Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Primaria

"Com les maduixes" dins *Els fruits saborosos*

Contextualització de l'obra

El poema "Com les maduixes" és el primer del recull Els fruits saborosos que Josep Carner va publicar el 1906. Precisament, la publicació d'Els fruits saborosos, juntament amb altres esdeveniments ocorreguts aquell 1906, fan que aquest any s'agafi com a data d'inici del Noucentisme. Aquesta obra pertany a la segona etapa del poeta, l'etapa noucentista (1906-1924).

Es tracta d'una obra que, en un marc harmònic, mediterrani i de referències classicitzants, ens presenta diferents etapes de la vida relacionades amb un fruit, alhora que ens remet a una sèrie de valors morals propis de la burgesia de l'època i que han d'ajudar a realitzar el projecte polític i cultural...

O Grupo Nós: Historia e Obxectivos

Etapa: anos 20 e 30 (ata 1936).

• 1923-1930: Ditadura de Primo de Rivera.
• 1931: II República. Fúndase o Partido Galeguista en Pontevedra, sintetizando as ideas do Grupo Nós e o programa das Irmandades da Fala.

Obxectivos: Autodeterminación política e Estatuto de Autonomía (conseguido en 1936). Figuras destacadas: Castelao, Ramón Suárez Picallo, Alexandre Bóveda e Ramón Otero Pedrayo.

Orixe do Grupo Nós

O Grupo Nós ten a súa orixe en Ourense, arredor de 1914, no chamado Cenáculo Ourensán, formado por Ramón Otero Pedrayo, Vicente Risco, Florentino López Cuevillas e Arturo Noguerol.

Etapas do Grupo Nós

• 1ª Individualismo ou pregaleguismo: Desvinculados da cultura galega e do movemento nacionalista.
• 2ª

-T(z)ea (gustatu, pentsatu, debekatu, bururatu, erabaki, ahaztu, espero, ona da, lortu, gomendatu, komeni izan, merezi izan, txara da, erraza da )

-t(z)en (hasi, amaitu, ikasi, jakin, lagundu, utzi, ahaztu, ari izan, egon, ibili, segitu, nekatu, saiatu, irakatsi, bukatu, harrapatu)

-t(z)era (zigortu, behartu, ausartu, ohitu, garbidatu, heldu, bultzatu)

-t(z)eko (prest egon, ordua izan, beldur izan, asmoa izan, gauza izan, gai izan, gogoa izan)

-t(z)eaz (nekatu, aspertu, gogoratu, arduratu, kezkatu)

-t(z)eari ( utzi, ekin, iriti)

-O (nahi, behar, ahal, ezin, nahiago)

• …………… -elako

• ………….... Eta

• ………….... Bait

• ………. Zeren eta …… -n

• ………. enez ……….

• ……… enez gero ……..

• …………….
  

  Tzeagatik

• ……
  

  Tzearren

  .

Lope de Vega y el Romance "Mira, Zaide, que te aviso"

Mira, Zaide, que te aviso es un romance escrito por Félix Lope de Vega Carpio. A este autor se le ha llamado el “monstruo de la naturaleza” por su extraordinaria capacidad de trabajo y su especial sensibilidad poética. Es uno de los autores más representativos de los Siglos de Oro, tanto por la calidad de su extensa producción literaria como por la popularidad que alcanzó. En Lope de Vega, la vida y la obra están estrechamente unidas, por lo que sus composiciones se centran en temas de índole personal como el amor, Dios, la fe y los sentimientos. Sus apasionadas relaciones amorosas, los procesos en los que se vio envuelto, las fiestas cortesanas y literarias en las que participó,...

Fitxa tècnica: Resurrecció

Autor: Silvestre Vilaplana

Editorial / Col·lecció: Bromera / Espurna

Any de publicació: 2011

Nombre de pàgines: 197 pàg.

Autor

Data i lloc de naixement: 1969, Alcoi

Altres obres que ha escrit: Els dimonis de Pandora, La frontera negra.

