La filla de la nit resum

Capítol 10

Feia dies que plovia. La Isabel es mirava al seu fill pensant en tot el que Havia passat des de que va néixer. El seu home seia vora la llar de foc. Li Havia explicat el que va passar a l’escola. Aquell fet s’havia escampat per tot El poble. La dona es mirava al nen. Li agradava mirar-lo mentre dormia. Ni en La seva família ni en la del seu home havia vit mai uns cabells rossos així. Li Encantava acariciar-li el cabell. Semblava que així les idees li venien més Ràpid. Ara estava convençuda de que el seu fill era una font de salut. El seu Marit no ho volia admetre. Però ella notava que aquell nen tenia una capacitat Increïble. L’endemà havia preparat un viatja per anar a veure a la seva mare. Així podia comprovar el do del nen ja que ella estava molt malalta. Però va Sentir un cotxe apropar-se a la casa. Era un Hispano-Suiza. Quatre homes D’espatlla ampla van sortir-n’hi. 

Capítol 11

La Júlia era a classe i comprovava que el pupitre de la Perla del Desert estava Buit. La professora la va mirar als ulls. No li va dir res. Sabia que ho Passava malament. Feia dies que estava absent. La directora la observava. Ella Era soltera i tenia experiència en temes d’aquests. Estava sorpresa de que una Nena s’enamorés tan joveneta. Havia de deixar-se de disbarats. Els seus pares Podien pagar-li una carrera superior. Ella tenia capacitat. La directora no Volia permetre que aquelles històries li afectessin el rendiment acadèmic. Va Agafar el guix de la bata. Feia dies que tornava a fer-li mal les mans. Va Pensar que era cosa del mal temps que sempre li afecten la salut.  

Capítol 12

Feia dies que al doctor se li acumulaven la feina. De sobte, els pacients que Havien millorat havien empitjorat. No veia cap relació amb la Pallaresa. Pensava que feia massa dies que ningú en sabia res. Aquell dia el consultori Estava tranquil i va pensar anar a veure a l’alcalde. Al cap de poca estona Eren davant de la porta de casa de la Pallaresa. Van trucar repetides vegades Però no hi havia ningú. L’alcalde va anar a buscar el ferrer. Va obrir la Porta. El doctor va entrar primer però una bafarada de pudor el va fer enrere. Van veure dos cadàvers. Un era el de la Pallaresa i l’altre d’un noi jove. Tots Dos estaven travessats per un estilet a la nuca. Al mateix lloc. L’alcalde va Pensar que havia estat la parella que va marxar ahir a la nit. Però els Cadàvers eren de feia dos dies i la parella en feia quatre que havia marxat. El Doctor va pensar que hi havia un assassí al poble però havia de ser un expert Així que no podia ser d’allà. CAPÍTOL 13 La Júlia estava deprimida des de feia una quants dies. El seu rendiment escolar Havia baixat però el doctor no li va trobar cap malaltia. Potser eren canvis Propis de la adolescència. La seva mare esperava que amb el temps li passés Però cada dia estava pitjor. Aquell dia li va arribar una carta. Sabia era que El fill d’aquella família era el culpable de l’estat de la Júlia. Es va plantar Davant de la seva filla. La mirava amb ulls tristos i a ella se li trencava el Cor. La Júlia va agafar la carta i es va tancar a l’habitació. Va llegir-la. Havia pensat en ella. Encara que li demanava que no li respongués, no li va Importar. No sabia com ni quan però estava segura que el trobaria. Esperava Ansiosa notícies de la Perla del Desert. 

Capítol 14

Sitges, 1928. La Isabel estava asseguda. Va prendre una infusió i va recordar Aquells quatre homes del Hispano-Suiza. Van dir-l-s’hi que tenien ordres, que Havien de venir amb ells. Ningú es va atrevir a obrir la boca. Els van fer Pujar al darrere del primer cotxe, on van pujar-hi dos dels homes. Els van Portar a una mansió enorme. No havien vist mai res igual. El Joan pensava que Era una mena de policia o màfia. El nen només preguntava quan tornaria a L’escola i sovint parlava de la Júlia i el doctor del poble. Aviat es va Aficionar a la lectura. Recordava les entrevistes amb el senyor Pau. Van entrar A una sala i el noi va quedar enlluernat. 

Capítol 15

La Isabel es va aixecar. Els records que li venien a la ment la feien posar Nerviosa. Va entrar el senyor Pau, fent un fals somriure de cortesia. Va Dir-l-s’hi que si els havien tractat bé. Ells van respondre que es sentien Segrestats. El senyor Pau va explicar la seva vida; ara era un home ric i Poderós. Havia sentit a parlar del do del seu fill i els hi ha seguit la pista Fins ara. En Franc negava que el noi tingués poders però ell insistia. Ells Volien marxar ja a casa però el senyor Pau els va explicar que ell volia que es Quedessin sis mesos amb ells mentre feien inspeccions mèdiques al noi. En Joan S’hi oposava però ell els garantia seguretat i comoditat. En Pau va dir-l-s’hi Que si volen marxar ho diguessin. Però la Isabel temia a aquell home; sabia que Podia ser molt cruel i que mai els deixaria marxar. 

CAPÍTOL 16

El doctor Robert va revisar l’agenda i va mirar els ulls blaus del noi. Li feia Enveja. Era jove, amb empenta i intel·ligència. I tenia un do que, amb el temps I ajuda va aconseguir dirigir. El doctor ja coneixia al senyor Pau; era el seu Metge des que va arribar de Cuba. En un principi creia que la història del noi Era una pallassada però quan l’advocat li va mostrar una sèrie de papers va Quedar sense paraules. Hi havia molts diners en joc i faria el que calia. El Sr. Pau va voler que li fes una revisió ja que tots els seus dolors havien Desaparegut i ja no havia d’usar ulleres. 

CAPÍTOL 17

La Júlia va entrar pel passadís. Era el primer dia de feina. S’havia matriculat A l’escola de la Mancomunitat de Catalunya. Sabia que els reptes de la Professió era ara. Va aturar-se davant de la cúpula. La bellesa sempre l’havia Impressionat. Tenia desig de compartir la bellesa d’aquell loc. Per un moment Va ser el centre de totes les mirades. Una sensació d’entusiasme la va envair. Mai no havia considerat que el fet de ser dona li limités les seves Expectatives. Era difícil fer entendre a la mare que volia treballar i ser Independent. Aquella professió li serviria per assaborir l’anonimat del poble.