en castellà. Mor a LLofriu 1981 als 84 anys. L’editorial Selecto era l’encarregada d’editar les seves publicacions, però 1966 es va decidir per l’editorial Destino, comença editant el quadern gris. Aquesta publicació s’inspirava en un dietari dels anys 20 ple de tot el que va aprendre durant la seva formació com a periodista. Tb va acostar-se al gènera novel·lístic amb el carrer estret, 1951, o retratant personatges el 1958 a la...

Joan Salvat-Papasseit

: Tot L’enyor de demà

Tema:

l’expressió de les ganes de viure i de gaudir la vida Davant la mort pròxim, és a dir, el tòpic de la fugacitat de la vida


..........

Estructura:

dividit en tres parts. La primera estrofa, explica La situació del autor i la seva l’esperança de poder llevar-se el proper dia Per seguir vivint. (1ra estrofa). A la segona part, l’autor enumera i idealitza Els petit detall de la vida quotidiana a la Barcelona del Segle XX (6-56 vers). La tercera part, l’autor tanca l’enumeració dient que tot i que ell no pugui Estar, estaran els seus companys per viure aquesta vida. (57-66 vers).

Mètrica i rima:

No té un esquema mètric fix, apareixen espais en Blancs propis del Futurisme i apareixen

Oracions temporals

Les oracions temporals són les que indiquen circumstància de temps en relació a l'oració principal. Segons la forma de la conjunció i el temps verbal de l'oració subordinada i la principal, podem indicar anterioritat, simultaneïtat o posteritat:

Abans que li ho diguessin, ja ho sabia

Quan li ho van dir, ja ho sabia

Després d'haver-li-ho dit, se'n va anar

Recordem algunes locucions o locucions conjuntives per indicar temps:

    Quant, mentre, que, abans que, així que, cada vegada que, ara que, des que, d'ençà que, després que, en tant que, fins que, sempre que, tan aviat com, tot d'una que, tot seguit que, llavors que...

Oracions causals

Són les que indiquen els motius, les raons, lacausade l'acció realitzada...

BERNARDO ATXAGA:

BIZITZA:

• Unibertsitatea Bilbon egin zuen eta zenbait euskal idazle ezagutu zituen.

• Banku batean zuen lana utzi zuen.

• 1977-1980 bitartean Pott bandan egon zen. 1980 banda sakabanatuta, Bartzelonara joan zen filosofia ikasketak egitera.

• 1983an Euskal Herrira itzuli zen eta “Obabakoak” argitara eman zuen.

OBRA:

• Atxaga da gaurko euskal idazleen artean aztertuena, bai euskal kritikagileen artean eta bai erdal aztertzaileen artean ere.

• 3 zatitan banatuta:

  • 1 atala:
    

    Obabaren aldia

    “Obabakoak”

    • 1989an, Espainako Literatura Sari Nazionala.

    • 26 narraziok osatutako bilduma da.

      • Narrazio bat oinarri errealekoa da.

      • Beste 25ak fantasiakoak dira.

    • Obaba espazio geografiko bat da.

    • Obaba beste denbora edo garai bat da.

    • Pertsonaien araberako hizkuntza-mailak.

ANJEL LERTXUNDI:

BIZITZA:

• Orion jaio zen, andu baserrian.

• Maila ertaineko ikasketak Donostian egin zituen, goi mailakoak, berriz, Valentzian eta Erroman.

• Irakasle, gidoilari, zinema-zuzendari eta abar izana da.

OBRA:

• Lehen liburua: “Hunik arrats artean”. Obra motza da.

• Obra luzeam behin eta berriro agertuko diren bi ezaugarri ikusten dituzte adituek: ironia punta fina eta Hego Amerikako eleberrigintzarekiko mirespen eta begikortasuna.

• Lertxundiren ekarpen luzea eklektikoa da, hau da, denetik egiten du.

“Ajea du urturik”

• Lehen eleberria, alegorikoa.

• Urturri herria protagonista da.

• Herriko tentsio eta gorabeheren azterketa egiten du.

“Hamaseigarrenean aidanez”

• Apustu izugarri baten kronika da, Gipuzkoako kirolari ospetsuen familia batean gertatua.

TESTU ARGUMENTUAK:

1.- Hamabost egun Urgainen à Jose Antonio Loidi

Txomin ehorzlea alkatearen emaztearekin, Maritxu, ari da hizketan, Egurmendi jaunaren heriotzari buruz. Txominek lurperatzean alkatearen emazteari Kontatzen dio kopetan tiro bat duela. Hortik aurrera ikerketak hasten dira.

2.- Leturiaren egunkari ezkutua à Txillardegi

Bikote bat ohean dagoelarik, Miren, negarrez ari da pentsatzen duelako bere Mutilak (narratzaileak) maitale bat duela. Narratzaileak hausnarketa bat egiten Du eta hori egia ez dela adierazten du, baina ez du maite.

3.- 100 metro à Ramon Saizarbitoria

ETA-ko kide batek bere bizitzako azken 100 metroak korrika egiten ditu bere Bizitzari errepasoa eginez. Ehun metro horietan gertatzen diren hainbat ekintza Bere bizitzan

Características del Teatro Barroco

• Mezcla de elementos trágicos y cómicos, nobles y populares.
• Ruptura de la regla de las tres unidades (acción, tiempo y lugar).
• Utilización de varios tipos de versos.
• Creación de situaciones de intriga.

Personajes Típicos de la Comedia Barroca

• El rey: Máximo representante de la justicia y del honor.
• El galán: Valiente, idealista, generoso y apuesto.
• La dama: Bellísima, ingeniosa y noble.
• El gracioso o figura de donaire: Fiel al galán, representa valores y actitudes opuestos a los de este. Su rasgo más característico es el sentido del humor.
• El villano: Habitante de la villa que se dedica a vivir, digna y alegremente, del cultivo de la tierra.
• El poderoso: Noble prepotente e injusto que actúa movido por intereses

Lucrècia (1769) - Joan Ramis i Ramis

Context i Influències

Escrita al 1769, l'obra "Lucrècia" s'emmarca dins del moviment neoclàssic. El tema, tot i ser tòpic i no presentar autors clàssics explícitament, té una llarga tradició literària. Ramis es manté fidel a la història clàssica, amb una clara influència de l'Eneida.

Temes

• Barreja del tema polític i amorós: L'amor es presenta com un vincle dolç i racional, mentre que Tarquí representa la passió irracional i el vici.
• Tema polític: Defensa la llibertat i ataca la tirania, reflectint l'esperit de la burgesia contra l'aristocràcia. Promou el respecte a les lleis, sense arribar a un esperit republicà.
• Locus Amoenus i Col·lacia: Representació d'un lloc agradable que contrasta