Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Oposición

Euskarazko esamolde herrikoiak eta haien esanahiak

Lengua y literaturaActualizado el 3,23 KB

Hona hemen euskarazko esamolde, lokuzio eta esaera zaharren bilduma zabala, eguneroko hizkera aberasteko eta haien esanahiak hobeto ulertzeko:

Esamoldeen zerrenda eta azalpenak

  • Etxerako modukoa: pertsona langilea
  • Mihian herdoilik ez eduki: ahora datorkion guztia esan
  • Gaueko ordu txikiak: parranda eginez heltzen diren orduak
  • Kaka zaharra!: astoaren putza
  • Azkeneko mamu gorria: hutsaren parekoa
  • Ito larrian ibili: jainkoak dakien moduan ibili
  • On hutsa izan: on-ona izan
  • Babak eltzetik atera: gehiegikeriak esan
  • Bere burua zuritu: eskuak garbitu
  • Ahopeka: isilean, belarrira esan
  • Amari esango diot: eskainitako eskerrei erantzunez (garrantzitsua ez dena)
  • Ur errea: baliorik gabekoa
  • Txiki bat jotzera joan: basoerdi bat hartu
  • Sasikume halakoa!: putakumea!
  • Hamaika ikusteko
...
Continuar leyendo "Euskarazko esamolde herrikoiak eta haien esanahiak" »

Alokutiboa euskal aditzean: neutroa, hikako eta zukako alokutiboa

Lengua y literaturaActualizado el 6,59 KB

Morfosintaxia

Alokutiboa: Aditzak adierazten digu ekintzan zein pertsonek hartzen duten parte. Hiru sintagma horiei dagozkien pertsonen markez gain, ordea, solaskidearen marka ere agertzen da zenbakietan; horri deitzen zaio alokutiboa.
Euskal aditzean bi erregistro mota daude:

neutroa
eta alokutiboa. Neutroa: ikasten ari naiz (ni) liburua galdu zait (niri-hura) Alokutiboa: alokutiboen kasuan neutroek ematen duten informazioaz gainera, solaskide bati egiten diote erreferentzia, eta hari dagokion marka adizkian agertzen da. Ikasten hari nauk/naun. Liburu hau erosi diat/dinat. Alokutibo motak: alokutiboak bi motetakoak izan daitezke:


Hikako alokutiboa

: hau da ezagunena eta erabiliena. Adibidez: egin diat (toka) Hona emen ezaugarri batzuk: -
Hikako

...
Continuar leyendo "Alokutiboa euskal aditzean: neutroa, hikako eta zukako alokutiboa" »

El registre literari: característiques, funcions i recursos lingüístics

Lengua y literaturaActualizado el 3,79 KB

El Registre Literari: Definicions i Característiques

Per a aquesta presentació, partirem de dos aspectes clau a tenir en compte:

  • Destaca per un alt nivell d'elaboració i per la intenció de crear bellesa. Per tant, la funció predominant és l'estètica o poètica.
  • No constitueix un únic registre, sinó un conglomerat de registres, un complex.

Factors Contextuals del Registre Literari

El tema és general. És un registre formal. La intencionalitat és subjectiva. El canal pot ser escrit (en determinats gèneres) o oral (en d'altres).

Gèneres Textuals

Els gèneres textuals que li són propis són: lírica (oda, elegia, himne...), novel·la, diàlegs teatrals, guions cinematogràfics, èpica, narrativa breu, rondalla, llegenda...

Tipus de Text

Aquesta...

Continuar leyendo "El registre literari: característiques, funcions i recursos lingüístics" »

Epístola Moral a Fabio: estructura, temas y recursos literarios

Lengua y literaturaActualizado el 2,8 KB

Estructura y Forma

La Epístola Moral a Fabio, compuesta por 205 versos endecasílabos distribuidos en 67 tercetos y un cuarteto final, presenta una estructura cuidadosamente elaborada:

  • Primera parte (114 versos): Argumentos para persuadir a Fabio a cambiar su modo de vida.
  • Segunda parte (72 versos): Exposición del programa poético para alcanzar la virtud.
  • Reconsideración (15 versos): Reflexión sobre la viabilidad del programa.
  • Final (4 versos): Afirmación del cumplimiento del programa e invitación a Fabio.

La rima encadenada de los tercetos crea un hilo conductor para la reflexión, combinando la búsqueda de una respuesta de Fabio con una exposición argumentativa. El uso del terceto como unidad de sentido, aunque a veces una idea se desarrolle...

Continuar leyendo "Epístola Moral a Fabio: estructura, temas y recursos literarios" »

Resum i anàlisi de Romeu i Julieta: actes i personatges

Lengua y literaturaActualizado el 2,65 KB

1. Estructura i resum dels actes de Romeu i Julieta

L'obra consta de 5 actes:

  • Primer acte: S'introdueix l'enfrontament entre els Mont-esco i els Capulet amb una baralla inicial.
  • Segon acte: Romeu i Julieta es coneixen i, l'endemà a la tarda, es casen.
  • Tercer acte: Tebald mata Mercutio (cosí de Julieta) i, posteriorment, Romeu mata Tebald. El príncep desterra Romeu. Abans de marxar, passa la nit amb Julieta i s'assabenta que volen casar-la amb Paris.
  • Acte quart: Fra Llorenç dona un licor a Julieta que simula la seva mort durant 48 hores, per evitar el casament amb Paris.
  • Acte cinquè: Romeu, en no rebre notícies de Fra Llorenç, creu que Julieta ha mort. Va a la tomba, mata Paris, i se suïcida amb verí. Julieta, en despertar-se i veure Romeu
...
Continuar leyendo "Resum i anàlisi de Romeu i Julieta: actes i personatges" »

Novela española de posguerra: el Tremendismo y obras clave de Cela y Laforet

Lengua y literaturaActualizado el 3,91 KB

La Novela Española de los Años 40: Contexto y Tremendismo

Inmediatamente después de terminar la guerra civil, la novela de los años 40 se caracterizó por su temática bélica y un propósito propagandístico. Predominó la novela de tesis, con una finalidad moralizante, y estuvo sometida a una fuerte censura.

