Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Oposición

Pronoms relatius, conjuncions i preposicions en català: guia ràpida amb exemples

Lengua y literaturaActualizado el 3,89 KB

Pronoms Relatius en Català: Guia Ràpida

  • Que: per a persones i coses. Exemple: Tot el que demaneu és possible.
  • Què: per a coses. Exemple: El paquet de què et parlava.
  • Qui: per a persones. Exemple: L'amic amb qui vaig sortir.
  • On: per a llocs. Exemple: La casa on passa les vacances.
  • El / la qual: per a persones i coses. Exemple: El metge, el pare del qual és suec.
  • Els / les quals: per a persones i coses. Exemple: Els comerciants, els quals eren...
  • La qual cosa / cosa que / fet que: substitueix una oració. Exemple: El cambrer va servir la sopa, cosa que tots van...

Conjuncions Catalanes: Ús i Exemples

  • Perquè: causal / final. Exemple: Va venir perquè els havia cridat.
  • Per què: interrogatiu. Exemple: No entenc per què crides tant.
  • Per a què: finalitat
...
Continuar leyendo "Pronoms relatius, conjuncions i preposicions en català: guia ràpida amb exemples" »

Dialecte balear: característiques fonètiques, morfosintàctiques i subdialectes

Lengua y literaturaActualizado el 4,81 KB

DIALECTE BALEAR

Bloc dialectal al qual pertany: Català Oriental

Territori on es parla: Comprèn les illes de Mallorca i Menorca (Illes Balears) i les d’Eivissa, Formentera, Cabrera, Conillera i altres illes més petites (les Pitiüses).

Els subdialectes que en formen part:

Cal remarcar les diferències entre el parlar de cada illa, malgrat les semblances i la base comuna entre tots els dialectes. Tenen una fesomia pròpia el mallorquí, el menorquí i l’eivissenc.

- Mallorquí: Es caracteritza sobretot per la distinció entre O i U en posició àtona.

- Menorquí: Confusió entre O i U en posició àtona, la caiguda de la I resultant de la iodització i mots diferenciats de la resta del domini lingüístic.

- Eivissenc: És un parlar que té...

Continuar leyendo "Dialecte balear: característiques fonètiques, morfosintàctiques i subdialectes" »

El género lírico: características, estructura y recursos expresivos de la poesía

Lengua y literaturaActualizado el 5,86 KB

Introducción al Género Lírico

El género lírico consiste en manifestar las emociones o sentimientos que surgen en el ser humano al enfrentarse a un mundo o un objetivo determinado. A través de las palabras, podemos transmitir estas emociones y sentimientos.

Etimología del Término "Lírica"

El término 'lírica' proviene de los griegos. Se refería a aquella poesía que no estaba destinada a ser leída, sino a ser recitada ante un público por un individuo o por un coro, a menudo acompañada de la lira.

Características Fundamentales del Género Lírico

  • Subjetividad del Autor

    La lírica está sujeta a su autor: expresa sentimientos y reflexiones intensas y profundas. Cada producto lírico está estrechamente ligado al autor y su subjetividad.

...
Continuar leyendo "El género lírico: características, estructura y recursos expresivos de la poesía" »

Sonet de Pere Serafí a Ausiàs March: immortalitat i Renaixement

Lengua y literaturaActualizado el 4,2 KB

Introducció: Pere Serafí i el Renaixement

Ens trobem davant d’un poema renaixentista de Pere Serafí, un autor nascut a principis del segle XVI, conegut pel pseudònim *Lo Grech*. Fou un poeta i pintor català de prestigi, i la seva poesia reflecteix la barreja d’influències i corrents que caracteritza el Renaixement. Cal destacar que la literatura no era la seva primera ocupació, sinó la pintura.

Pere Serafí: Poeta i Pintor

De les seves obres pictòriques més importants podem destacar:

  • Els retaules d’Arenys de Munt i Sant Romà de Lloret.
  • Les portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i Tarragona.

Pel que fa a la seva vida, a Serafí tot li va anar molt bé: es va relacionar amb l’aristocràcia i va poder viure de l’art gràcies...

Continuar leyendo "Sonet de Pere Serafí a Ausiàs March: immortalitat i Renaixement" »

El Conde Lucanor de don Juan Manuel: obra, estructura y estilo

Lengua y literaturaActualizado el 3,5 KB

Séptimo: Don Juan Manuel y El Conde Lucanor

El Libro de los enxiemplos del Conde Lucanor, de don Juan Manuel, es la primera gran colección europea de cuentos escrita directamente en una lengua romance; cronológicamente se adelanta al Decamerón (1348) de Boccaccio y a los Canterbury Tales (h. 1380) de Chaucer.

