Crònica de Pere el Cerimoniós: obra, estrutura i característiques

Lengua y literatura2,63 KB

Crònica de Pere el Cerimoniós

Aquesta Crònica fou escrita per Pere II (Balaguer, 1319 – Barcelona, 1387). Pere II fou el fill d’Alfons III el Benigne i l’any 1349 reintegrà a la Corona i Regne de Mallorca. Realitzà reformes en l’organització dels òrgans de govern. Durant el seu regnat es produí un intens moviment cultural que creà les bases de la introducció de l’Humanisme a Catalunya i Aragó. També mostrà l’interès del rei per la cultura: defensà l’obra de Ramon Llull davant la Inquisició i protegí Francesc Eiximenis, “mestre en teologia”.

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós mostrà un gran interès per la ciència, tenint en el seu estudi esferes celestes, astrolabis, la traducció de l’Alcorà i fou promotor de disputes teològiques entre cristians i jueus. També mostrà que era un apassionat de la veritat històrica, tenint la traducció del Speculum historiale de Vicenç de Beauvais i la Crònica general d’Alfons X el Savi.

Cròniques escrites en el seu regnat

Les dues cròniques que escrigué foren:

  • Crònica dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona, o Crònica de Sant Joan de la Penya
  • El Libre en què·s contenen tots los grans fets qui són esdevenguts en nostra casa, dins lo temps de nostra vida, començant-los a nostra nativitat, o Crònica de Pere el Cerimoniós

Característiques de la Crònica

Estructura

  • Consta de 6 capítols on es mostra el naixement i la mort del rei (1387). Es destaquen el 3r i el 4t capítol, on es mostra la reincorporació del regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i també la guerra de la Unió contra la noblesa aragonesa rebel.
  • Es narra per jornades i en forma de dietari, fent ús del nosaltres majestàtic.
  • Segueix el model de Jaume I (redacció – col·laboradors – intervenció del monarca).

Característiques

  • Crueltat: grans revoltes socials i grans càstigs no justificats (beure una campana fosa, tallar caps…) a fi d’evitar altres mals.
  • Intimisme: aspectes molt personals que no tenen res a veure amb el context (menjà figues durant un combat que li donaren cagarel·les).
  • Bel·licositat i sentit èpic: guerres i herois de cançons de gesta.

Estil

  • Prosa seca, acurada i perfeccionista.
  • Presència d’aragonesismes i castellanismes, fruit del contacte amb la noblesa aragonesa i del rei de Castella.

Descargar

PDF Word HTML