Història de Grècia: Bronze a Imperi Romà

L'Edat del Bronze

Les restes arqueològiques, que es concentren a la regió de Tessàlia, al nord de Grècia, consisteixen en poblats, alguns fortificats, que vivien de l'agricultura i la ramaderia. Tenien una organització social molt senzilla.

Cultura Cretenca

Va ser la primera civilització que va basar el seu poder en la talassocràcia i que va construir ciutats i grans palaus.

Cultura Micènica

Pels volts del 1600 aC, els aqueus, els jonis i els eolis, pobles indoeuropeus de llengua grega que provenien de l'est d'Europa, van envair la Grècia continental dalt dels seus carros de guerra. El grup més fort era el dels aqueus. El nom deriva de la ciutat aquea més poderosa: Micenes.

L'Època Hel·lenística

La campanya panhel·lènica contra Pèrsia va ser una guerra de revenja per als grecs i de conquesta per als macedonis. El projecte d'Alexandre era fundar un imperi mundial dirigit per una aliança de perses i macedonis, va crear un sistema monetari unificat, va construir importants obres públiques, va fomentar els matrimonis mixtos i va fundar unes setanta ciutats.

Regnes Hel·lenístics

• Macedònia, sota la nova dinastia dels antigònides.
• L'Àsia Menor occidental, sota els atàlides.
• L'Àsia Menor oriental, Mesopotàmia i Pèrsia, sota els selèucides.
• Egipte, sota els ptolemeus.

Món Grec

Els pobles grecs que van ocupar la península Hel·lènica durant el segon mil·lenni abans de Crist ja s'havien instal·lat en moltes illes de l'Egeu en el segle XI aC i havien fundat ciutats a la costa de l'altra banda d'aquest mar. La vegetació sol ser escassa. Hi predominen les espècies arbustives, sovint en forma de gariga mediterrània. L'arbre més comú és el pi d'Alep. El cultiu d'olives i vinyes, però no pas de cereals, que els grecs sempre van haver de cercar a l'exterior.

Grècia Septentrional

Al sud de Macedònia hi ha Tessàlia, una regió de planes fèrtils que estan aïllades del mar Egeu per unes muntanyes molt altes. L'Olimp és la muntanya més alta de Grècia i on la mitologia situava la residència dels déus.

Grècia Central

Va ser la ciutat més important de Grècia al segle IV aC i és on la mitologia situa el mite d'Èdip i Antígona. Al sud hi ha la ciutat de Platea, famosa per haver estat l'escenari de la victòria definitiva dels grecs sobre els perses en la segona guerra mèdica. Al sud-est de l'Àtica, una petita península triangular que té el cap de Súnion com a vèrtex. Ocupa la part més oriental de la Grècia central i en surt l'istme de Corint, que la separa del Peloponès. Davant de l'illa d'Eubea, a uns quaranta-nou quilòmetres d'Atenes, s'estén la plana de Marató, d'on va sortir a tot córrer un soldat grec per anunciar a la ciutat la victòria sobre els perses en la primera guerra mèdica.

Grècia Meridional

El nucli més conegut és Olímpia, el famós santuari de Zeus on cada quatre anys se celebraven els Jocs Olímpics. A l'Argòlida hi havia les fortaleses micèniques més imponents, que els invasors doris van destruir.

Esparta

Lacònia, al sud del Peloponès, la comunitat espartana es va crear vers el 900 aC amb la unió de cinc viles en una sola ciutat que no tenia muralles ni ciutadella. Per resoldre els problemes plantejats per l'increment de la població i la crisi política i econòmica, els espartans van iniciar una guerra d'ocupació de la veïna regió de Messènia amb l'objectiu d'augmentar les terres cultivables.

Model Sociopolític Espartà

• Control d'un territori extraordinàriament vast en comparació del de les altres polis.
• Reducció a la condició d'esclaus de tota la població de la regió conquerida.
• Aïllament respecte de l'evolució de les altres polis.
• Militarització de l'Estat.
• Els ciutadans havien de consagrar la vida a l'Estat i no es podien dedicar a activitats lucratives, com el comerç i la indústria.

L'Organització Social

Als espartiates els agradava anomenar-se homoioi, "els iguals", perquè entre ells no hi havia diferències de classe, i eupàtrides, "els ben nascuts", perquè eren descendents de la noblesa aqueodòria.

Periecs

Eren lliures i tenien dret a la terra, però no tenien drets polítics, pagaven impostos i estaven obligats a servir en l'exèrcit com a membres de les tropes auxiliars.

Ilotes

Eren descendents dels aqueus derrotats i dels messenis envaïts.

L'Arribada dels Foceus

Vers l'any 600 aC, els navegants foceus van arribar al golf de Roses, hi van trobar una regió pantanosa amb petits poblats als turons. Els habitants d'aquests poblats, que hi eren des del neolític, eren tribus iberes. Per qüestions de seguretat, el primer emplaçament grec es va situar en un illot molt proper a la costa, a prop de les antigues desembocadures dels rius Ter i Fluvià. Més que no pas una ciutat, era un establiment comercial que, a més a més, servia d'escala en la ruta marítima cap al sud-oest. Els foceus van decidir, cap al 550 aC, establir en terra ferma un assentament més important seguint l'esquema d'una polis.

Empòrion

Al centre hi havia el principal espai públic, l'àgora, la plaça central, que tenia una funció social i política de primer ordre. A l'àgora s'hi erigia l'stoà, un gran edifici de dues columnates amb dependències per als afers comercials i financers, i altres edificis públics. Al sector sud de la ciutat s'hi alçaven diversos temples. El comerç, l'activitat principal de la colònia, va rebre impuls al segle V aC, en què Empòrion es va convertir en el punt d'intercanvi més rellevant entre Grècia i l'interior de la zona est d'Ibèria, d'una banda, i el sud-est peninsular, colonitzat pels cartaginesos, de l'altra.

Arribada dels Romans

L'any 218 aC, va desembarcar a Empúries un cos expedicionari militar romà amb l'objectiu d'atacar la rereguarda de l'exèrcit cartaginès que marxava cap a Itàlia. Després d'haver derrotat els cartaginesos, el 195 aC va erigir un campament militar estable. Un cop pacificada la zona, vers el 100 aC, el campament es va transformar en una ciutat romana de nova planta que coexistia amb Empòrion, la qual es va revitalitzar en convertir-se en el port d'entrada del comerç provinent d'Itàlia.