Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Llengües Indoeuropees: L'Àvia de les Nostres Llengües

La llengua indoeuropea és una llengua hipotètica que es parlava al segon mil·lenni aC entre el centre d'Europa i l'Índia. No n'hi ha testimonis escrits. Una família lingüística és un conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances similars. Cada família es divideix en subfamílies i podem fer-ne l'arbre genealògic. Exemples de famílies lingüístiques són: la indoeuropea (grec, anglès, rus), l'altaica (mongol, manxú), la caucàsica (georgià, txetxè, ubikh) i l'afroasiàtica (àrab, hebreu, somali).

Diàspora: corrents migratoris. Quan es va fundar Roma, s'hi parlaven moltes llengües, el llatí n'era una d'elles. Al segle II dC (moment de màxima expansió... Continuar leyendo "Història del Llatí: Orígens, Evolució i Influència" »

La Religión Romana: Creencias y Prácticas

Los romanos eran politeístas y supersticiosos, y basaban su relación con los dioses en el temor. Por eso, su religión estaba basada en actos externos de culto y no en doctrina y dogmas de fe. Otra de las características de la religión romana era el sincretismo religioso, es decir, toleraba y acogía como propios a toda una serie de creencias, cultos y divinidades. Sin embargo, Roma rechazó el cristianismo y lo persiguió durante mucho tiempo, hasta que se rindió ante él.

El Cristianismo en el Imperio Romano

A partir del siglo I a.C., el cristianismo se fue extendiendo por el Imperio, especialmente en las ciudades. El carácter monoteísta del cristianismo no permitía el culto al emperador, por... Continuar leyendo "Religión, Familia y Cultos en la Antigua Roma: Un Legado Histórico" »

Viure en Societat

Diferències Socials

Les diferències socials van aparèixer per:

• L'augment demogràfic.
• El creixement econòmic desigual.

Les diferents classes socials a Roma es basaven en el naixement i en la riquesa de l'individu o la família.

Homes Lliures

Es consideraven homes lliures totes les persones que no havien nascut com a esclau. Tenien drets i deures, que variaven en funció de les seves classes socials internes. No tots els homes lliures eren iguals, fet que va originar dos grups socials: els patricis i els plebeus.

Patricis

Eren els descendents de les famílies fundadores de la ciutat. Gaudien de privilegis. Eren els propietaris majoritaris de les terres, i podien formar part dels col·legis sacerdotals. Ocupaven la majoria de càrrecs... Continuar leyendo "Estructura Social i Vida a l'Antiga Roma: Patricis, Plebeus i Esclaus" »

Fiesta de las Anfidromías y la Infancia en la Antigüedad

En la antigua Grecia, la fiesta de las Anfidromías marcaba un momento crucial en la vida de un recién nacido. Al sexto día de su nacimiento, el padre corría alrededor del hogar con el bebé en brazos y luego lo dejaba en el suelo, en presencia de los miembros de la familia. Este acto simbolizaba la aceptación del niño en el seno familiar.

Sin embargo, no todos los niños eran aceptados. El abandono de un hijo era una práctica posible por diversas razones: ilegitimidad, exceso de hijos, falta de recursos, enfermedad o, incluso, por ser niña.

Los niños considerados importantes llevaban un medallón, una especie de amuleto que los protegía de los males durante la infancia.

Nombres

La historiografía romana es un género narrativo en prosa que incluye obras que relatan, en orden cronológico, sucesos del pasado. Su principal propósito es extraer lecciones morales y modelos de comportamiento para la sociedad.

Influencias y Modelos Griegos

La historiografía romana se nutrió de la tradición griega, destacando figuras como:

• Heródoto: Considerado el padre de la historia.
• Tucídides: Reconocido como el padre del rigor histórico por su metodología.
• Polibio (c. 200-118 a.C.): Influyente historiador griego que documentó el ascenso de Roma.

Características Generales de la Historiografía Romana

Los historiadores romanos, a menudo, ponían su obra al servicio de los intereses de Roma, buscando no solo documentar el pasado, sino... Continuar leyendo "La Historiografía en la Antigua Roma: Géneros, Autores Clave y su Legado" »

Poesia Lírica Llatina: Orígens i Evolució

El nom de poesia lírica prové de l'acompanyament musical amb què se solia cantar, concretament de la lira en el món grec. Tant la lírica grega com la llatina es poden definir com a poesia adreçada per un "jo" a un "tu", amb la intenció d'influir-hi.

