Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Declinacions: Noms Neutres i Primera Declinació

A continuació es detallen les terminacions per als noms neutres de la segona declinació i els noms de la primera declinació:

• Nominatiu: -um / -a (Neutre 2a) | -a / -ae (1a)
• Vocatiu: -um / -a (Neutre 2a) | -a / -ae (1a)
• Acusatiu: -um / -a (Neutre 2a) | -am / -as (1a)
• Genitiu: -i / -orum (Neutre 2a) | -ae / -arum (1a)
• Datiu: -o / -is (Neutre 2a) | -ae / -is (1a)
• Ablatiu: -o / -is (Neutre 2a) | -a / -is (1a)

Segona Declinació Masculina i Femenina

Esquema de terminacions i funcions sintàctiques principals:

• Nominatiu (-us, -er / -i): Subjecte o Atribut.
• Vocatiu (-e, -er / -i): Vocatiu o Apel·latiu.
• Acusatiu (-um / -os): Complement Directe (CD).
• Genitiu (-i / -orum): Complement del Nom (CN).
• Datiu (-o / -is)

Els Oradors Romans Anteriors a Ciceró

Oratòria Arcaica Romana

Per a Ciceró, l'oratòria llatina, com a gènere literari, comença amb Cató el Censor (primera meitat del segle II a.C.), anomenat així perquè des del seu càrrec de censor vetllava per la puresa dels costums romans enfront de l'hel·lenització creixent de la societat. L'estil dels seus discursos és senzill, rude, vigorós, però poc ordenat i poc harmoniós. El mateix Cató ho resumia així: rem tene, uerba sequentur ("domina el tema, les paraules vindran tot seguit"), amb la qual cosa volia donar més importància a les idees que a la manera de dir-les. Amb Cató es perfila la figura moral de l'orador que defensa l'Estat, el uir bonus peritus dicendi ("home bo que sap parlar"... Continuar leyendo "Els Oradors Romans Anteriors a Ciceró: Història i Estils" »

Les Termes Romanes: Banys Públics i Vida Social

Eren recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana. En les antigues viles romanes els banys es deien balnea o balneum i si eren públics thermae o therma. Les termes romanes eren banys públics amb estades reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques. També eren considerats llocs de reunió i a ells acudia la gent que no podia permetre's tenir-ne un a casa, com els plebeus o els esclaus. De vegades els emperadors o els patricis concedien banys gratis per a la resta de la població.

Com molts altres èxits culturals, la idea no és pròpiament romana, sinó grega. Sí que és cert que a la Grècia clàssica no van existir termes a l'ús, però sí espais dedicats... Continuar leyendo "Les Termes Romanes: Banys Públics, Oci i Reunions Socials" »

Llibre III: Mites i Història Antiga

El perill de la gelosia i la credulitat: Cèfal i Procris

Procris fou una princesa atenenca, filla d'Erecteu. Es casà amb l'heroi Cèfal, que era un gran caçador. Practicava la seua afició tot sol, sense amics ni gossos, i, sovint, quan s’allargava per descansar, cridava a la brisa (αὔρα, en grec) perquè vingués a refrescar-lo. Algú sentí aquestes paraules i les comunicà a la seua gelosa esposa. Ella cregué que Cèfal es trobava secretament amb una nimfa anomenada Aura. Per això, un dia el seguí d'amagat. Però tot d'una va fer un soroll inoportú i Cèfal, pensant que era un animal salvatge, es girà de sobte i la matà amb el seu dard.

Titus Livi: Història de Roma

Orígens i el regnat de

Tetxu, Carlos i el Fantasma del Passat

Un Jove Basc Confronta el Passat Terrorista del seu Pare

Tetxu és un noi de 18 anys que viu en un poble del País Basc. El pare de Tetxu era membre de la banda terrorista ETA, i fa temps va matar un home d'un tret a la nuca, davant del seu fill. Tetxu vivia amb la seva mare, Izaskun, però el seu pare feia molts anys que ja no vivia amb ells, per l'assumpte de l'assassinat. A Tetxu li agradava molt Led Zeppelin i, per a ell, la música que feia Led Zeppelin era música de Déus.