A qui dedica el llibre?: A ningú.

Elements narratius

Narrador

Qui és?

Una veu externa a la història (narrador omniscient).

Temps

Quan succeeixen els fets?

Entre el 2002 i el 2010.

Espai

On es desenvolupen les accions?

A Arizona, a una petita illa de Grècia, a Nova York i a un petit monestir d’Itàlia.

Personatges

Protagonistes

Qui són els protagonistes? Descriu-ne el físic i el caràcter.

• John Pearson: És un jove etnòleg que amb aquest projecte pot refer la seva vida. És insegur, però

1. Ensordiment (Devoicing)

Procés pel qual un so sonor es converteix en sord.

1. Oclusius, Fricatius i Africats en Posició Final

   En posició final i seguits d'una pausa, esdevenen SORD.

   • Exemples: Càstig [kástik]; Maig [ ]

2. Oclusius en Posició Final seguits de Vocal

   Els oclusius en posició final seguits d'una vocal esdevenen SORD.

   • Exemples: Fred intens [ ]; Tub oliós [túpuliós]

3. Oclusius, Fricatius i Africats Sonors

   Tant a final de síl·laba com de mot, esdevenen SORD quan van seguits d'un so sord.

   • Exemples: Cub trencat [ ]; Transportar [ ]; Adscriure [ ]

2. Sonorització (Voicing)

Procés pel qual un so consonàntic sord es converteix en sonor.

1. So Consonàntic Sord seguit de Sonor

   Un so consonàntic sord a final de síl·laba o mot es converteix en

Fonética: Vocalismo

Es importante el paso del latín al castellano de la /ě/ (breve tónica) y la /ǒ/ (breve tónica). En castellano aparecen dos diptongos: /jé/ y /wé/. Vemos otros resultados en aragonés: buano (bueno), cualla (cuello), fuogo (fuego)

Tenemos un rasgo diferencial en aragonés: el sufijo diminutivo –ellum en castellano da –illo. En aragonés, cuando este sufijo queda lexicalizado va sin monoptongar: corbiella (corbillo, cestillo), bertiello (vertello, bola de madera).

En castellano no diptongó la /o/ frente a /j/, lo que sí ocurre en aragonés (también ante grupos secundarios como /k’l/: fuella (hoja), guello (ojo).

El grupo /kt/ en castellano acaba dando /ĉ/, pero la /k/ en aragonés forma un diptongo: peito...

L'Oració Simple i Composta: Guia de Classificació Gramatical

9. L'Oració Simple

Les oracions simples tenen un sol verb en forma personal. Es classifiquen segons diversos criteris:

1. Segons la naturalesa del verb

• a) Oracions de predicat nominal: S'usen amb verbs copulatius (ser, estar, semblar o parèixer).
• b) Oracions de predicat verbal: S'usen amb verbs predicatius (tots els verbs excepte els copulatius). Poden ser:
  • Transitives: Porten complement directe (l'acció del verb recau sobre el complement directe; per exemple, "porten roba bruta").
  • Intransitives: No porten complement directe (per exemple, "l'Oriol sempre riu").
  • Reflexives: El subjecte i el complement directe/indirecte són la mateixa persona, i l'acció recau sobre el mateix subjecte

Romanticisme

El Romanticisme fou un moviment estètic que s'inicià a mitjan segle XVIII i s'estengué fins a mitjan segle XIX. Aquest moviment no només condicionà l'art, sinó també la sensibilitat i les actituds dels artistes europeus. Es caracteritza per una nova manera de veure el món i la preferència de la passió per damunt de la raó. Els temes principals que es tracten són: el món interior de l'individu, la melancolia que presidí l'estat d'ànim, la nostàlgia del passat, la natura i el desvetllament de la identitat nacional. Les característiques del moviment romàntic són la importància de l'individu i el seu estat d'ànim, i el lirisme (llenguatge apassionat). L'objectiu dels autors és, principalment, commoure el lector....