Entre los autores destacados se encuentran:

  • Generación del 36 que siguieron los pasos del realismo: Zunzunegui y José María Gironella.
  • Novelistas innovadores que propusieron renovar el realismo: Camilo José Cela, Carmen Laforet, Miguel Delibes, Torrente Ballester, Ana María Matute y Carmen Martín Gaite.

El Tremendismo: La Novela Existencial de la Posguerra

También conocido como novela existencial, el Tremendismo es la primera corriente...

Continuar leyendo "Novela española de posguerra: el Tremendismo y obras clave de Cela y Laforet" »

El Romanticisme i la Renaixença: origen, característiques i programa cultural

Lengua y literaturaActualizado el 5,04 KB

L'Edat Contemporània

A Europa, la Revolució Francesa obre l'últim gran període històric, l'Edat Contemporània, que comprèn els segles XIX i XX. Al segle XIX es produeixen dos grans moviments artístics: el Romanticisme, dominant a la primera meitat del segle, i el Realisme, a la segona meitat.

Característiques Polítiques i Socials de l'Edat Contemporània

  • Aparició de nous règims parlamentaris de base liberal.
  • Domini de la burgesia per sobre de l'aristocràcia.
  • Noves idees de nació.
  • Màxima esplendor de la Revolució Industrial i els seus avenços tecnològics.
  • Expansió colonial a la cerca de matèries primeres.
  • Sanitat pública creixent.
  • Aparició del proletariat urbà i de les seves ideologies.
  • Explosió demogràfica mundial.

El Romanticisme

Els...

Continuar leyendo "El Romanticisme i la Renaixença: origen, característiques i programa cultural" »

Análise textual da Nova Canción Galega: cohesión, coherencia e adecuación

Lengua y literaturaActualizado el 5,07 KB

Análise do Texto: A Nova Canción Galega

O presente documento analiza un fragmento do texto A invención da Nova Canción Galega, centrándose nos seus aspectos de cohesión, coherencia e adecuación.

Cohesión Textual

Como corresponde á súa natureza de texto divulgativo, no texto non aparecen tecnicismos ou termos que poidan dificultar a súa comprensión. Pola contra, algunhas escollas léxicas outorgan ao texto un ton coloquial: (no Colexio Maior San Agustín paraba Eduardo Moscoso; por Madrid circulaba outro Xavier González; botei un par de cancións).

O campo semántico que predomina é o relativo á música (canción, recital, musicadores, papel pautado, disco, gravación...), ao que pertence o préstamo do inglés jingles ('melodía...

Continuar leyendo "Análise textual da Nova Canción Galega: cohesión, coherencia e adecuación" »

Contos breves de Xosé Neira Vilas: resumo das narracións da colección

Lengua y literaturaActualizado el 4,75 KB

Sobre Da morte de Bieito


:Trata Sobre o momento en q levan ó Bieito no ataúde para enterralo no Camposanto, un dos que portaba o cadaleito oíu un rebulir dentro, Pero por vergoña e por mor a ser acusado de troleiro, non dixo nada. O rematar o enterro o home decidiu volver ó camposanto para Desenterralo, pero canda xa estaba co sacho nas mans oíu q se Achegaba xente, e votou a correr. E así rematou todo, sen saber se o Bieito ía vivo ou morto.


-De Cómo se condenou o Ramires:

O Ramires, despois de Andar por outras terras ó longo da súa vida, decidiu ir a súa Aldea para morrer. Era herexe, non cría en Deus. Xa cando estaba a Piques de morrer o Crego foi xunto del para confesalo e q fora ben Con Deus, pero el negouse, morrendo herexe...

Continuar leyendo "Contos breves de Xosé Neira Vilas: resumo das narracións da colección" »

La Edad Media: historia, sociedad y literatura medieval

Lengua y literaturaActualizado el 4,32 KB

La Edad Media: Un Recorrido por su Historia y Literatura

La Edad Media es un extenso periodo de mil años que abarca desde el siglo V hasta finales del siglo XV. Tradicionalmente, se divide en dos grandes etapas: la Alta Edad Media, que se extiende hasta el siglo XIII, y la Baja Edad Media, que comprende los siglos XIV y XV.

Castillos y Monasterios

Este periodo se asocia comúnmente con los caballeros, quienes partían de los castillos para defender a los campesinos. Un hito histórico fundamental ocurrió en el año 711, cuando los árabes invadieron la península ibérica. Por otro lado, en los monasterios se concentraba la cultura de la época; allí, los monjes se dedicaban a copiar libros a mano, preservando el conocimiento.

La Sociedad Medieval

La...

Continuar leyendo "La Edad Media: historia, sociedad y literatura medieval" »