El Noucentisme: Origen, Ideari i Característiques

El Noucentisme

El Modernisme es dóna per acabat l'any que va morir Joan Maragall, el 1911. Però com a data d'inici del Noucentisme s'ha pres el 1906. Cronològicament, per tant, el Modernisme i el Noucentisme són dos moviments que s'encavallen. Noucentisme és una paraula que va popularitzar l'intel·lectual Eugeni d'Ors des dels articles que va publicar a La Veu de Catalunya, en una secció que va titular Glosari. L'homofonia que el terme Noucentisme implícitament conté (nou de 1900 i nou en oposició a vell) serà usada per oposar-se al període del Romanticisme i del Modernisme, que ja es consideren vells. Així s'identifica el Noucentisme amb l'inici del segle XX.

Data d'inici del moviment

L'any 1906 es considera la data d'inici del moviment sobretot per tres fets importants: és l'any que Eugeni d'Ors comença a publicar el seu Glosari a La Veu de Catalunya i que apareixen les Horacianes de Miquel Costa i Els fruits saborosos de Josep Carner. D'altra banda, el Noucentisme no és només una escola artística o un corrent literari, sinó la concreció d'una ideologia que pretén transformar la societat. Per aquest motiu, es creen una sèrie d'institucions polítiques i culturals, com:

• La Mancomunitat: constituïda l'any 1914 com a resultat de la fusió de les quatre diputacions provincials catalanes. Enric Prat de la Riba va ser nomenat president.
• L'Institut d'Estudis Catalans (1907).
• Una xarxa d'escoles públiques i biblioteques.

Aquestes iniciatives fan possible, a més, la normativització de la llengua catalana. Així mateix, l'any 1906 tingué lloc la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana [vegeu apunts de Sociolingüística i Història de la Llengua].

Tot i que es considera que la data de la fi del Noucentisme és el 1923, després del cop d'Estat del general Primo de Rivera, es pot dir que a partir del 1917 el moviment ja comença a davallar, després de la mort de Prat de la Riba.

Noucentisme i Modernisme

El Noucentisme parteix del Modernisme, amb el qual presenta algunes característiques comunes: el reformisme, l'antiruralisme, l'europeisme i la lluita per normativitzar la llengua catalana. La gran diferència entre ells radica en el fet que aquest darrer comptarà amb el suport d'un poder polític del qual el Modernisme s'havia vist mancat.

El Noucentisme significa la col·laboració entre el món de la cultura i el món de la política, que s'alien per modernitzar la societat catalana.

Ideari del Noucentisme

• Imperialisme. Intervenció. Els dirigents polítics eren considerats els responsables de dur a terme el projecte noucentista.
• Arbitrarisme. Es contraposava directament a l'espontaneisme: o sigui, el dret i el deure del creador d'intervenir en la seva obra per reflectir la realitat no com és, sinó com a ell li agradaria que fos, un ideal.
• Classicisme. El concepte de classicisme es converteix en una consigna d'ordre, d'harmonia, d'equilibri i d'elegància.
• Mediterranisme. Es presenta la claror del paisatge mediterrani com a contraposició a les boires nòrdiques que havia assimilat el Modernisme.
• Civilitat. La ciutat era el marc ideal per demostrar que l'home havia de tendir a la civilitat com a model de vida europeu perfecte.
• L'obra ben feta. El que pretenien, realment, els noucentistes amb tot aquest ideari era vetllar per la perfecció com a objectiu final. Calia treballar molt per poder acostar Catalunya al model europeu, que entén que per damunt de tot hi ha d'haver la satisfacció de la feina ben feta. Aquest ideal de perfecció només es podia aplicar al gènere de la poesia. Per aquest motiu, la literatura noucentista es redueix bàsicament a la producció poètica. La novel·la i el teatre, tan importants durant el Modernisme, foren marginats. El poeta més destacat fou Josep Carner.