L'Arribada de Carlos

Un dia, va arribar al poble un noi que es deia Carlos. Aquest noi va conèixer Tetxu i li va explicar que havia vingut al poble buscant un avi seu que no sabia si era mort o encara seguia viu. Tetxu i Carlos es... Continuar leyendo "Tetxu, Carlos i el Fantasma del Passat a Euskadi" »

Cicerón

El valor de la oratoria en Roma

El ejercicio público de la oratoria está ligado a la libertad de expresión. Por ello, la oratoria romana floreció en tiempos republicanos y fue declinando en época imperial, sin llegar a perder nunca su importancia, pero sí vigor.

Cicerón

Su época fue propicia al ejercicio del discurso. Fue testigo de cuatro enfrentamientos civiles: el de Mario contra Sila, el de César contra Pompeyo, la rebelión de Espartaco y la conjuración de Catilina.

La obra oratoria de Cicerón

Los discursos de Cicerón se dividen en dos grupos:

• Discursos judiciales: pronunciados ante un tribunal, tanto en calidad de abogado defensor como de fiscal acusador.
  • +In C. Verrem: discursos contra Cayo Verres (Verres se desterrará

Llatinismes: Mots i Expressions Llatines

Els llatinismes són mots o expressions llatines que, procedents fonamentalment de l’àmbit jurídic, tècnic o filosòfic, s’utilitzen en la llengua actual directament, sense cap adaptació. En la llengua escrita, els llatinismes solen anar en lletra cursiva o entre cometes.

Llatinismes d'Ús Comú i el Seu Significat

Accèssit

S’acosta al premi però no és el principal.

Condició sine qua non

Condició essencial de la qual depèn una cosa.

Curriculum Vitae

Camí de la vida (resum de la trajectòria professional).

Ex professo

A propòsit, intencionadament.

In fraganti

Amb les mans a la massa (en el moment de cometre un delicte).

In albis

En blanc (sense saber què dir o fer).

In situ

En el lloc, al mateix lloc.

Lucano

Formó su cultura retórica y filosófica en Roma y Atenas. Recitador de la lengua latina y griega, su éxito como poeta suscitó la envidia del emperador, que le prohibió recitar en público. Fue condenado a muerte. Sólo se nos ha conservado una obra histórica, De bello civili, conocida también con el nombre de Farsalia, compuesta de diez libros. La obra está sin terminar, tal vez por la condena a muerte del autor. Lucano narra cronológicamente los sucesos de la guerra civil entre César y Pompeyo.

Lucano se aparta con su obra de la tradición épica al elegir para su obra no un tema mitológico, sino histórico. Lucano dejó absolutamente de lado todo el aparato divino tradicional, convierte así al hombre en responsable de sus... Continuar leyendo "Literatura Latina: De la Épica a la Historiografía" »

Evolución del Latín: Del Registro Culto a las Lenguas Romances

El Latín Culto o Literario

Desde finales del siglo III a.C., la literatura y la gramática fijan y unifican la lengua latina. El latín literario se fue así depurando y perfeccionando hasta llegar a su época de mayor esplendor: el latín clásico. Este latín culto fue la lengua en la que se transmitió todo el legado cultural romano (filosofía, derecho, ciencia...).

A partir del siglo I d.C., el latín literario se estacionó mientras la lengua hablada evolucionaba rápidamente, haciéndose cada vez mayor la separación entre lengua escrita y lengua hablada, proceso que se acentuó con la caída del Imperio Romano de Occidente y las invasiones bárbaras. El latín literario... Continuar leyendo "Evolución del Latín: Del Registro Culto a la Formación de las Lenguas Romances" »

La Estructura del Poder en la Antigua Roma

El gobierno de la Antigua Roma se asentaba en tres instituciones políticas fundamentales: las magistraturas, el Senado y las asambleas populares. Esta compleja organización garantizó la estabilidad y permitió la gobernabilidad de la República Romana. Las magistraturas eran los máximos exponentes del poder ejecutivo, que en Roma no era solo político, sino también religioso.

Las Magistraturas Romanas: Pilares del Poder Ejecutivo

Las magistraturas representaban la autoridad ejecutiva y administrativa de Roma. Cada cargo tenía responsabilidades específicas y un número determinado de miembros:

• Cuestor

  Cuatro miembros. Se responsabilizaban de las finanzas de Roma y de las provincias, así como del