Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Cambios Morfológicos

Sustantivos y Adjetivos

Corpus, corporis, corpora: La terminación -ora de la tercera declinación se conserva.

Canis: Tema consonante de la tercera declinación.

Canes, cane, canes, canes: Mote sin cambio de acento y parasilábico sin cambio de tema.

Comes, cómite, cómites, cómites: Mote sin cambio de acento y con cambio de tema (imparasilábico).

Corpus, corpus, corpes, corpes: Mote sin cambio de acento y con cambio de tema (imparasilábico).

Caeca mente: Uso de formas de adjetivos neutros en adverbios.

Carnalis: Elemento extranjero, neologismo latín.

Caeca mente, cegamente: Derivación y composición - un adjetivo con mente en ablativo era una expresión de valor adverbial.

Cambios Léxicos

Collocare: Restricción de sentido... Continuar leyendo "Evolución del Latín al Romance: Cambios Fonéticos, Morfológicos y Sintácticos" »

Barcino: Fundació i Orígens de la Colònia Romana

La colònia de Barcino va ser fundada ex novo, per decisió d'Octavi August, durant la penúltima dècada del segle I aC, després d'haver considerat acabades les guerres per sotmetre el nord de la península Ibèrica. El lloc fou triat per tal de controlar els dos eixos naturals cap a l'interior, com són el riu Rubricatus, o Llobregat, i el Baetulo, o Besòs. En aquells moments es va construir el pont Ad Fines, a Martorell, per les legions IV, VI i X, que havien fundat Caesaraugusta. És molt possible que els primers habitants romans fossin soldats llicenciats que havien participat en les campanyes d'August i del seu gendre Agripa.

Els Veterans Romans: Pilars de la Romanització

Als exmilitars... Continuar leyendo "Barcino: Fundació, Urbanisme i Societat de la Barcelona Romana" »

L'estudi del llatí vulgar i la seva evolució cap a les llengües romàniques es basa en diverses fonts documentals i lingüístiques. A continuació, s'analitzen les principals categories.

Defixionum Tabellae: Tauletes de Maledicció

Les Defixionum tabellae són tauletes de maledicció o d'execració, fórmules gravades generalment en làmines de plom i destinades a dur mala sort a un enemic o rival. Se'ls suposaven poders màgics i eren molt usades. S'enterraven perquè els seus destinataris eren les divinitats infernals. Així, tot i que hi havia formularis, el seu caràcter secret podia donar peu a reproduir la llengua del que escrivia.

Inscripcions Funeràries i Votives

Aquestes inscripcions poden agrupar-se en tres etapes cronològiques:... Continuar leyendo "Fonts per a l'Estudi del Llatí Vulgar i les Llengües Romàniques" »

Historiografia Romana: Juli Cèsar

Juli Cèsar (100 a.C. - 44 a.C.) va ser una figura clau en la història de Roma, conegut tant per les seves conquestes militars, especialment la de la Gàl·lia, com per la seva influència política, que el va convertir en l'amo de Roma. De la seva obra escrita, destaquen dos textos de caràcter històric:

• De Bello Gallico (La Guerra de les Gàl·lies): Set llibres que narren les campanyes militars contra els pobles gals. Cèsar hi descriu la planificació i l'execució de les seves estratègies.
• De Bello Civili (La Guerra Civil): Tres llibres que relaten el conflicte bèl·lic entre Cèsar i Pompeu als anys 49 i 48 a.C., incloent-hi la fugida de Pompeu a Egipte.

Aquestes obres tenien un propòsit clar: justificar... Continuar leyendo "Historiografia Romana: Juli Cèsar, Tit Livi, Ciceró" »

Lenguas derivadas del latín

Castellano, catalán, gallego, francés, italiano, portugués, provenzal (sur de Francia), retrorrománico (Alpes suizos italianos), rumano, sardo (isla de Cerdeña)

1ª Declinación

2ª Declinación

Masc./Fem. Neutro

Verbos 1ª/2ª

Presente Pret. Perf. Pret. Imperf. Fut. Imperf.

