Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Oposición

La Narrativa Catalana: Segles XVI-XVIII

Aquesta narrativa abasta els segles XVI al XVIII. La literatura catalana d'aquest període mostra poca evolució. Els esdeveniments històrics a Catalunya van dificultar el desenvolupament cultural, mentre que a Espanya es vivia l'Època d'Or.

La Renaixença (Segle XVI)

La Renaixença neix a Itàlia i arriba a Catalunya al segle XVI gràcies a les relacions culturals i comercials. En aquest període:

• Apareix l'Humanisme.
• Es busca una millor visió del món.
• Es recuperen els clàssics, l'antropocentrisme i el vitalisme.

L'autor més destacat és Cristòfor Despuig, cavaller cortesà i polític a Tortosa. La seva obra, Col·loquis de la Insígnia, és un assaig que reflecteix la situació política i cultural...

Literatura Española Medieval: Siglos XIII-XV

Alfonso X el Sabio (Siglo XIII)

Alfonso X el Sabio reinó en Castilla entre 1252 y 1284. Reunió en su corte a sabios cristianos, árabes y hebreos para recopilar y traducir al castellano. Así, formaron la Escuela de Traductores de Toledo.

La Escuela de Traductores cumplió dos objetivos principales:

• Unificar el castellano.
• Extender el conocimiento a toda la población.

Obras de Alfonso X el Sabio

• Historia: Grande y General Historia, Crónica General.
• Leyes: Las Partidas o Libro de las Leyes.
• Ciencia: Tablas Alfonsíes y Lapidario.
• Juegos: Libros de Ajedrez, Dados y Tablas.

Don Juan Manuel y El Conde Lucanor (Siglo XIV)

Don Juan Manuel era sobrino de Alfonso X el Sabio. Fue el primer escritor que demostró...

El Noucentisme

El Modernisme es dóna per acabat l'any que va morir Joan Maragall, el 1911. Però com a data d'inici del Noucentisme s'ha pres el 1906. Cronològicament, per tant, el Modernisme i el Noucentisme són dos moviments que s'encavallen. Noucentisme és una paraula que va popularitzar l'intel·lectual Eugeni d'Ors des dels articles que va publicar a La Veu de Catalunya, en una secció que va titular Glosari. L'homofonia que el terme Noucentisme implícitament conté (nou de 1900 i nou en oposició a vell) serà usada per oposar-se al període del Romanticisme i del Modernisme, que ja es consideren vells. Així s'identifica el Noucentisme amb l'inici del segle XX.

Data d'inici del moviment

L'any 1906 es considera la data d'inici del moviment...

Literatura medieval

Lírica popular (siglos XI-XII): literatura anónima y oral, creada por y para el pueblo. Narrativa (verso): contar o narrar sucesos, entretener e informar. Lírica: muy variada, con tema amoroso.

Literatura culta (siglo XIII): escrita por y para nobles. Narrativa (prosa): entretener, ofrecer consejos e instruir a los lectores. Lírica: amor, crítica social y muerte.

Lírica

Lírica popular: composiciones breves, anónimas, métrica irregular, arte menor, rima asonante, estilo sencillo, técnicas retóricas de mayor intensidad lírica, gran riqueza y variedad.

Lírica mozárabe: lengua hablada por cristianos que vivían en territorio musulmán. Composiciones llamadas jarchas, incluidas en las moaxajas, de tema amoroso.

Lírica

El Teatro en la Década de 1940

Durante los años 40, se desarrolla la comedia burguesa, un teatro amable, sin mayores pretensiones, comercial y conservador, dirigido a la burguesía. Entre los temas, destaca la búsqueda de la felicidad, el autoengaño y la infidelidad. Destacan autores como:

• Jacinto Benavente: Con "Los intereses creados", que estudia críticamente a la clase media.
• Joaquín Calvo Sotelo: Con "La muralla", un drama moral de vencedores y vencidos.
• Edgar Neville: Con "El baile", que trata sobre la ternura y el amor.