Perteneciente a la alta nobleza, fue un caballero letrado. Su obra, con un claro carácter didáctico, se clasifica en tres etapas:

  • 1.ª etapa: Las vinculadas al scriptorium alfonsí. Destaca la Crónica abreviada.
  • 2.ª etapa: Obras que reflejan su autoconciencia literaria; están destinadas a la educación de jóvenes nobles en materias propias de su estado: Libro del cavallero et del escudero y Libro del Conde Lucanor.
  • 3.ª etapa: A partir
...
Continuar leyendo "El Conde Lucanor de don Juan Manuel: obra, estructura y estilo" »

Don Álvaro o la fuerza del sino: Claves del Romanticismo en la Obra de Rivas

Lengua y literatura5,29 KB

Don Álvaro o la fuerza del sino: Rasgos Esenciales del Romanticismo

En Don Álvaro o la fuerza del sino, la obra se distingue por priorizar la acción sobre el desarrollo profundo de los caracteres. El suicidio final del protagonista se erige como un potente símbolo de la rebeldía total del hombre frente a una sociedad hostil e implacable.

Personajes Clave y su Función Dramática

  • Curra: Criada de Leonor, su rol es fundamental al intentar persuadirla para que acceda a la fuga con Don Álvaro.
  • Frailes:
    • El Padre Guardián se adentra en el terreno de lo místico, mágico, milagrero y misterioso, aportando una dimensión espiritual a la obra.
    • El Padre Melitón, por su parte, evoca la figura del gracioso, un personaje cómico tradicional del teatro
...
Continuar leyendo "Don Álvaro o la fuerza del sino: Claves del Romanticismo en la Obra de Rivas" »

Personatges de La plaça del Diamant: anàlisi i descripció

Lengua y literaturaActualizado el 4,53 KB

Anàlisi dels personatges de La plaça del Diamant

A continuació es presenta una descripció detallada dels personatges principals i secundaris de la cèlebre obra de Mercè Rodoreda:

Natàlia (Colometa)

La Natàlia és el personatge principal. Al principi, és una noia innocent que no s'adona gaire de la realitat que l'envolta. De mica en mica es va fent gran i veu que la vida no és tan bella com li semblava. És una dona atractiva i bastant llesta. Al llarg dels anys canvia molt: la Guerra Civil i la mort del seu marit li fan veure el món amb altres ulls. Però ella lluita per no ser trepitjada, tot i que arriba a tenir moments de debilitat per sobreviure en els anys més durs de la seva vida. Després de la guerra, quan es torna a casar,...

Continuar leyendo "Personatges de La plaça del Diamant: anàlisi i descripció" »

Claridad, ebriedad y contemplación en la poesía: análisis de dos poemas

Lengua y literaturaActualizado el 3,72 KB

Análisis del Poema I: La Claridad como Esencia

El Poema I se centra en la claridad, no como mera inteligibilidad, sino como un elemento vital que da forma a las cosas. El poema advierte contra la simplificación a la que nos conducen los sentidos. A pesar de su brevedad (24 versos) y aparente legibilidad, existe una profunda tensión ideológica entre conceptos opuestos.

La Tensión Ideológica: Confianza vs. Inseguridad

La tensión ideológica principal se manifiesta en la oposición entre confianza e inseguridad. El poema comienza con una afirmación: "Siempre la claridad viene del cielo". Este verso evoca la concepción tradicional de la claridad, asociada a la inspiración divina, a las musas. La claridad es presentada como un don, un regalo

...

Continuar leyendo "Claridad, ebriedad y contemplación en la poesía: análisis de dos poemas" »

El fantasma de Canterville: género, personajes y temas de la novela

Lengua y literaturaActualizado el 5,01 KB

Periódico:


es el Conjunto de publicaciones impresas que se diferencian en función de su Periodicidad, que puede ser diaria (en cuyo caso suele llamarse diario), Semanal (semanario), quincenal (quincenario), mensual (mensuario), o anual (anuario); o simplemente periódico.

Mancheta: La Mancheta es un género de opinión. Es una frase breve que resume la opinión del Periódico como empresa acerca de un asunto de actualidad. Su contenido no lo Entiende todo el mundo.

Caricatura


Es un Retrato que exagera o distorsiona la apariencia física de una persona o varias, En ocasiones un retrato de la sociedad reconocible, para crear un parecido Fácilmente identificable y, generalmente, humorístico.

•Editorial, un Tipo de empresa que se encarga de la...

Continuar leyendo "El fantasma de Canterville: género, personajes y temas de la novela" »

L'amor de Tirant i Carmesina a Tirant lo Blanc: etapes de l'amor cortès

Lengua y literaturaActualizado el 4,72 KB

Com s'enamora Tirant de Carmesina

L'enamorament de Tirant és molt físic, els pits de la filla de l'emperador el van captivar. Quan li pregunten què li passa, Tirant amaga els seus sentiments, però finalment es mostra molt tou davant de Diafebus, i li va confessar que estava enamorat de la bella Carmesina. Veig irònic el fet que fins ara, Tirant es mostrava molt distant del món de l'amor i es burlava dels que estaven enamorats i ara, és ell el que està patint tot l'enamorament i ho comença a entendre. Tirant s'enamora de la filla de l'Emperador de l'imperi Grec, una jove de 14 anys qui s'enamora de Tirant, també, a primera vista. Tirant i Carmesina intercanvien jocs amorosos sense arribar a “l'acte”, al qual Carmesina no vol accedir...

Continuar leyendo "L'amor de Tirant i Carmesina a Tirant lo Blanc: etapes de l'amor cortès" »