La ciutat llunyana de marius torres

MÀRIUS TORRES

(La ciutat llunyana)

RESUM: La primera quarteta apel·la a la Pàtria que protegeixi els seus fills a qui mai mentirà ni trairà. El tema de la veu es desenvolupa en la segona quarteta en l’espera que la veu pura de la Pàtria ens parli. Mentrestant, cal l’esperança que uns fills més afortunats algun dia crearan una nova arquitectura ratllant el sòl d’aquesta ciutat ideal. El poeta desitja oblidar la ciutat de derrota i intueix una altra ciutat de futur per sobre dels avatars del temps presoner que vivien. La veu d’aquesta nova ciutat serà de bronze, metall noble que fa`ra arribar ressons a tots els racons i portarà ànim als cors i escalf als peus per fer camí, en una clara referència als exiliats.

FORMA: Sonet de versos alexandrins (12 síl·labes) amb el següent esquema de rima: ABAB-CDCD-EFF-GHH

AGUSTÍ BARTRA

(Oda a Catalunya des dels tròpics)

RESUM: El tema central és l’enyorança de l’exiliat: el poeta es resisteix a aquest enyorament de la pàtria perquè no ha estat ella qui s’ha desprès del fill, i perquè el mateix fill, el poeta, té un sentiment d’amor envers ella. Admet que pot plorar però mai enyorar. Pren, una actitud combativa i esperançada malgrat la derrota individual i col·lectiva soferta. Amb un llenguatge molt metafòric va desgranant les emocions i experiències que passa lluny de la patria per acabar invocant-la i demanat-se i demanant-li.

El final del poema és la culminació d’aquest cant alhora a la pàtria i a la llibertat.

FORMA: Versos polimètrics de molta llargària (37 síl·labes primer vers), no té rima regular.

J. V. FOIX

(Sol i de dol)

RESUM: El jo poètic es veu “sol, i de dol” a través del temps. Es pregunta on és, cap on va, què desitja. Constata que, com a individu sol, és etern, com una encarnació del paisatge, que sempres és reconegut tant en desert sense estrany, com en tuc de neu, sempre vagant a l’encontre de Déu o de l’engany del diable.

FORMA: Sonet de versos decasíl·labs amb l’estructura de rima següent: ABAB-ABAB-CDD-CDD

SALVADOR ESPRIU

(assaig de càntic en el temple)

RESUM: En els primers versos el poeta invoca el seu desig ideal d’anar nord enllà, en els segons admetent que el desig hagués estat convertit en realitat, fa la hipòtesi del que li dirien els germans per haver abandonat la terra, el poble, els signes d’identitat. Finalment, en la tercera part, el poeta proclama que no emprendrà mai aquest viatge.

FORMA: vint versos de mètrica irregular i sense rima.