Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Llatinismes i Vocabulari Llatí: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,57 KB

Llatinismes més freqüents

Aquí teniu una llista dels llatinismes més utilitzats, amb una breu explicació del seu significat:

  • Accèssit: Reconeixement immediatament inferior al premi en un certamen.
  • Memoràndum: Memòria escrita.
  • Addenda: Afegit al final d'un escrit.
  • Plus: Quantitat afegida.
  • Àlies: Sobrenom.
  • Postdata: Informació afegida al final d'una carta.
  • Alter ego: L'altre jo.
  • Quid: Punt essencial d'una qüestió.
  • Esnob: Persona que imita amb afectació les maneres dels que considera distingits.
  • Quòrum: Nombre mínim de membres presents per a la validesa d'un acord.
  • Ex-libris: Segell que indica la propietat d'un llibre.
  • Rictus: Ganyota.
  • Lapsus: Error involuntari.
  • Súmmum: El grau més alt.
  • Maremagnum: Gran confusió.
  • Vis còmica: Capacitat de fer
... Continuar leyendo "Llatinismes i Vocabulari Llatí: Guia Completa" »

Jocs Romans, Llatí i Ciència: L'Herència Clàssica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,59 KB

Els Espectacles i Jocs a l'Antiga Roma

Moltes persones que no treballaven rebien aliments de l'Estat i dedicaven gran part dels seus dies als espectacles, organitzats per magistrats i emperadors. August sabia que els jocs eren un gran suport a la seva política interior. Per això, sempre anava a tot tipus d'espectacle amb la seva família i aparentava interès per tot el que passava. Tots els emperadors que van regnar després van seguir el seu exemple.

Tipus de Jocs Romans

  • Els jocs romans eren principalment jocs de circ i curses de carros. Tenien lloc als circs, de forma rectangular i amb un mur al centre que separava la pista on corrien els carros. Els vehicles estaven comandats per un auriga que feia córrer els cavalls (2, 4 o 6 cavalls).
... Continuar leyendo "Jocs Romans, Llatí i Ciència: L'Herència Clàssica" »

Desarrollo de la jurisprudencia romana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 6,74 KB

Derecho preclásico y clásico: ius gentium e ius honorarium

A partir de mediados de la República va imponiéndose el Ius Gentium, el derecho de gentes, más elástico y abierto que el Ius Civile y no solo para los ciudadanos romanos, junto con el Ius Honorarium, el derecho que crea el pretor. El Ius civile se aplicaba exclusivamente a los ciudadanos romanos, lo que excluía de la órbita jurídica romana a los extranjeros (peregrini). Esta situación se mantuvo mientras Roma era una comunidad de dimensiones reducidas; sin embargo, tras las guerras púnicas se intensificaron las relaciones comerciales por el Mediterráneo. Esto propició la creación de un pretor con la facultad de declarar el derecho (iurisdictio) entre los romanos y extranjeros

... Continuar leyendo "Desarrollo de la jurisprudencia romana" »

Guia de l'Art Grec i la Història de Roma: Arquitectura i Societat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,84 KB

L'art de l'Antiga Grècia

Els grecs consideraven que l'home era la mesura de totes les coses. Per exemple, els edificis estaven fets a la mida de les persones, creant espais on es poguessin sentir a gust. En l'escultura, els grecs es van preocupar especialment per la representació idealitzada del cos humà.

Arquitectura grega

L'edifici més important era el temple. La seva funció era ser un lloc de culte, un espai per adorar els déus, i al seu interior es trobava l'escultura de la divinitat a la qual estava dedicat.

L'arquitectura grega utilitza un sistema arquitravat, la qual cosa significa que els elements verticals (columnes) sostenen els elements horitzontals (llindes).

Existien tres ordres arquitectònics principals:

  • Ordre dòric: Es caracteritza
... Continuar leyendo "Guia de l'Art Grec i la Història de Roma: Arquitectura i Societat" »

Legado Literario y Teatral de la Antigua Roma y Grecia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,71 KB

Virgilio y la Eneida

Virgilio fue un poeta romano (70-19 a. C.) que escribió la Eneida, obra que tiene un origen mítico de Roma, atribuido a Eneas, héroe troyano. Existen dos tipos de modelos directos para la Eneida: la Ilíada y la Odisea.

Su estructura es de 12 libros (1200 hexámetros) y se divide en dos partes:

  • Primera parte (modelo de la Odisea): El héroe troyano Eneas cuenta su viaje desde Troya hasta el Lacio ante la reina de Cartago, Dido, su anfitriona y amada a quien después abandona.
  • Segunda parte (modelo de la Ilíada, libros VII-XII): Narra los combates de los troyanos en la península itálica para finalizar con el relato de la fundación de Roma.

Poetas romanos: Catulo y Ovidio

Aparte de Safo, tenemos a dos poetas romanos destacados:... Continuar leyendo "Legado Literario y Teatral de la Antigua Roma y Grecia" »

La Conquesta Romana d'Hispània: 200 Anys de Guerra (218 a.C. - 19 d.C.)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,15 KB

La Conquesta Romana d'Hispània (218 a.C. - 19 d.C.)