Sens dubte, va existir una primitiva lírica llatina de tradició oral, originalment itàlica. No obstant això, la lírica textual té en realitat un origen culte, que parteix dels models grecs, i no apareix fins al segle I aC amb Catul i els poetes neotèrics.

Els Poetae Noui i la Revolució Lírica

El model de poesia èpica va ser el predominant fins ben entrat el segle I aC. En aquest moment, una generació de poetes joves, anomenada poetae noui,... Continuar leyendo "Poesia Lírica Llatina i Crisi de la República Romana: Catul i el Segle I aC" »

B

Beatus ille: “dichoso aquel”. Inicio del segundo épodo de Horacio.

Bellum ómnium contra omnes: ‘guerra de todos contra todos’, referida al estado de naturaleza que precedió al pacto social. (Hobbes)

BIS: dos veces.

C

CAMPUS: campo. Generalmente se utiliza para hacer referencia al terreno de una universidad o de un colegio.

CARITAS: amor al prójimo, amor-piedad, amor-compasión. Por ello se da el nombre de Caritas a algunas instituciones benéficas.

Carpe diem: ‘disfruta el día (presente)’, vive el momento. Goza mientras vivas.

Carpe noctem: ‘disfruta la noche’.

Casus belli: ‘caso de guerra’, motivo de guerra, causa que justifica una guerra.

Causa sine qua non o conditio sine qua non: ‘causa (o condición) sin la cual no’,... Continuar leyendo "Expresiones y Locuciones Latinas: Significado y Origen" »

Adjectius Llatins: Funció i Concordança

L'adjectiu expressa una qualitat del nom al qual es refereix i la seva funció és la de completar el substantiu. Ha de concordar en gènere, nombre i cas amb el substantiu. Hi ha tres formes d'adjectiu en nominatiu (segons la declinació): femení (1a declinació), masculí (2a declinació) i neutre (2a declinació), per exemple: parvus, -a, -um.

L'adjectiu pot exercir diverses funcions:

1. Funció d'atribut: El nom i l'adjectiu fan la mateixa funció. Exemple: Nos latinam linguam discimus.
2. Funció d'atribut amb verb copulatiu: En una oració amb verb copulatiu, l'adjectiu fa d'atribut. Exemple: Templa pulchra sunt.
3. Funció de predicatiu: L'adjectiu expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb no

El mite de Perseu

Acrisi, rei d'Argos, tenia una filla molt formosa anomenada Dànae. Però un oracle el va avisar que el fill de la seva filla li causaria la mort. Així és que Acrisi va tancar Dànae en un soterrani protegit per portes de bronze. Només Zeus va poder-hi entrar, després de convertir-se en una pluja d'or, en una de les seves habituals transformacions amb les quals seduïa les seves amants. Zeus i Dànae es van unir i Dànae va concebre Perseu. Llavors Acrisi va abandonar mare i fill en una barca a la deriva sense menjar ni aigua perquè morissin. Tanmateix, van arribar a l'illa de Sèrifos, on els va recollir Dictis, un pescador germà del rei Polidectes.

Amb el temps, Perseu va fer-se un home i el rei va començar a molestar... Continuar leyendo "El Mite de Perseu: Heroi i Medusa" »

Organización Social y Política de la Roma Antigua: Estructura Piramidal

La sociedad romana se estructuraba de forma piramidal, con diferentes estratos que gozaban de distintos derechos y privilegios:

• Patricios: Descendientes de las antiguas y ricas familias fundadoras de Roma, poseían la mayor parte del poder y la influencia.
• Plebeyos: El resto de la población que, aunque inicialmente con derechos limitados, luchó por ellos a lo largo del tiempo. Gracias a sus esfuerzos, llegaron a formar parte de la Asamblea y, finalmente, del Senado.
• Clientes: Personas que dependían de las familias importantes (patricias o plebeyas ricas), de quienes recibían protección y apoyo económico a cambio de servicios y lealtad.
• Libertos: Ciudadanos con ciertas