Joan Alcover: La Humanització de l'Art i la seva Teoria Estètica

La Teoria Estètica de Joan Alcover

La teoria estètica de Joan Alcover, exposada a la conferència «La humanització de l'Art» (1904), sorgeix en un context marcat per dos corrents principals:

• El Modernisme vitalista, que vindica la llibertat creadora de l'esperit humà i l'expansió de les emocions més íntimes del jo poètic.
• El Noucentisme, amb una preocupació exclusiva per la forma, o la vessant més esteticista del Modernisme que preconitzava l'Art per l'Art, amb un poeta tancat a la seva torre d'ivori i totalment deslligat de la resta de la humanitat.

La poesia de Joan Alcover subordina l'ideal de Bellesa a l'ideal de l'autèntica comunicació. Alcover proposa un art basat en l'equilibri i l'harmonia entre la realitat i l'ideal, entre la raó i el sentiment, entre l'espontaneisme i el formalisme. Encara que per temperament se sent inclinat a l'equilibri i la serenitat proposats pels clàssics, refusa l'art per l'art dels parnassianistes.

Alcover es considera poeta en tant que home; «l'art no es nodreix de si mateix», diu. El poeta mallorquí no cerca l'art per l'art, sinó que aspira a captar l'essència del cor humà, a assimilar les vivències més íntimes. Considera que la creació artística neix de l'esperit humà i de la naturalesa. Tanmateix, per a Joan Alcover, la matèria poètica no és només inspiració, sinó que la inspiració s'ha de sotmetre al procés d'elaboració formal.

La natura és un referent constant a l'obra alcoveriana. L'home projecta sobre la natura els seus estats anímics o bé la natura s'emmiralla amb tota la intensitat sobre l'home. Alcover també vindica un art arrelat a la terra i a la vida col·lectiva, a la realitat i a l'ideal. Així, defensava l'art com a expressió suprema de la vida i bandejava l'art elitista; l'art havia d'il·luminar cada una de les hores de la vida quotidiana.

L'esperit romàntic de Joan Alcover es palesava quan afirmava que l'art es nodreix dels sentiments de l'home, que tots els seus assumptes li pertanyien i, en aquest sentit, la inspiració poètica alcoveriana es fonamenta en el dolor humà.

En definitiva, Alcover propugna un Art basat en la sinceritat i la humanització.

Notes sobre Obres i Termes

• Col·loqui

  El poema es diu Col·loqui perquè és un diàleg entre el poeta i la Musa sobre la poesia. Fa referència al poema «Pere poema no pogué ser».

• Dol

  «La vida, tot. Amb una figuera, la qual un brancam penja sobre el buit». (Aquesta sembla una cita o referència breu, mantinguda tal qual).

• Morí jove

  El mot és «murmulls», i el trobem aquí perquè n'Alcover en aquesta secció es dedicava a imitar l'estil dels personatges i n'Emília Sureda devia emprar-lo.

• L'hoste

  Rubén Darío fou el màxim representant del Modernisme, descrit com a moviment cultural.

• d'Horacianes i Enllà

  Al poema es tracta el tema de la creació poètica. Es tracta d'un debat entre Costa i Llobera (amb el Classicisme) i Joan Maragall (amb el Romanticisme).

• L'espurna

  La comèdia de Dante. «I quan, victoriós dels vents terribles que afuà la dissort». (Aquesta sembla una cita o referència breu, mantinguda tal qual).