Després de la Segona Guerra Púnica, els cartaginesos es van dedicar a conquerir Hispània per tal d'obtenir recursos essencials (plata, or, cavalls, etc.). El general cartaginès Aníbal va avançar amb les seves tropes a través d'Hispània cap a Itàlia. Va ser en aquest moment, l'any 218 a.C., que un exèrcit romà, al comandament d'Escipió, va entrar a Hispània, decidit a tallar la rereguarda a Aníbal.

Per a l'any 19 d.C., els romans havien conquerit completament Hispània. Aquests dos-cents anys de conquesta es poden dividir en tres períodes clau:

Primer Període (218 a 133 a.C.): L'Expansió Inicial

Escipió va desembarcar a Empúries per tallar la rereguarda a Aníbal, però va arribar

... Continuar leyendo "La Conquesta Romana d'Hispània: 200 Anys de Guerra (218 a.C. - 19 d.C.)" »

Declinaciones y Conjugaciones Latinas: Tablas y Ejemplos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 12,81 KB

Declinaciones y Conjugaciones en Latín: Una Visión Detallada

Casos y Funciones

El latín utiliza un sistema de casos para indicar la función gramatical de las palabras en una oración. A continuación, se presenta una tabla que resume los casos y sus funciones principales:

CasoFunción
NominativoSujeto, Atributo
VocativoFunción apelativa
AcusativoComplemento Directo
GenitivoComplemento del Nombre
DativoComplemento Indirecto
AblativoComplemento Circunstancial

Resumen de las Declinaciones

El latín tiene cinco declinaciones, cada una con un conjunto de terminaciones que indican el caso y el número (singular o plural) de un sustantivo, adjetivo o pronombre. La siguiente tabla muestra el genitivo singular de cada declinación, que sirve para identificarla:... Continuar leyendo "Declinaciones y Conjugaciones Latinas: Tablas y Ejemplos" »

Habitatge Romà i l'Obra de Virgili: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,67 KB

L'habitatge a l'antiga Roma

Insulae

Eren el tipus de residència habitual de la classe baixa a les grans ciutats de l'Imperi. Es tractava de blocs de pisos de lloguer on habitaven diverses famílies en petits apartaments:

  • Solien tenir 3 o 4 plantes (però podien arribar fins a 6).
  • Disposaven de balcons, finestres exteriors i patis interiors.
  • Les habitacions no tenien un ús determinat.
  • Eren habituals els incendis i els esfondraments.
  • Les plantes baixes eren ocupades per tabernae (botigues).

Domus

Era la casa típica romana i la més coneguda, tot i ser menys comuna que les insulae, ja que era pròpia de les classes altes:

  • Cada domus era ocupada per una sola família.
  • Estava orientada cap a l'interior (la llum entrava pel sostre).
  • No tenia finestres que
... Continuar leyendo "Habitatge Romà i l'Obra de Virgili: Guia Completa" »

Història de Roma: Orígens, Períodes i Societat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,32 KB

Romans: Història i Societat

Orígens de Roma

En el primer mil·lenni aC vivien a la península itàlica diversos pobles. En el segle VIII aC, es van alçar diversos poblats a la riba del riu Tíber, en una zona coneguda com els set turons. De la unió d’aquests poblats va sorgir la ciutat de Roma.

Roma tenia una situació excel·lent. D’una banda, era un lloc fàcil de defensar, perquè estava protegit pel riu i els turons. També era molt adequat per al comerç, ja que era el lloc on es creuaven les rutes entre el nord i el sud de la península itàlica, i entre l’est i l’oest del Mar Mediterrani. Durant molt de temps, Roma va ser una ciutat petita. Però a partir del segle VI aC, Roma va conquerir territoris immensos. De primer va ocupar... Continuar leyendo "Història de Roma: Orígens, Períodes i Societat" »

Julio César: Ascenso al Poder y Guerra Civil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,21 KB

Julio César: Ascenso al Poder

Primeros Años y Carrera Política

Julio César, hijo de Aurelia Cotta y Cayo Julio César, era sobrino de Cayo Mario, líder de los populares. En el 84 a. C., se casó con Cornelia, hija del socio de Mario, Cinna, consolidando su posición como radical.

Cuando Lucio Cornelio Sila, líder de los optimates, fue nombrado dictador en el 82 a. C., César abandonó Roma por prudencia. Regresó en el 78 a. C., tras la dimisión de Sila, con veintidós años.

Sin conseguir un cargo, César viajó a Rodas para estudiar retórica. Regresó a Roma en el 73 a. C. como un orador muy persuasivo.

Triunvirato y Consulado

En el 69 a. C., César fue elegido cuestor y en el 65 a. C., edil curul. Tras un año como gobernador de Hispania,... Continuar leyendo "Julio César: Ascenso al Poder y Guerra Civil" »