Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Bachillerato y Selectividad

Fragment de la sàtira

Cançoneta lleu i plana,
lleugereta, sense ufana,
faré sobre Mon Marquès,
traïdor de Mataplana,
tan farcit d’engany i obès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d’engany farcit i obès!

Mètrica i estructura

Cinc cobles (estrofes) de cinc versos (quinteta) heptasíl·labs (art menor) cadascuna, amb dos més de tornada. Versos amb rima consonant (7a/7a/7b/7a/7b).

Figures retòriques

• Sinestèsia: vers 1, «Cançoneta lleu i plana».
• Paral·lelisme: repetició dels dos últims versos de cada estrofa.
• Comparació: versos 15-16, «El braç no us val una figa, sembla un cabiró de biga».
• Hipèrbaton: versos 32-33, «no és de fill de cristiana un costum tan poc cortès».

Resum de l'obra

Guillem de Berguedà tracta de traïdor...

CONTEXTUALIZACIÓN

Antonio Machado y la Generación del 98

Este poema fue escrito por Antonio Machado, una figura clave de la poesía española de principios del siglo XX, y pertenece a su segunda etapa, marcada por las preocupaciones de la Generación del 98.

"Plaza Mayor" forma parte de la obra Campos de Castilla (1912), que se enriqueció con nuevos poemas en ediciones posteriores. La muerte de su esposa Leonor en 1912, poco después de la publicación inicial, tuvo un profundo impacto en su obra.

Características de Campos de Castilla

Algunas características destacadas de esta obra son:

• Predominio del "nosotros", en contraste con el "yo" de Soledades.
• Estilo sencillo con escasos adornos técnicos.
• Métrica simple.
• Temas recurrentes: muerte, España,

El Teatro de Lope de Vega

Lope de Vega cultivó la mayor parte de los géneros literarios de su tiempo. Como dramaturgo, su importancia fue extraordinaria en la creación de la comedia nueva. Se afirma que escribió unas 1800 comedias; esta prolífica labor explica el título de «monstruo de la naturaleza» con que le designó Cervantes.

Obras Principales

• Comedias de enredo (de amor, capa y espada): como La dama boba o El perro del hortelano, en las que lo fundamental es el amor y el enredo.
• Dramas de honor campesino: obras en las que un labrador rico se enfrenta a un noble o a un comendador que lo ha deshonrado. Ejemplos destacados son Fuente Ovejuna, Peribáñez y el comendador de Ocaña y El mejor alcalde, el rey. En estas tramas, el villano

El Teatro Español de los 80: Un Reflejo de la Nueva Democracia

Esta pieza teatral de la década de los ochenta del siglo XX representa, tanto en forma como en contenido, el nuevo rumbo que toma la literatura española en general y el teatro en particular con el advenimiento del régimen democrático tras el fin de la dictadura del general Franco en 1975. En este periodo se produce un renacimiento de las letras, motivado por la libertad de expresión, ya exentas de la censura franquista.

Contexto Histórico y Social: La España Postfranquista

En relación con su contexto histórico, se pueden observar claramente las consecuencias sociales del nuevo régimen democrático. La acción discurre en un barrio obrero de Madrid (Vallecas). Dos atracadores,...

El texto que se nos propone goza de carácter evidentemente literario.

Estilo Narrativo y Estructura

Gabriel García Márquez nos presenta en esta ocasión una obra en la que se mezcla el realismo con el estilo narrativo, incorporando pinceladas de redacción periodística (crónica) y novela policíaca. Abundan también las descripciones impresionistas y los diálogos, en muchos casos, en estilo directo.

Además, encontramos cierto perspectivismo en el tratamiento de la realidad gracias a las múltiples voces que intervienen en la configuración del relato. Asimismo, destaca el empleo de un estilo denso y a la vez poético.

En ocasiones, lo poético contrasta con un lenguaje tremendista y violento.

Lenguaje y Figuras Retóricas

Podemos encontrar...

Intermezzo

A la Mare de Déu de Montserrat

• Mètrica: 8 síl·labes amb rima consonant.
• Recursos: Personificació i encavalcament (versos 4 i 5), personificació (versos 13-15), comparació i hipèrbole (versos 11 i 12), anàfora i exclamació (versos 24 i 25), metàfora (vers 22) i comparació (versos 22 i 23).

La cançó de Sant Ramon

• Mètrica: Hemistiquis, 5 síl·labes, rima assonant.
• Recursos: Anàfora (versos 14 i 15), metàfora (vers 4), enumeració (versos 3 i 4), antítesi (vers 14) i anadiplosi (versos 14 i 15: "prop llunyana").

En la mort d'un jove

• Mètrica: 1a estrofa: 5 primers de 10, l'últim de 6; 2a estrofa: 10 versos de 10.
• Recursos: Exclamació (vers 7), personificació (vers 7), anàfora (vers 1 i vers 6), polisíndeton (versos 4 i

El Text: Propietats i Estructura

Les propietats del text són les següents:

• Adequació: Del text a la situació de comunicació, pel que fa al nivell de formalitat com pel que fa al tipus de text, que ha de ser adient a la intenció comunicativa.
• Coherència: Organització de les idees que constitueixen el text i la seva estructura de fons.
• Cohesió: Dels enunciats i les oracions d'un text de manera que es distingeixin les diferents idees i es facin explícites les relacions entre aquestes idees. La cohesió fa evident una estructura de fons coherent.
• Correcció: En el text de les normes fonètiques, ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques.
• Presentació: D'unes característiques formals convencionals, com ara la gestualitat o la

Entrades: Cadira, Covardia, Esceptisme, Gent, Lectura, Rellotge, Ser i Xenofòbia

Cadira: una concepció de la vida lliure de patir.

Covardia: la por com a tret compartit per moltes persones.

Esceptisme: reivindicació del dubte metòdic.

Gent: jo sóc l'altre per als altres; quan dic gent, m'hi inclou.

Lectura: llegir és seguir vivint.

Rellotge: la tecnologia varia la percepció del temps.

Ser (aforisme): ens imaginem distints de com som per a sobreviure.

Xenofòbia: la identitat de grup es construeix contra un altre grup.

L'assaig, Joan Fuster

L'assaig és un gènere literari escrit en prosa que es caracteritza per plantejar un pacte de lectura en el qual el referent textual està integrat per elements semàntics que procedeixen de la realitat efectiva...

Poetas del Realismo Literario

• Vicent Andrés Estellés:
  • Periodista nascut a Burjassot el 1924.
  • Obres: Ciutat a cau d’orella, La nit, Donzell amarg.
  • Trets realistes: to narratiu, col·loquialismes, referències a objectes i situacions antipoètics, elogi líric a la quotidianitat.
• Miquel Martí i Pol:
  • Nascut a Roda de Ter en 1929, família obrera.
  • Obres: Paraules al vent, Quinze poemes, El fugitiu sobretot.
  • Trets realistes: poble i fàbrica, versos contundents i clars, narrativa combinada amb lirisme.
  • Mort causada per l'esclerosi múltiple; es replanteja la seua vida.
• Josep M. Llompart:
  • Nascut a Mallorca en 1922, classe mitjana.
  • Obres: Poemes de Mondragó.
  • Trets realistes: text narratiu, vers lliure o decasíl·labs blancs, visió crítica, sarcàstica