Covardia, ser i altres entrades: l'estil assagístic de Joan Fuster

Entrades: Cadira, Covardia, Esceptisme, Gent, Lectura, Rellotge, Ser i Xenofòbia

Cadira: una concepció de la vida lliure de patir.

Covardia: la por com a tret compartit per moltes persones.

Esceptisme: reivindicació del dubte metòdic.

Gent: jo sóc l'altre per als altres; quan dic gent, m'hi inclou.

Lectura: llegir és seguir vivint.

Rellotge: la tecnologia varia la percepció del temps.

Ser (aforisme): ens imaginem distints de com som per a sobreviure.

Xenofòbia: la identitat de grup es construeix contra un altre grup.

L'assaig, Joan Fuster

L'assaig és un gènere literari escrit en prosa que es caracteritza per plantejar un pacte de lectura en el qual el referent textual està integrat per elements semàntics que procedeixen de la realitat efectiva i que s'interpreten de manera versemblant.

Permet el pacte autobiogràfic, pel qual la veu de l'assagista és interpretada convencionalment com a equivalent a la veu de l'autor real. Aquest pacte vincula a una enunciació deliberadament subjectiva en què l'autor opina en nom propi.

Predomina l'argumentació, entesa com a macroestructura o funció rectora de caràcter semàntic i pragmàtic, que orienta l'objectiu últim dels textos assagístics: la persuasió del lector. En conseqüència, l'argumentació també és la tipologia textual o superestructura més freqüent.

Classes bàsiques d'assaig

1. Divulgatiu: ofereix una visió més sistemàtica i tancada de la qüestió, on l'ethos de l'enunciador no està marcat i el lector té un paper més testimonial.
2. Deliberatiu: la visió de la qüestió és més oberta i menys sistemàtica, l'ethos de l'enunciador es fa gairebé omnipresent i el lector és actiu.

Característiques de l'estil fusterià

• Enunciació subjectiva i sovint irònica.
• Modalització intensa: dixi, verbs performatius, substantius valoratius, adverbis de manera.
• Estàndard amb pinzellades d'oralitat.
• Diàleg amb el lector, que el convida a posar el final i a intervenir.
• Preguntes retòriques.
• Incisos:
  • Cometes: mostren, d'una banda, el refús a donar a les coses i a les paraules una significació fixada i clara i, d'altra banda, adverteixen que el significat dels mots i de les ideologies que s'expressen amb aquests no és mai innocent ni transparent.
  • Cursives: ironia i matís.
• Hipertextualitat.
• Escrit en primera persona (alguna entrada no, com Gent, que té sentit genèric).
• Ironia des del títol.
• El discurs es modula: l'incís, les cometes i la puntuació faciliten la lectura.

Característiques de l'assaig

L'assaig és un gènere literari en el qual l'autor presenta la seva visió personal d'un tema, generalment humanístic, adreçant-se a lectors no especialitzats. Acostuma a aparèixer a la premsa.

1. El tema pot ser qualsevol, encara que generalment tracta temes humanístics.
2. No té una extensió concreta; tendeix a ser breu.
3. El tema es presenta amb una visió personal i subjectiva, de manera atractiva, suggestiva i amena.
4. Senzillesa en l'exposició i amenitat que provoquen l'interès del receptor, que en principi no és especialista.
5. Ús de recursos propis del llenguatge literari, raó per la qual l'assaig es considera un gènere literari.

Covardia: un article del Diccionari per a ociosos (1964)

El text «Covardia» és un dels articles breus del Diccionari per a ociosos (1964) de Joan Fuster. Aquesta obra, juntament amb El ser Diari (1952-1960), és la millor mostra del tipus d'assaig deliberatiu en què l'autor va destacar en el panorama de la postguerra. Al Diccionari trobem seixanta-un articles d'extensió desigual, ordenats alfabèticament, amb reflexions i aforismes des d'un punt de vista escèptic i sempre subjectiu.

El text «Covardia» no és estrictament un aforisme, és a dir, una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora, com ho són «còmplice», «ser» o «servilisme». Ara bé, és cert que la prosa de l'autor presenta una tendència a l'asseveració contundent i generalitzadora, com els exemples que llegim en el fragment. Cadascuna d'aquestes oracions, considerada aïlladament, té totes les característiques de l'aforisme: són concises i es presenten com una veritat absoluta a la manera de les lleis científiques.

Ser: un aforisme

Un aforisme consisteix en una proposició d'extensió curta que resumeix de manera sintètica i provocativa un pensament. L'autor llança una idea, una argumentació condensada: «Tothom s'imagina ser distint de com és», amb la qual els lectors han d'extreure les seves conclusions; en el procés de reflexió i raonament podran ampliar el seu coneixement.

Tot l'aforisme està enunciat en tercera persona del singular (tindria, tothom, ningú), la qual cosa genera una falsa idea d'objectivitat que en cap cas es troba en la intenció de l'autor. Per això l'entrada «Ser» és un aforisme. Hi ha una interpretació lliure i personal del concepte de «ser», que permet establir un debat intel·lectual amb l'autor i amb un mateix. Fuster utilitza la fórmula de l'aforisme per mostrar una realitat poc visible i que no es veu en la rutina.