Anàlisi del poema Com les maduixes de Josep Carner

"Com les maduixes" dins *Els fruits saborosos*

Contextualització de l'obra

El poema "Com les maduixes" és el primer del recull Els fruits saborosos que Josep Carner va publicar el 1906. Precisament, la publicació d'Els fruits saborosos, juntament amb altres esdeveniments ocorreguts aquell 1906, fan que aquest any s'agafi com a data d'inici del Noucentisme. Aquesta obra pertany a la segona etapa del poeta, l'etapa noucentista (1906-1924).

Es tracta d'una obra que, en un marc harmònic, mediterrani i de referències classicitzants, ens presenta diferents etapes de la vida relacionades amb un fruit, alhora que ens remet a una sèrie de valors morals propis de la burgesia de l'època i que han d'ajudar a realitzar el projecte polític i cultural del moviment noucentista: la construcció d'una Catalunya ideal.

Tema del poema

Concretament, i amb relació al tema, a "Com les maduixes" el poeta ens dibuixa el món optimista i innocent de la infantesa comparant-lo amb el fruit de la maduixa.

Mètrica i estructura

Pel que fa a la mètrica, es tracta d'un poema format per 25 versos seguits, sense divisió estròfica, la majoria dels quals són alexandrins (12 síl·labes amb cesura = 6+6), exceptuant els versos 9 i 10, que són decasíl·labs, i el vers 11, que és pentasil·làbic. La rima és consonant.

Argument i estructura interna

Aquest poema retrata el món serè, despreocupat i feliç de la infantesa a través del personatge protagonista que és Pandara, que cull maduixes al jardí.

Distingim tres parts diferenciades en la seva estructura interna:

• Primera part (versos 1-10): Hi apareixen en primer terme dos dels elements que comparteixen presència amb la protagonista, les maduixes i l'àvia, i una referència temporal ben concreta: d'abans de sant Joan. Com si l'àvia volgués recuperar la joventut perduda, vol menjar maduixes, un fruit primerenc de primavera-estiu, que al mateix temps han de ser collides per la seva néta més jove, Pandara, un nom hel·lènic que té a veure clarament amb el personatge mitològic de Pandora, la primera dona mortal segons la mitologia grega. Ambdós personatges comparteixen la frescor: Pandara, perquè és un infant; l'àvia, per ser la primera dona mortal.

Pandara és descrita com una nena curiosa (característica pròpia de la seva edat). Per a ella, tot és nou i li produeix una gran fascinació, fet que podem veure amb la lectura del vers "sabeu, la que s'encanta davant d'una claror / i va creixent tranquil·la i en admiració". La jovenesa de la protagonista queda explicitada en els versos 7 i 8 en què ens diu que no sap parlar ("ella, que encar no diu paraules ben ardides / i que en barreja en una música els sentits") i en el vers 10, en què se'ns descriu la malaptesa a l'hora de collir un fruit tan delicat com la maduixa ("tintat de rosa el capciró dels dits").

• Segona part (versos 11-20): Reprodueix una escena ben senzilla, una rutina que consisteix a asseure la criatura davant d'unes maduixeres perquè les pugui collir. Cal emfasitzar aquí, el jardí, l'espai idíl·lic en el qual succeeix l'acció i que representa per a la protagonista tot el seu món (vers 16 "i creu que el cel s'acaba darrera del jardí"). Es tracta d'aquella natura controlada, amable, d'aquella arcàdia noucentista en què es mouen els personatges d'Els fruits saborosos. La maduixera també en forma part, d'aquesta natura al servei de l'home, i ret els seus fruits a la protagonista que, en descobrir-los, té un esclat de joia.
• Tercera part (versos 21-25): Ens presenta un contrast, una premonició. Pandara viu en aquest món idíl·lic, en aquest jardí tancat, protegit i amable on hi és feliç, però ignora que hi ha un altre món més enllà del jardí, un món que conté la maldat, la infelicitat, aquí representades per una metàfora amb elements dels terrors infantils que volen referir-se al món real, al món adult ("ignora la gropada i el xiscle de les bruixes").

Conclusió

Finalment, el poema acaba amb un parell de versos a mode de conclusió en què hi trobem la comparació entre el món de Pandara, que representa la ingenuïtat de la infantesa, la frescor de la primera etapa de la vida, i la maduixa, el fruit petit, fresc, primerenc, fràgil i vermell.

Camps semàntics

Pel que fa als camps semàntics utilitzats per l'autor, destaquen aquells que fan referència al món infantil amb els diminutius receret, capciró, cossiró, airet; un món on s'acostuma a usar diminutius.

Reflexió final

En conclusió, en el poema "Com les maduixes", Josep Carner aprofita una anècdota, un fet quotidià, simple -una nena que cull maduixes-, per arribar a la categoria, a l'abstracció: la infantesa. Emmarcant-ho en un espai idíl·lic, Carner relaciona aquesta etapa de la vida, la infantesa, amb un fruit, la maduixa, ja que ambdós representen la frescor, la petitesa, la innocència, la ingenuïtat i la fragilitat. Però el poeta va més enllà de la reflexió sobre el pas del temps. Per una banda, hi inclou algunes bases ideològiques del moviment noucentista: classicisme (el nom de la protagonista), arbitrarisme (l'exactitud en la forma del poema (mètrica, rima) i, per tant, la voluntat de crear una obra ben feta. Per altra banda, hi expressa un seguit de valors morals de la burgesia catalana com la família (l'àvia i la néta), l'harmonia (en el context, l'espai i l'acció), la natura controlada (el jardí)... També s'hi aprecia un llenguatge precís, exacte i ric en paraules com "cluca", "encar", "ardides", "redós"... que contrasta amb l'afany de reflectir la parla col·loquial i oral ("per'xo") i la interpel·lació al lector ("sabeu").