-ō -i -m -bō

-s -isti -s -bis

-t -it -t -bit

-mus -imus -... Continuar leyendo "Historia de Roma y su Influencia en la Península Ibérica" »

El regreso de los Borbones

La Restauración borbónica se inicia con el regreso de Alfonso XII al trono en 1874, tras el golpe de Martínez Campos, y se institucionaliza con la Constitución de 1876. Si bien supuso la vuelta de la dinastía, el nuevo sistema político ideado por Antonio Cánovas del Castillo, líder del partido alfonsino, marcó un punto de inflexión en la historia de España. Este periodo también se conoce como "sistema canovista".

Fundamentos doctrinales

Los grupos conservadores acogieron con satisfacción el regreso de los Borbones, buscando la estabilidad política. Cánovas no pretendía volver a la época de Isabel II, sino crear un nuevo modelo que superase los problemas del liberalismo, como el carácter partidista... Continuar leyendo "La Restauración borbónica en España: el sistema canovista (1874-1931)" »

Zizeron

Baserri giroko zaldun-familia dirudun kontserbadorekoa zen. Bizitza osoan izan zen abokatu, politika-gizon eta idazle, hirurak batera. Erroman hasi zituen goi-ikasketak, baina Grezia eta Asia Txikira abiatu zen hizlaritzako estiloa eta teknika hobetzeko. Mundu politikoan Zesarrengana hurbildu eta laster utzi zuen bizitza publikoa. Gerra Zibilean Ponpeioren kanpamenduan izan zen. Zesar hil ondoren, bizipoz berriarekin jardun zuen Oktavioren alde eta Antonioren aurka, 14 filipikoak argitara emanez. Bere aurkako proskripzio-zigorra lortu zuen Antoniok, eta ihesean zihoala harrapatu eta hil zuten horren gizonek.

Lanak

• Gutunak: Ad Atticum.
• Hitzaldiak:
  • Forokoak: Pro Archia poeta, Pro Sex. Roscio Amerino.
  • Politikoak: In Catilinam, Phillipicae.
• Erretorika-

Erromako Antzerkigintza: Sarrera eta Generoak

Erroman, Gerra Punikoen ondoren gertatzen den helenizazio prozesuari esker garatu zen antzerkigintza.

Tragedia eta Komedia: Ezaugarri nagusiak

Antzerki mota nagusiak bi ziren:

• Tragediak: Jainkoak eta heroiak aurkezten zituzten obrak. Ondorioz, obran erabilitako estiloa landua zen eta hizkuntza kultua.
• Komediek: Gizon arrunta aurkezten zuten obrak. Erabilitako hizkuntza, berriz, baldarra eta informala zen.

Tragedia motak

• Fabula crepidata edo coturnata: Gai grekoa zuten tragediak.
• Fabula praetexta: Erromako legenda eta historian oinarritutakoak.

Komedia motak

• Fabula palliata: Gai grekotik hartutako komedia latindarra.
• Fabula togata: Gai eta pertsonaia erromatarrak agertzen ziren.
• Fabula trabeata: Komedia erromatarra,

LAS CLASES SOCIALES

Epika: definizioa eta jatorria

Epika hitza grekoko “epos” hitzetik dator; honen esanahia “istorioa” da, baina ondoren gizon eta heroi historikoei buruz hitz egiten zuen olerkia bezela ulertu zen. Epika literatura genero bat da; gertakizun edo ekintza adierazgarriak (gehienetan bortitzak edo heroikoak) kontatzen ditu.

Jatorria eta forma

Literaturan, lehenengo manifestazioak ahozkoak ziren eta ez zuten autore ezagunik. Forma: bertsotan idatzita dago eta bertso-sistema bat erabiltzen zuten. Jatorrian rapsodak eta bestelako ahozko erritmo teknikak ustez erabili ziren testua hobeto gogoratzeko eta transmititzeko.

Tematika eta pertsonaiak

Tematika: gai historikoak, erlijiozkoak eta nazionalak lantzen ziren batez ere. Greziar epikatik ateratako... Continuar leyendo "Epika: jatorria eta erromatar epopeiak" »