También encontramos la comedia absurda, que nace en EE. UU. (influenciada por los Hermanos Marx); es un humor surrealista sin sentido. En España nace la revista satírica "La Codorniz", con Miguel Mihura y Enrique Jardiel

Crònica de Pere el Cerimoniós

Aquesta Crònica fou escrita per Pere II (Balaguer, 1319 – Barcelona, 1387). Pere II fou el fill d’Alfons III el Benigne i l’any 1349 reintegrà a la Corona i Regne de Mallorca. Realitzà reformes en l’organització dels òrgans de govern. Durant el seu regnat es produí un intens moviment cultural que creà les bases de la introducció de l’Humanisme a Catalunya i Aragó. També mostrà l’interès del rei per la cultura: defensà l’obra de Ramon Llull davant la Inquisició i protegí Francesc Eiximenis, “mestre en teologia”.

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós mostrà un gran interès per la ciència, tenint en el seu estudi esferes celestes, astrolabis, la traducció de l’Alcorà i fou...

MÀRIUS TORRES

(La ciutat llunyana)

RESUM: La primera quarteta apel·la a la Pàtria que protegeixi els seus fills a qui mai mentirà ni trairà. El tema de la veu es desenvolupa en la segona quarteta en l’espera que la veu pura de la Pàtria ens parli. Mentrestant, cal l’esperança que uns fills més afortunats algun dia crearan una nova arquitectura ratllant el sòl d’aquesta ciutat ideal. El poeta desitja oblidar la ciutat de derrota i intueix una altra ciutat de futur per sobre dels avatars del temps presoner que vivien. La veu d’aquesta nova ciutat serà de bronze, metall noble que fa`ra arribar ressons a tots els racons i portarà ànim als cors i escalf als peus per fer camí, en una clara referència als exiliats.

FORMA: Sonet

Historia, letra y partituras del Himno Nacional del Ecuador

Introducción

Gabriel Espinosa, un ecuatoriano radicado en Venezuela, nos agradece por haber publicado un documento histórico del Himno de Venezuela, pero sugiere que demos también a conocer el Himno Nacional del Ecuador. Lo hacemos ahora con algunas informaciones nuevas. Cabe señalar que uno de los trabajos más importantes sobre el asunto, desde la panorámica textual y como buen estudio histórico de la letra del himno, fue publicado por el jesuita Aurelio Espinosa Pólit (Quito, 1894-1961): Reseña histórica del Himno Nacional Ecuatoriano, 1948. Hace falta, por tanto, un estudio sobre la parte musical, el mismo que deberá hacerse con tiempo y respaldo de recursos necesarios...

TEMA 11

CLASSIFICACIÓ ORACIONS

1. Segons naturalesa del verb:

1.ATRIBUTIVES (ser, estar,semblar)

2.PREDICATIVES

2.1 Transitius (exigeixen CD o qualsevol altre complement)

2.2 Intransitius (no porten CD pero a vegades en poden incorporar d’altres)

2. Segons relació SN-SV

1. REFLEXIVES- subj és l’agent de l’acció i recau sobre ell mateix “En Pep es renta”

2. RECÍPROQUES- subj i CD/CI s’intercanvien les accions “S’estimen i es detesten”

3. PERSONALS- totes les que tenen Subj.

4. IMPERSONALS- NO hi ha subjecte

-verb existencial “haver-hi”- Hi ha molts cotxes

-verb transitiu i pronom “se”- Aquí s’estudia poc

-impersonals amb “fer” - Fa dies que l’advertia

-impersonals amb “semblar+que+subordinada” - Sembla que no vindrà

3. Segons

Comentario de texto: De Invierno

Contextualización y Autoría

El poema De Invierno fue escrito por Rubén Darío (1867-1916), el máximo representante del Modernismo hispanoamericano. Este poema es uno de sus textos más conocidos y forma parte de la obra fundamental Azul... (1888), caracterizada por el uso de imágenes exóticas y una métrica musical y brillante.

Tema y Estructura

Tema Central

El tema principal es la descripción de un ambiente cálido y lujoso donde una mujer, Carolina, espera la llegada de su amante.

Estructura Interna

El poema se divide claramente en dos partes:

• Primera Parte (Versos 1-8): Se describe el ambiente y el estado de la protagonista, haciendo referencia al tiempo en que transcurre la acción: “en invernales horas”.