Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Otros cursos

Kreolera eta Pidgina: Sarrera Linguistikoa

Jatorri eta hizkuntza ezberdineko pertsonek komunikatu behar dutenean, jargoia (gizarte edo lanbide talde jakin baten hizkera berezia) sortzen da. Jargoia behin-behinekoa da, egiturarik gabekoa eta helburua komunikazioa duena.

Zer da Pidgina?

Pidgin bat hizkuntza baten joera sintaktiko, fonetiko eta morfologikoak beste baten unitate lexikoekin elkartzen dituen hizkuntza da. Ez da talde etniko edo sozial jakin baten dialektoa; oro har, immigrante batek bere bizileku berrian erabiltzen duen hizkuntza-aldaera da, edo linguistikoki oso desberdinak diren herrien artean harremanak sortzen diren guneetan erabiltzen den lingua franca bat.

Pidginak kolonietan sortu ohi ziren, nazio menderatzailearen hizkuntzaren...

Anàlisi de l'obra "El verí del teatre"

Elements de la realitat a l'obra

A El verí del teatre es poden identificar diversos referents i elements de la realitat que connecten amb el context històric i social del París de 1784, just abans de la Revolució Francesa. Entre aquests, destaquen:

• Espais: Un palau rococó.
• Figures il·lustrades: Al·lusions a Diderot, Rousseau o Racine, així com a l'Enciclopèdia.
• Convencions socials: El tractament de "tu" i "vós", que reflecteix la jerarquia de l'època.
• Objectes escènics: Una copa de vi, una ampolla amb antídot o un armari, que aporten realisme.

Argument i estructura de l'obra

La ubicació exacta d'un fragment concret depèn de la selecció per a l'examen, però es pot situar dins de la trama general...

I. Términos pareados: Personajes clave de Macondo

• 1. José Arcadio Buendía: Fundador de Macondo, obsesionado con la alquimia y los inventos.
• 2. Úrsula Iguarán: Matriarca de la familia que vive más de cien años y guía el hogar.
• 3. Melquíades: Gitano que lleva los inventos a Macondo y escribe los pergaminos.
• 4. Coronel Aureliano Buendía: Promueve 32 levantamientos armados y pierde todos. Muere haciendo pescaditos de oro.
• 5. Rebeca: Mujer que llega con el vicio de comer tierra y termina encerrada en su casa.
• 6. Remedios, la bella: Mujer de una belleza inhumana que asciende al cielo en cuerpo y alma.
• 7. Amaranta: Pasa su vida tejiendo y destejiendo su propia mortaja por rencor y soledad.
• 8. Aureliano Babilonia: Personaje que finalmente logra descifrar

Bernardo Atxagaren Obabakoak: Testuartekotasuna eta Egitura

Bernardo Atxagaren (Asteasu, 1951) Obabakoak euskal literaturaren finkatze-obra nagusia da. Testu hau ez da ohiko narrazio itxi bat; aitzitik, testuartekotasun maila handiko idazlana da, erreferentzia literarioz josia (ahozko tradizioa, euskal klasikoak eta XIX. mendeko ipuingintza).

Obabakoak: Gaia eta Egitura

• Egitura: Bi atal nagusi ditu. Lehenengoan, narrazio testuinguru emaileak eta ipuin askeak tartekatzen dira. Bigarrenean, "Azken hitzaren bila", narratzaileak beste pertsonaia batzuen ipuinak transkribatzen ditu.
• Gaia: Pertsonaia marjinalak, fantastikoak eta errealitatearen zein irrealtasunaren arteko mugak aztertzen ditu.

Espazioa, Denbora eta Narratzaileak

Obaba da topos narratibo...

Poema "Este rayo que me habita el corazón" (de El rayo que no cesa)

Temática Central

Este poema de Miguel Hernández forma parte de la obra El rayo que no cesa, perteneciente a la primera etapa de su poesía, escrita entre 1933 y 1936, justo antes del estallido de la Guerra Civil española. El poema aborda el sufrimiento y el dolor, mostrando cómo la pena es una constante que causa un profundo malestar. También se explora la soledad, manifestando cómo el autor se siente aislado con su dolor, como si nadie más lo entendiera. Otro tema recurrente es la inevitabilidad del sufrimiento, ilustrada con metáforas como "el perro fiel" o "los leopardos", que sugieren un tormento ineludible. Finalmente, la muerte emerge como un tema crucial; al final...

La literatura modernista

La literatura modernista busca unir diferents arts, per això es parla d’“art total”. Un tema fonamental és el conflicte entre l’artista i la societat burgesa, ja que l’artista es percep com un ésser diferent i incomprès.

Tendències del Modernisme

• Regeneracionisme: Defensa que l’art ha d’ajudar a transformar la societat i modernitzar Catalunya. Els artistes s’impliquen en els problemes del país per millorar la cultura i la societat.
• Esteticisme o decadentisme: Defensa “l’art per l’art”, és a dir, crear bellesa sense finalitats socials. L’artista es refugia en l’art, apartat dels problemes del món.

La filosofia de Nietzsche influeix profundament en els modernistes, ja que critica la moral...

Poesía desde 1975 hasta la actualidad

La poesía contemporánea es compleja de clasificar, pero comparte rasgos comunes: la recuperación del yo (subjetividad y experiencia personal), el afán de comunicación (lenguaje más accesible) y un cierto compromiso social y existencial. Los temas predominantes incluyen la soledad, la vida urbana y la marginación.

Se observa la influencia del realismo sucio (temas cotidianos y poco «poéticos») y la aparición de la metapoesía (reflexión sobre la propia creación), utilizando un lenguaje cercano que integra jergas, humor e ironía.

Tendencias principales

• Poesía de la experiencia (años 80-90): Representada por Luis García Montero. El poema funciona como un monólogo con un yo ficticio. Trata temas

El Modernisme: Origen i Característiques Generals

El Modernisme és un procés global de transformació social que apareix a Europa a finals del segle XIX, i que busca la creació i la novetat constant. A Catalunya té punts de contacte amb el decadentisme i el simbolisme.

Principals Característiques del Modernisme

• Reacció contra la cultura burgesa.
• Separació entre l'artista i la societat.
• Reivindicació de la bohèmia.
• Consciència de modernitat i trencament amb el passat.
• A Catalunya té punts en comú amb el simbolisme.

El Modernisme a Catalunya

En el Modernisme s'hi troba un intent de consolidar la nació catalana des d’un punt de vista antiburgès. Les classes populars guanyen protagonisme. El Modernisme és un moviment molt transversal i...

Carmen Conde: Pionera de la Real Academia Española

Nacimiento y vida

Carmen Conde nació en Cartagena en 1907. Desde muy joven sintió una gran pasión por la literatura y comenzó a publicar en periódicos regionales con solo diecisiete años. Su amistad con Ernestina de Champourcín la introdujo en los ambientes literarios de la Generación del 27. En 1931 se casó con Antonio Oliver y ambos fundaron la Universidad Popular de Cartagena. Durante la Guerra Civil se trasladó a Valencia, donde estudió Archivos y Bibliotecas. En la posguerra escribió una poesía intensa y desarraigada. Recibió el Premio Nacional de Literatura y fue la primera mujer en ingresar en la Real Academia Española.

Tema unificador de su poesía

El tema principal de su...