Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Literatura del Descubrimiento, la Conquista y la Colonia

El Impacto del Encuentro entre Dos Mundos

¿Qué significó la llegada de los españoles a América y cuáles fueron sus objetivos?

La llegada de los españoles a América representó el encuentro entre dos mundos completamente diferentes. Los españoles concebían el "descubrimiento" como una empresa dictada por la providencia divina, que les permitía expandir el imperio español e incorporar pueblos enteros al catolicismo.

¿Cómo veían los indígenas la llegada de los españoles?

Los indígenas percibían la llegada de los españoles como una amenaza a su modo de vida, un intento ilegal de cambiar su religión e incluso como el cumplimiento de antiguas y terribles profecías.

Géneros

En la mitología griega, Hades

En la mitología griega, Hades (en griego antiguo ᾍδης Hadēs, originalmente Ἅιδης Haidēs o Ἀΐδης Aïdēs —dórico Ἀΐδας Aidas—, ‘el invisible’)¹​ alude tanto al antiguo inframundo griego como al dios de este. La palabra hacía referencia en Homero solo al dios y el genitivo ᾍιδού Haidou era una elisión para designar ubicación: ‘la casa/dominio de Hades’. Finalmente también el nominativo llegó a designar la morada de los muertos.

Hades es el mayor hijo varón de Cronos y Rea.

Hades es el mayor hijo varón de Cronos y Rea.

Según el mito, él y sus hermanos Zeus y Poseidón derrotaron a los Titanes y reclamaron el gobierno del cosmos, adjudicándose el inframundo, el

Retòrica i Oratòria a l'Antiga Grècia

Origen i Evolució

L’oratòria, l’art de parlar en públic, ja es testimonia en els poemes homèrics. L'afició dels grecs per l’oratòria, enriquida per les especulacions filosòfiques, troba el seu marc en les noves formes sociopolítiques democràtiques que s’organitzen després de les tirànies. La retòrica com a art va aparèixer a Siracusa amb els primers oradors, Corax i Tisias, que van establir els principis teòrics de l’oratòria. Conreaven la doctrina de l'eikós i estructuraven el discurs en tres parts. Tot i això, Atenes ja havia desenvolupat una tradició oratòria, i els antics consideraven alguns herois i déus com els primers oradors grecs i Homer com l’inventor de la retòrica.... Continuar leyendo "Retòrica i Oratòria a l'Antiga Grècia: Origen, Evolució i Mestres" »

La Família a l'Antiga Roma: Pater Familias i Matrimoni

El pater familias era l'home més gran de la família i tenia el poder absolut sobre tots els membres, fins i tot sobre l'esposa. Podia decidir sobre la vida d'un fill acabat de néixer. Només ell tenia dret sobre els béns patrimonials de la família i era l'únic que podia comprar, vendre i ampliar el patrimoni. Quan el pater familias moria, els barons es dividien i esdevenien els pater familias de la seva descendència. En una societat patriarcal, les dones estaven sota l'autoritat d'un parent baró proper. Quan es casaven, es trobaven sota l'autoritat del seu marit. En cas de mort del marit, se li designava un tutor; com que no vivien amb el tutor, tenien més llibertat. La dona lliure... Continuar leyendo "La Família Romana: Costums, Tradicions i Vida Quotidiana" »

1.2.1 Fonts llatines. Les fonts llatines del llatí vulgar poden dividir-se en tres grups: literàries, epigràfiques i gramaticals. 1.2.1.1. Fonts literàries

a) Autors llatins antics, clàssics i postclàssics. – Les comèdies de T. Macci Plaute (c. 250-184 aC). – Les cartes de Ciceró (106-43 aC) als seus familiars i amics reflecteixen la llatinitat de la conversació urbana de la República, el sermo quotidianus. – La Cena Trimalchionis al Satiricó de Petroni. Paròdia del sermo plebeius del segle I dC. De totes maneres, aquest text comporta dos importants inconvenients: el fet que se'ns hagi transmès de forma fragmentària i el fet que no hi hagi certesa de la seva època de composició. – Apuleu, Metamorfosis. S. II dC. L’obra... Continuar leyendo "Fonts Llatines: Classificació i Autors" »

Domus: Habitatge Unifamiliar

Característiques:

• Una sola planta
• Pràcticament sense finestres
• Habitades per famílies acomodades

Parts de la Domus:

• Atrium: Pati central
• Ianua: Porta d'entrada
• Vestibulum: Vestíbul
• Fauces: Continuació del vestíbul, on podia haver-hi un porter (Ostiarius)
• Tabernae: Botigues a banda i banda de la porta
• Atrium: Centre de la vida familiar
• Compluvium: Espai obert a la part superior de l'atrium
• Impluvium: Estany per recollir aigua de pluja
• Lararium: Capella per honorar als Déus
• Focus: Foc de la llar
• Cubicula: Dormitoris
• Triclinium: Menjador
• Tablinum: Despatx on es guardaven documents importants
• Andron: Passadís estret que portava al peristil
• Peristylum: Pati o jardí envoltat de columnes, més obert i luxós
• Exedra: Sala d'estar
• Culina:

L'Imperi Romà: De la República a la Consolidació

La Transició a l'Imperi: De Cèsar a August

La mort de Juli Cèsar va desencadenar un nou repartiment de poder a través del Segon Triumvirat (43 aC), format per:

• Octavi: nebot i fill adoptiu de Cèsar, va controlar la part occidental de l'Imperi.
• Marc Antoni: lloctinent de Cèsar, va governar els territoris orientals.
• Lèpid: governador de la Gàl·lia Narbonesa, amb control sobre Àfrica.

Aquesta aliança va derivar en una nova Guerra Civil, que va consolidar la figura d'Octavi com a poder polític imperial.

31 aC: Inici de l'Imperi i la Batalla d'Àccium

La derrota de Marc Antoni a la batalla naval d'Àccium l'any 31 aC va marcar l'inici de l'Imperi Romà.

Octavi va passar a anomenar-se August... Continuar leyendo "Història de l'Imperi Romà: Ascens, Consolidació i Caiguda" »

La República Romana se Desmorona

Con el paso del tiempo, el régimen republicano se fue desmoronando. Pero a partir del siglo II a. C. comenzó a vivir una situación complicada.

Corrupciones

• Asesinatos: Tiberio Graco fue tribuno en el año 133 a. C. Intentó detener la podredumbre con una reforma agraria. Fue asesinado. Diez años más tarde, su hermano también llegó a ser tribuno, intentó hacer lo mismo e igualmente fue asesinado.

• Revuelta de los Aliados: Muchas de las ciudades itálicas pensaban que los romanos las explotaban; exigieron además la ciudadanía romana. Hubo una guerra entre los años 91 y 88 a. C. que venció Roma, pero que le supuso una serie de concesiones.

• Ejércitos Privados: Mario era un general que había sido cónsul

Urbanisme.